Horta de Sant Joan acull entre dijous i divendres el I Congrés de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, un espai de trobada i de reflexió que vol posar en valor el potencial de la Reserva com a motor de transformació del territori i com un projecte estratègic de futur vinculat a la sostenibilitat i a la innovació.
Organitzat pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), el congrés reuneix unes 125 persones entre institucions, empreses, experts i representants del món acadèmic i tècnic. La voluntat de l’ens organitzador és clara: generar sinergies, compartir coneixement i impulsar projectes que contribueixin a fer avançar el territori des d’una perspectiva equilibrada i sostenible.
El congrés, el primer que el COPATE ha organitzat en 13 anys de declaració de la Reserva de la Biosfera, neix també amb la voluntat de tenir continuïtat anual i itinerant, amb la idea de consolidar-se com un espai de referència per al debat sobre sostenibilitat i innovació a les Terres de l’Ebre. Per a això, però caldrà fer front a un dels principals reptes actuals que és disposar d’un finançament estable. La Reserva també està pendent de la petició d’ampliació per a incloure tot el territori.
Durant la primera jornada, les sessions s’han centrat en el valor i el paper de les reserves de la biosfera, analitzant el seu impacte real com a model de desenvolupament territorial. També s’han abordat qüestions d’actualitat com la transformació digital i l’aplicació de la intel·ligència artificial a les petites empreses.
Segona ha informat l’ACN, entre els ponents d’aquesta primera jornada, s’ha pogut escoltar Xavier Cazorla, d’Elements, i Montserrat Peñarroya, directora de Quadrant Alfa. Carzola ha reivindicat que les Terres de l’Ebre han d’identificar els seus «valors profunds» i fer de la Reserva «un gran reservori de coneixement per preparar el futur». El «repte», ha assenyalat l’expert, «és no centrar-ho només en la marca«, perquè la Reserva de la Biosfera «és una marca tan potent, coneguda i reconeguda, que es pot menjar el contingut«. La proposta és centrar «accions molt concretes» amb un plantejament a mitjà i llarg termini i avançar en aquesta línia. Com a exemple, Cazorla ha assenyalat un diàleg entre els dos parcs naturals o en la conservació d’oficis tradicionals. «La Reserva és la mirada col·lectiva. Convertir-la en un actiu i en un atractiu, sobretot per a la identitat dels que viuen aquí, ha de ser l’element principal per marcar el full de ruta», ha defensat.
D’altra banda, també segons l’ACN, la investigadora i consultora Montserrat Peñarroya, ha explicat als empresaris totes les possibilitats que els ofereix la intel·ligència artificial, però també les que pot impulsar la marca Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. En concret, Peñarroya ha ensenyat eines de productivitat i també de simulació, com «els bessons digitals» que permeten provar estratègies, campanyes i serveis abans d’aplicar-les. La directora de Quadrant Alfa també ha concretat que la IA té aplicacions per a àmbits com la governança de la Reserva de la Biosfera si s’entrenen sistemes a partir dels documents estratègics de la marca perquè tots els agents públics i privats implicats puguin treballar de forma coordinada.
La jornada de divendres posa el focus en els grans reptes ambientals i territorials, amb especial atenció a l’emergència climàtica i a la necessitat d’adaptar el territori als seus efectes.
youtube.com/watch?v=E2QXdl_Yt7c&feature=youtu.be
