Un estudi de l’EURECAT alerta de la desaparició gairebé completa dels aiguamolls costaners mediterranis abans de finals de segle. Aquests espais naturals estan amenaçats per l’augment del nivell del mar. Sense mesures de protecció i adaptació costanera, les platges, llacunes i zones humides podrien desaparèixer, multiplicant els efectes dels temporals i afectant la biodiversitat i l’activitat humana.
Els aiguamolls mediterranis s’enfronten a una amenaça creixent amb la pujada del nivell del mar, que podria superar el metre a finals de segle si no s’adopten mesures de mitigació i adaptació. Aquest increment afectaria la línia de costa, provocant la regressió de platges, la reducció de llacunes i aiguamolls, i la pèrdua de capacitat natural per afrontar temporals, especialment en deltes com el de l’Ebre.
L’adaptació passa per combinar estratègies de gestió pública i privada, com el reforç de les platges, la construcció de barreres en zones interiors i el trasllat controlat de sediments per mantenir l’elevació del terreny. Aquest model, similar al de deltes com el del Rin o el Pó, busca preservar els sistemes costaners i minimitzar els efectes de les inundacions.
Els experts alerten que la pèrdua d’aiguamolls a la Mediterrània podria superar el 50% si les emissions de gasos d’efecte hivernacle no es redueixen de manera significativa. Sense una acció coordinada a nivell internacional i local, els sistemes naturals de defensa costanera i la capacitat de resistència davant d’extrems climàtics es veuran compromesos, amb impactes acumulatius sobre la biodiversitat i l’economia.
