La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha aprovat el nou Pla Especial de Sequeres de la conca de l’Ebre, un document que incorpora les lliçons apreses durant la greu sequera de 2023 i que introdueix canvis significatius per al tram final del riu. Entre les principals novetats destaquen la creació d’un sistema específic d’indicadors per a la conca del Siurana i l’actualització de les referències hidrològiques de l’embassament de Mequinensa, peça clau en la regulació dels cabals de l’Ebre.
El nou pla incorpora bona part de les conclusions extretes de la sequera de 2023, la més important que ha afrontat la conca de l’Ebre des de l’aprovació del primer Pla Especial de Sequeres l’any 2007. Aquell episodi va afectar el 85% de la conca i va obligar a aplicar restriccions en nombrosos sistemes, en especial, el tram final de l’Ebre i al delta amb important restriccions al regadiu. A partir d’esta experiència s’ha millorat els protocols de seguiment dels cabals ecològics i dels indicadors ambientals del delta de l’Ebre, així com els criteris per activar òrgans de coordinació com la Comissió Permanent de Sequera.
Una de les modificacions més rellevants és la separació de la unitat territorial del trma baix de l’Ebre i el Siurana. Fins ara, els indicadors de sequera de la conca del Siurana depenien principalment de l’estat de l’embassament de Mequinensa, una situació que la CHE considera que no reflectia adequadament la realitat d’un sistema molt més petit i vulnerable. Pereste motiu, el nou pla dota esta conca de criteris propis de seguiment i protocols específics d’actuació, amb l’objectiu de disposar d’una eina més ajustada a les seves característiques hidrològiques. El principal indicador serà l’estació de control dels Guiamets.
L’altra gran novetat afecta l’embassament de Mequinensa, considerat el principal indicador de disponibilitat hídrica per a la unitat territorial del baix Ebre. La CHE ha actualitzat la seva batimetria, és a dir, l’estudi de la capacitat real de l’embassament, constatant una pèrdua aproximada de 160 hectòmetres cúbics a causa de l’acumulació de sediments des de la seva entrada en funcionament l’any 1966. Esta revisió ha obligat a recalcular els llindars que serveixen per determinar les diferents fases de sequera. Tot i això, García Vera remarca que el canvi no implica una modificació dels criteris de gestió ni un increment automàtic del risc de restriccions.
Una altra de les conseqüències pràctiques de l’aprovació del nou Pla Especial de Sequeres afecta directament els municipis. Les poblacions de més de 20.000 habitants de la conca de l’Ebre hauran d’actualitzar els seus plans d’emergència davant la sequera per adaptar-los als nous criteris establerts per la CHE. En el cas de les Terres de l’Ebre afectarà als municipis de Tortosa i Amposta.
