La intenció inicial del govern de la Generalitat l’any 2020 era clara: el polèmic monument de la batalla de l’Ebre, situat al mig del riu al seu pas per Tortosa, havia de tindre els dies comptats. No obstant això, la complexitat jurídica va impedir el seu desmantellament en aquell moment.
Este diumenge, el controvertit monòlit complix exactament 60 anys des que el dictador Francisco Franco va vindre a inaugurar-lo, un 21 de juny del 1966. Sis dècades després d’aquella inauguració oficial, el monument continua centrant completament el debat polític i la pugna per la memòria democràtica a la capital del Baix Ebre.
L’executiu català va iniciar formalment els tràmits administratius per a la seua retirada immediata just després que perdés la protecció jurídica en ser descatalogat com a bé patrimonial l’any 2020. De fet, l’administració va arribar a adjudicar el contracte de les obres de desmantellament a una empresa especialitzada.
Malgrat estos passos, el procés de desmuntatge continua completament encallat a la via judicial. Tot i que en els darrers mesos els tribunals han anat resolent diversos recursos relacionats amb la descatalogació, l’ordre d’actuació sobre el riu Ebre seguix suspesa i no s’ha pogut executar.
Actualment, l’última novetat processal se troba en la continuïtat del procediment obert davant de l’Audiència Provincial de Tarragona. Esta situació obliga totes les parts implicades a esperar una sentència judicial ferma per a determinar del cert si se pot procedir o no a retirar de manera física la infraestructura del piló de l’antic pont.
Paral·lelament a la via dels tribunals, el Departament de Justícia va emetre un comunicat als mitjans de comunicació on assegurava que este assumpte se podria resoldre definitivament mitjançant l’aprovació de la nova llei de memòria, un text regulador que continua acumulant demores en la seua tramitació.
En estos moments, els diferents grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya han decidit ajornar el consens global sobre la llei de memòria democràtica, fet que obligarà a mantindre vives les negociacions a la cambra legislativa durant els pròxims mesos. Esta iniciativa ja havia superat pràcticament la totalitat dels tràmits parlamentaris viables durant la passada legislatura encapçalada pel llavors president Pere Aragonès, però la convocatòria anticipada d’eleccions va provocar que el text decaigués de forma automàtica.
Amb l’arribada del nou govern liderat per Salvador Illa, se va aprovar novament el projecte de llei a finals de l’any 2024, aconseguint posteriorment que una àmplia majoria parlamentària rebutgés les esmenes a la totalitat presentades per les formacions de PP i Vox.
