La Terra Alta homenatja les víctimes deportades als camps nazis en un acte de memòria a Prat de Comte
L'antiga estació de tren de Prat de Comte es convertix en l'espai simbòlic de record de les 42 persones terraltines que van patir els camps de concentració, anunciant-se a més noves iniciatives pedagògiques a les escoles
La comarca de la Terra Alta ha retut homenatge a les víctimes deportades als camps nazis en un acte de memòria democràtica celebrat a l’antiga estació de la Via Verda de Prat de Comte, un espai que s’ha convertit en escenari simbòlic de record i dignificació. La jornada, impulsada pel Consell Comarcal en el marc de les jornades de memòria històrica, ha reunit institucions, familiars i entitats memorialistes amb l’objectiu de reparar dècades d’oblit i de reconeixement insuficient.
Joan Aubanell, president del Consell Comarcal de la Terra Alta: «Unes 42 persones que van estar als camps de concentració, que alguns malauradament no van tindre la sort de tornar. Des d’este govern del Consell Comarcal tenim la idea, i a més a més també es va començar el passat mandat, de la creació d’este monòlit aquí a l’estació de Prat de Comte per tal de retre este homenatge a tots els terraltins que van patir la barbàrie del nazisme. Per tant, estem convençuts de què ho hem de fer cada any, almenys mentre nosaltres estiguem al govern del Consell Comarcal, és un acte que ha de ser anual perquè considerem que van estar durant molts anys sense tindre cap coneixement, sense tindre cap reconeixement, i van caure en molts casos en l’oblit.»
Un dels moments centrals de la programació ha inclòs la projecció del documental ‘Carretera a Gusen’, d’Eloy Calvo, que relata el viatge d’un net fins al camp de Mauthausen-Gusen per retre homenatge al seu avi, mort el 1941. La peça audiovisual ha servit per a connectar emocionalment el públic amb el drama humà de l’exili i la deportació posterior.
Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen: «Aquí a la Terra Alta el percentatge de deportats que hi ha respecte al que era la població en aquell moment és molt important, i això és comú a les terres on hi va haver el front, on hi va haver aquesta situació de violència per efecte de la guerra, on moltes persones van haver de fugir i llavors seguir el camí de l’exili i la retirada. Tota aquesta zona de les Terres de l’Ebre, també de les terres del front de l’Aragó, són terres i comarques on hi ha un altíssim nombre de deportats. Han estat molts anys de silenci, molts anys de manca de reconeixement, i d’aquí la importància que a la Terra Alta es faça aquest homenatge.»
Marta Samper, consellera de Cultura del Consell Comarcal de la Terra Alta: «Jo crec que és un deure, que és una obligació de les institucions de fer actes com aquests que fem avui aquí a l’estació de Prat de Comte. També ho fem aquí per la simbologia de l’estació de tren. Molts, com molt bé sabeu, moltes de les persones que van morir als camps de concentració que van ser deportades, aquest va ser l’últim mitjà de transport que van agafar en la seua vida; van ser portades en trens de manera forçosa cap als camps de concentració i per això també és un acte simbòlic fer-ho aquí, en una antiga estació de tren.»
L’acte ha finalitzat amb una ofrena floral al monòlit que recorda la quarantena de deportats que hi va haver de la comarca terraltina, on els familiars han pogut dipositar clavells rojos sobre l’estructura de ferro. A més de la reparació històrica, la institució comarcal mira cap al futur i el president del Consell Comarcal de la Terra Alta ha aprofitat este homenatge per anunciar noves accions pedagògiques adreçades a l’alumnat de secundària per conscienciar sobre la història del territori i de la Guerra Civil.
