Juny és el mes de les cireres a les Terres de l’Ebre, i arreu de Catalunya. És fruita magnífica, ben saborosa. Recordo amb deler aquells anys -ja llunyans- quan en sortir d’escola, el curs acabant, anàvem a córrer la cirera. Es tractava d’agafar-ne unes quantes, les més vistoses i a alçada viable, per menjar-les, sense fer cap més efecte. Triàvem les cireres. Això també es fa sovint en l’anàlisi de polítiques públiques -i en la vida- en general, i se’n diu triar les cireres, de l’anglès cherry picking.
Això em va recordar un editorial recent en la premsa de la regió titulat Regular el preu del lloguer d’habitatge funciona, elaborat a partir del fet que el 2025 els lloguers van baixar un 4,8% a l’Ametlla de Mar, un 4,5% a la Ràpita i un 3,2% a Ulldecona, entre d’altres exemples. Com que aquests municipis van ser declarats zones de mercat residencial tensionat, la conclusió semblava clara. Però, però, però: si a l’Ametlla va baixar el 4,8%, a Roquetes va pujar el 12,7%; si la Ràpita va baixar el 4,5%, l’Ampolla va pujar el 6,7%; i si Ulldecona va baixar el 3,2%, Deltebre va pujar el 5,5%.
Llavors, què passa si mirem tots 15 municipis declarats zona tensionada a les Terres de l’Ebre, tots els de més de 3.000 habitants excepte Flix, Gandesa i el Perelló (podeu fer els vostres propis càlculs amb les dades obertes de la Generalitat, https://habitatge.gencat.cat/ca/dades/indicadors_estadistiques/estadistiques_de_construccio_i_mercat_immobiliari/mercat_de_lloguer/lloguers-per-ambits-geografics/index.html ). Doncs que en mitjana el preu ‘acumulat’ a 2025 era 1,6% superior al de 2024; no més baix. És cert, amb tot, que és una pujada molt moderada, comparada als tres municipis similars no tensionats. Però, de la que no en podem traure cap conclusió general; precisament una de les condicions per declarar un municipi tensionat és que els preus ja haguessin pujat JA ANS de la declaració.
Amb les dades disponibles en obert de les fiances a l’Incasol no podem saber si a les Terres de l’Ebre s’ha produït el mateix fenomen que al conjunt de Catalunya: una pujada més pronunciada del preu del metre quadrat de pis llogat als municipis tensionats. Per què això és previsible no és difícil d’explicar, però l’espai és limitat. Anem, doncs, directament a un efecte anunciat, del qual sí que se’n pot treure una conclusió general per a les Terres de l’Ebre —com per a Catalunya.
Els contractes registrats de lloguer regular a 2025 a les Terres de l’Ebre van baixar un 4,8% respecte a 2024; i això que la població va créixer més de 3000 persones, quasi un 2%. Les coses, però, an anar de manera ben diferent entre municipis tensionats i no tensionats. Als tensionats, el número de contractes baixà un 13% en mitjana (un 18% si sumen directament les dades dels 15 municipis). En canvi, als municipis no tensionats que van tenir contractes tots els trimestres dels dos anys, els contractes van pujar un 23% de mitjana (un 8% si se sumen les dades per municipi). Per cert, si hagués inclòs també els municipis més petits encara hi hauria més diferència en la mitjana, però seria una distorsió. El més rellevant: totes aquestes comparacions tenen una significació estadística elevada, cosa que apunta a un resultat sòlid i generalitzable.
S’havia anunciat, i és el que ha passat. Els controls imposats a Catalunya —addicionals a la regulació estatal— han produït una moderació molt relativa i aleatòria de l’augment dels preus, acompanyada d’una reducció rellevant de l’oferta de lloguer regular. Això agreuja els problemes d’accessibilitat, especialment per a les famílies amb menys recursos, que són precisament les que poden oferir menys garanties que les situades en una posició econòmica i social més avantatjosa, encara més quan hi ha més competència per menys pisos disponibles.
Com sabem de fa molt temps, el camí de l’infern és empedrat de bones intencions. Però a l’infern hi van a parar els més dèbils que pateixen aquestes polítiques, i no els qui les dissenyen i les apliquen.
Germà Bel
Catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona
