La silvicultura preventiva i el pasturatge tradicional es plantegen cada vegada més com una solució eficient i sostenible per a combatre l’amenaça dels incendis forestals a les comarques de l’Ebre. L’acció contínua dels ramats sobre el terreny reduïx substancialment la densitat del sotabosc, actuant com una barrera natural que pot frenar la propagació de les flames d’alta intensitat i facilitar les tasques d’extinció dels equips d’emergència.
Tamara Pons, pastora: «Fa quatre anys que va morir mon pare i llavors vaig decidir què fer. Ho vaig provar per a veure si podia traure-les a pasturar jo, perquè no les havia tret mai de la vida tot sola. Ho vaig provar i em va agradar. Els crios avui en dia, i ja no parlo només dels crios, sinó que la gent gran no sap diferenciar el que és una ovelle d’una cabra.»
La manca de relleu generacional i el desconeixement generalitzat de les noves generacions envers el sector primari agreugen la vulnerabilitat del món rural. L’ofici de pastor experimenta una transformació forçada on la divulgació i l’educació ambiental esdevenen pilars fonamentals per a garantir la seua continuïtat i el respecte pel mosaic agroforestal del territori.
Tamara Pons, pastora: «És trist perquè jo crec que cap pastor, cap de nosaltres, diria que no si venim aquí a ensenyar els animals o si anem a pasturar. Seria una mica implicar-se també en l’ensenyament, perquè si hem de fomentar això i no ho fomentem als crios, no anem bé. Un crio, si no sap una cosa, no pot saber si li agrada o no, perquè l’únic que tenen a l’abast són els youtubers.»
A banda de la bretxa social, la viabilitat econòmica de les explotacions familiars es troba en una situació altament crítica. Els elevats costos operatius i les exigents normatives burocràtiques fan que el rendiment econòmic obtingut de la venda del bestiar siga gairebé insuficient per a mantindre les estructures productives sense suports externs directes.
Tamara Pons, pastora: «Et dona per a què visquen elles, però tu t’has de buscar una altra cosa per a viure tu. Viure d’això, no sé com s’ho fan. Si ho fas tot com toca, legal, amb tot el que s’ha de pagar i totes les coses que s’han de fer, és impossible perquè no et surten els números. Jo l’únic que faig és vendre els corders. Això som quatre il·luminats que quedem i ja està, no es pot fer res més si no s’enfoca d’una altra manera.»
Davant d’este fràgil escenari financer, el suport de les administracions de proximitat és vital. L’Ajuntament de Paüls col·labora de forma activa mitjançant incentius directes destinats a la gestió d’àrees forestals estratègiques, facilitant que els animals col·laboren directament en la neteja de franges de protecció prèviament desbrossades.
Tamara Pons, pastora: «Des de l’Ajuntament de Paüls mos donen una petita ajuda per este tipus de zones, com per exemple esta on estem ara, que estan desbrossades. Mos donen una mica, diguéssim, per a poder fer això.»
L’impacte de la trepitjada i el consum de vegetació actua damunt del bosc, modelant el paisatge de manera sostenible i rebaixant de manera molt eficaç la càrrega de combustible inflamable.
Tamara Pons, pastora: «Allí on les cabres estan menjant, per exemple, van netejant el sotabosc i el que han deixat, i van rosegant i xafant. Només amb el fet de passar i xafar, ja no cal ni que mengen, és molt important.»
La constància de la pastura extensiva en entorns orogràficament complexos com els massissos del Port demostra resultats molt positius a llarg termini.
Tamara Pons, pastora: «Jo fa tres anys que surto a pasturar. Hi ha llocs on mon pare segurament ni per assumpte es pensaria d’entrar-hi. Ara, amb llocs que estan ben treballats, puc entrar a llocs on no es podia accedir fa tres anys i hi estic entrant ara. Si tot continua d’esta manera, d’aquí a tres, cinc o deu anys, jo crec que podré entrar a tot el terme.»
