L’Associació Sediments, Ecologistes en Acció i el sindicat CGT de les Terres de l’Ebre han unit forces per a presentar una bateria d’al·legacions conjuntes a l’esquema de temes importants que marcarà el quart cicle de la planificació hidrològica (2028-2033). Este document estratègic esdevindrà la base del futur Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre. Les tres organitzacions històriques del teixit social i ambiental ebrenc exigixen una rectificació urgent i un increment substancial de les partides econòmiques que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) preveu destinar a la mobilització de sediments, alertant que l’actual proposta posa en perill immediat la supervivència física del delta de l’Ebre.
Les crítiques dels col·lectius se centren principalment en la minsa dotació econòmica actual, atès que denuncien que el text només reserva un 0,25% dels recursos totals de la CHE per a realitzar assajos i proves de moviment de llims. Esta proporció es troba a una distància abismal de les inversions i del personal que dediquen administracions de països capdavanters en matèria ambiental com França, els Estats Units o el Japó, on s’arriba a un 30% del pressupost per a la gestió sedimentària.
Així mateix, s’acusa directament el govern espanyol i la Taula de Consens del Delta de l’Ebre —plataforma que unix els ajuntaments de la zona i les comunitats de regants— de mantindre una actitud passiva i de «no fer res» efectiu per resoldre l’empresonament dels sediments als grans embassaments del tram final del riu, com Mequinensa, Flix o Riba-roja d’Ebre. Segons manifesten els activistes, s’està obviant un element clau per a combatre la subsidència i la pèrdua de superfície deltaica.
Les entitats fonamenten part de les seues reclamacions en el mateix posicionament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que en les seues pròpies esmenes titlla de curta la dotació de 39,87 milions d’euros assignada a l’Estratègia de Gestió de Sediments (GISDHE). D’estes partides, el gruix de 27 milions es gastaria exclusivament en l’àmbit del domini públic marítimo-terrestre, una zona situada aigües avall de Tortosa que queda fora de la competència directa de la CHE, deixant les actuacions estrictament fluvials pràcticament a zero. Per este motiu, denuncien un suposat pacte institucional entre l’Estat, la Generalitat i la Taula de Consens per a actuar només a la línia de la costa i obviar la necessitat de fer moure un mínim d’1,5 milions de metres cúbics anuals de sediments indispensables per a la continuïtat del teixit deltaic.
Finalment, les al·legacions recullen propostes de caràcter tècnic de la plataforma Cuenca Azul per a fer complir la Directiva Marc de l’Aigua, demanant que els cabals ecològics integren el transport sòlid, s’instal·len sistemes de bypass sedimentari i s’aplique el mètode tradicional del colmateig aprofitant els canals de reg de la dreta i de l’esquerra de l’Ebre durant les avingudes de tardor i hivern.
