Trenta anys després del Congrés Mundial d’Arquitectes celebrat el 1996, Barcelona ha tornat a reunir la professió per reflexionar sobre el futur de l’arquitectura. És la primera i única ciutat del món que acull aquest esdeveniment en dues ocasions, una fita que reforça el seu paper com a referent internacional i que coincideix amb la seva designació com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
Però si la Barcelona de 1996 representava l’optimisme d’una ciutat acabada de transformar pels Jocs Olímpics, la de 2026 ha estat l’escenari d’una reflexió molt diferent. Sota el lema Becoming. Architectures for a Planet in Transition, el congrés ha deixat clar que l’Arquitectura ja no pot limitar-se a projectar edificis.
Els debats desenvolupats al Centre de Convencions Internacional de Barcelona i, molt especialment, a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, un símbol de la transformació del patrimoni industrial, han evidenciat que el futur de la professió passa per donar resposta a qüestions tan diverses com l’emergència climàtica, la crisi de l’habitatge, la gestió responsable dels recursos, la descarbonització, la regeneració urbana, la preservació del patrimoni o la justícia social. En definitiva, una arquitectura que deixa de mirar exclusivament l’edifici per entendre l’impacte que cada intervenció té sobre el medi, la societat i el planeta. L’arquitecte és avui un professional capaç de liderar aquesta transformació, millorant la qualitat de vida de les persones des d’una mirada transversal, responsable i compromesa amb el futur.
Entre els nombrosos ponents han destacat figures de referència internacional com Shigeru Ban, Smiljan Radić, Xu Tiantian, Lacaton & Vassal o Jan de Vylder, tots ells exemples d’una arquitectura compromesa amb la reutilització, la innovació i la sostenibilitat.
Un dels moments més emotius del congrés va tenir lloc a la Basílica de la Sagrada Família, escenari del lliurament de la Medalla d’Or de la Unió Internacional d’Arquitectes al mestre portuguès Eduardo Souto de Moura, en reconeixement a una trajectòria marcada pel rigor, la sensibilitat envers el lloc i la recerca d’una arquitectura atemporal. Durant la mateixa cerimònia també es van lliurar els Premis Triennals de la UIA, entre els quals cal destacar el reconeixement als estudis catalans Fetdeterra i Cierto Estudio, que evidencien el bon moment que viu l’arquitectura del nostre país i la seva projecció internacional.
El congrés ha culminat amb la Declaració de Barcelona, un document que, més enllà de les conclusions tècniques, reivindica una nova manera d’entendre l’Arquitectura per convertir-se en un compromís ètic amb el futur. La declaració defensa el dret universal a un habitatge digne, la necessitat d’accelerar la rehabilitació del parc edificat, reduir les emissions de carboni, eliminar el carboni incorporat als edificis existents, protegir els ecosistemes, fomentar l’economia circular, preservar el patrimoni construït i entendre que cada decisió arquitectònica té conseqüències ambientals, socials i culturals.
Aquestes conclusions no són una declaració d’intencions, sinó la constatació del camí que bona part de la professió ja ha emprès. L’arquitectura del futur no consistirà tant a construir més, sinó a construir millor; no tant a substituir, sinó a rehabilitar; no tant a consumir recursos, sinó a gestionar-los amb intel·ligència. En definitiva, es tracta de posar l’arquitectura al servei de les persones i del planeta.
Barcelona tanca així un congrés que es recordarà per haver consolidat una nova manera d’entendre l’Arquitectura: menys basada en l’espectacularitat i més compromesa amb la responsabilitat ambiental, la cohesió social i la qualitat de vida. Un canvi de paradigma que, sens dubte, marcarà la professió durant les properes dècades.
L’Arquitectura deixa de ser una disciplina centrada exclusivament en els edificis per convertir-se en una eina de transformació ambiental, econòmica, cultural i social.
El veritable repte comença ara: convertir les idees compartides durant aquests dies en projectes, normatives i actuacions capaces de transformar les nostres ciutats. Perquè l’Arquitectura no només dibuixa edificis; dibuixa la manera com volem viure. I en un planeta en transició, la millor arquitectura serà aquella que sigui capaç de conservar allò que té valor, rehabilitar allò que és recuperable i construir només allò que sigui realment necessari.
Enric Roig Montagut
Arquitecte
