L’executiu desplega projectes que pretenen millorar i fer més equitatiu l’accés al sistema sanitari
El Govern, a través del Departament de Salut, ha iniciat en un any projectes per valor de més de 60 milions d’euros a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre, que suposen una inversió històrica. Durant el 2023 s’ha dut a terme la renovació i millora de l’àrea quirúrgica de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, pendent de començar la tercera fase, s’han iniciat les ampliacions dels CAP de Roquetes i l’Ametlla de Mar, que es podran estrenar abans que acabi l’any, s’ha iniciat la construcció del nou Consultori Local de Jesús, s’ha començat l’ampliació de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, amb un aparcament exterior que ha resolt la problemàtica d’aparcament que tenien usuaris i professionals i amb un projecte de gran magnitud i dificultat, que s’executarà en dos anys.
Durant el 2023 s’han posat a punt projectes, com són els nous CAP de Móra d’Ebre i de Flix, que estan en la fase final dels tràmits de cessió dels terrenys per part dels dos Ajuntaments, i que podrien entrar en fase de licitació en els mesos vinents o l’heliport de Móra d’Ebre, un emplaçament estratègic i clau per al territori, i que gràcies a l’esforç que s’ha fet durant l’últim any, des de l’entesa entre els Departaments de Salut, d’Interior, Territori i l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el projecte del nou heliport ha arribat a un punt de no retorn que fa definitiva la seva ubicació a Terres de l’Ebre.
I, per sobre de totes aquestes infraestructures, el nou hospital. En aquest últim any s’ha fet realitat el projecte per un nou hospital universitari de referència a les Terres de l’Ebre. Durant el 2023 s’ha elaborat des de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre la primera part del pla funcional, el pla de dimensionament, que ja està aprovat per l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut, i un primer estudi d’idoneïtat tècnica dels terrenys. En les properes setmanes hi havia prevista la licitació de la redacció de la segona part del pla funcional, que permet un pla de treball per la creació d’escenaris i processos, amb la participació dels professionals, que permeti desplegar punts de millora i oportunitats del futur hospital universitari de referència de les Terres de l’Ebre. Tot això sense disposar encara dels terrenys, però amb tota la determinació des del Departament de Salut per tal que cada passa endavant sigui una passa ferma cap a la concreció del nou hospital.
S’ha avançat en els tràmits amb la Universitat Rovira i Virgili per tal que el Campus Terres de l’Ebre pugui acollir els estudis de medicina, sense esperar a tenir el nou hospital, i s’ha tramitat l’acreditació d’hospital universitari del Verge de la Cinta. També s’ha participat en la Taula de Diàleg impulsada pel delegat de Govern, amb agents dels sectors institucionals, socials, econòmics i la URV, per generar el màxim consens possible en relació amb el nou hospital de referència de les Terres de l’Ebre.
El 2023 es va posar en marxa el Pla de millora de l’accessibilitat de la ciutadania a l’atenció sanitària, que a Terres de l’Ebre ha resultat en una millora de les dades i, sobretot, en un nou model de coordinació territorial que ha estat cabdal en la concreció de molts dels objectius que es pretenien aconseguir, començant pel fet que el sistema de salut ebrenc sigui i actuï com una unitat a tot el territori, de forma equitativa i situant les persones al centre.
Gràcies a aquest model de coordinació s’ha aconseguit un màxim d’intervencions quirúrgiques anuals a la regió, s’han reduït les llistes d’espera i garantit que el 100% de la cirurgia oncològica, el 99,7% de les intervencions de garantia (pròtesis de maluc, cataractes i pròtesis de genoll) i el 92% de la resta d’operacions s’executin dins de termini. S’han reduït les llistes d’espera fora de garantia en un 60% en proves diagnòstiques i en un 71% les de consultes externes. Pel que fa a l’Atenció Primària, al conjunt de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre el 71% dels usuaris van rebre visita amb el seu professional assignat en cinc o menys dies durant el 2023. En alguns casos, com la Terra Alta, aquesta xifra s’enfila fins a més del 90% d’usuaris que reben visita amb el seu professional en menys de 48 hores.
En l’últim any s’han iniciat projectes amb la finalitat d’apropar els serveis a les persones i no al revés, com són el projecte ‘5G i ruralitat’, amb dues proves pilot que s’engeguen a les Terres de l’Ebre i que tenen per objectiu facilitar l’assistència sanitària quan els professionals es desplacen als domicilis de les persones ateses, o el servei territorial de cardiologia com a exemple d’un model efectiu per tal de garantir l’equitat dels serveis sanitaris entre la població, alhora que millorant l’accessibilitat i evitant desplaçaments de les persones ateses.
El Pla de Salut, eina de referència
Fa unes setmanes la Regió Sanitària Terres de l’Ebre va celebrar la Jornada del Pla de Salut 2021-2025, amb la participació de més de 500 professionals del sector sanitari que es van reunir a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. En la jornada es van presentar iniciatives i experiències de referència a les Terres de l’Ebre i que giraven al voltant de la humanització, la integració i la innovació.
El Pla de salut de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre ha completat el 63% de les accions traçadores contemplades per al tram 2021-2025 i n’ha engegat un 31% més. Això significa que gairebé un 94% dels objectius, com a mínim, ja avancen. El Pla de Salut de les Terres de l’Ebre 2021-2025 és l’eina de referència per a totes les actuacions públiques a l’hora d’establir fites concretes que millorin l’atenció, la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.