Avui, 7 de juliol, es complix exactament un any del gran incendi forestal de Paüls, un dels sinistres més greus de la història recent de la comarca, que també va estendre’s ràpidament cap als municipis de Xerta, Aldover, Alfara de Carles i Tivenys. Dotze mesos després d’aquella catàstrofe natural, els ajuntaments afectats fan un balanç agredolç de la recuperació del territori. S’han aconseguit executar diverses actuacions d’urgència sobre el terreny, però els representants locals recorden que encara hi ha massa compromisos institucionals i ajudes econòmiques pendents de rebre. En total, el foc va calcinar més de 2.000 hectàrees de gran valor ecològic, causant pèrdues econòmiques tant al sector agrícola com al forestal, a més de calcinar una dotzena d’edificacions aïllades i vuit vehicles. Amb tot, la pitjor part de la tragèdia va ser el seu cost humà irreparable: la mort del bomber Antonio Serrano mentre treballava activament en les tasques d’extinció de les flames.
El brot original de l’incendi se va registrar al migdia al conegut barranc de l’Infern, a Paüls, i se va propagar amb una velocitat cap als termes municipals de Xerta i Aldover, on les flames van arribar entrada la nit. La virulència del foc se va veure agreujada pel fort mestral, que bufava amb ratxes intenses i que fins i tot va espentar les flames a creuar el riu Ebre, assolint el terme de Tivenys, a més d’afectar Alfara de Carles. En el cas concret de Xerta, l’incendi va destruir vora el 30% del seu terme municipal. Este espai, històricament dominat per l’activitat agrícola, ha patit en les últimes dècades un progressiu abandonament dels conreus, transformant-se en una zona boscosa molt vulnerable. Com a resposta a esta nova realitat geogràfica, el consistori local se planteja seriosament estructurar noves eines com l’ADF.
Pel que fa al balanç de la superfície cremada, tot i que els Agents Rurals van realitzar una estimació provisional propera a les 3.000 hectàrees a causa del ràpid avanç del front, el recompte final fixat se manté en unes 2.000 hectàrees reals. Això se deu al fet que el foc va deixar diverses illes verdes i superfícies intactes dins del perímetre afectat. Actualment, el paisatge de les zones afectades combina els primers brots verds de la regeneració natural amb milers d’arbres completament calcinats que encara continuen dempeus. Durant este primer any, s’ha treballat intensament en la retirada de la fusta cremada, la neteja de finques particulars i la reparació urgent de camins rurals, tot i que les tasques manuals s’han encallat a les zones orogràficament més abruptes i de difícil accés.
Davant d’estes traves burocràtiques, els responsables municipals coincidixen a denunciar la lentitud exasperant en la tramitació i transferència dels fons de suport. Tot i l’activació de declaracions oficials d’emergència, la realitat sobre el terreny indica que el gruix dels damnificats, especialment els petits propietaris i treballadors de la terra, s’ha vist completament exclòs dels circuits d’ajut públic administratiu durant este mandat.
Els municipis del Baix Ebre afectats conclouen que revertir els efectes del foc sobre el medi natural i reanimar el teixit productiu agrari requerirà anys de faena continuada. Per este motiu, exigixen un gir de les polítiques públiques cap a una gestió forestal planificada, preventiva i decididament més activa que permeta minimitzar els riscos ecològics i econòmics davant de futures campanyes forestals a les Terres de l’Ebre.
