Benifallet col·loca llambordes ‘Stolpersteine’ en homenatge als veïns deportats als camps de concetració nazis
El municipi col·loca tres noves plaques en record d'Antonio Povill, Tomàs Salaet i Joaquín Cid, en un acte de reparació històrica que ha comptat amb la presència del conseller Ramon Espadaler
La població de Benifallet ha acollit este dissabte un acte de memòria democràtica amb la instal·lació de noves llambordes ‘Stolpersteine’. L’homenatge s’ha realitzat en record de diversos veïns deportats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, fent un exercici necessari de reparació i reconeixement històric a peu de carrer. A l’acte hi ha assistit el conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler, acompanyant les autoritats locals i els veïns en este sentit reconeixement institucional.
Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Memòria Democràtica: «La memòria democràtica és imprescindible, molt particularment en els temps que correm. Té un objectiu molt clar, que és el ‘mai més’, i se sustenta sobre la veritat, la justícia i la restauració. És un acte de veritat, esta és una veritat que s’ha de florir i s’ha de fer a través de les ‘Stolpersteine’, d’aquestes llambordes que situarem. És un acte de justícia de reconéixer aquestes persones que van patir l’exili i després, a més a més, van ser revictimitzades en un camp nazi, i és un acte també de reparació reconéixer aquesta memòria.»
Mercè Pedret, alcaldessa de Benifallet: «Volem donar valor a la memòria democràtica amb uns actes que ja vam començar amb les primeres Jornades de Memòria Democràtica fa quatre anys. Recordem els deportats als camps de concentració nazis, quatre persones que en aquell moment van tindre que fugir d’aquí d’Espanya, van tindre que anar-se’n a França i allí els van agafar els nazis i els van portar als camps de concentració. Això va ser un greuge molt gran per a estes persones i una d’elles, precisament, no va poder tornar perquè va morir a Gusen. El que fem és donar valor a estes persones i avui l’única cosa que fem és posar les seues llambordes aquí a la plaça per a homenatjar-los, perquè la seua veu no es perda mai.»
En concret, s’ha homenatjat Antonio Povill, Tomàs Salaet i Joaquín Cid, mentre que també s’ha recordat Francisco Margalef, que ja disposava d’una llamborda en un altre municipi. L’acte, celebrat en el marc de les Jornades de Memòria Democràtica del municipi, que enguany arriben a la seua quarta edició, ha comptat amb la presència de familiars de les víctimes i ha sigut marcat per un fort component emotiu. D’esta manera, les històries personals dels deportats, vinculats principalment als camps de Mauthausen i Aurigny, han sigut recordades com a exemple de les conseqüències de la persecució nazi i de l’exili republicà. Els relats han posat èmfasi en el llarg camí del patiment, des de la fugida cap a territori francés fins al confinament en recintes de treballs forçats o d’extermini.
Rocío Margalef Alejos, familiar de Francisco Margalef: «Quan coneixes la història, et dius a tu mateix que és la teva obligació donar a conèixer el que va passar. Tot va començar amb el meu fill que als 20 anys visita Mauthausen, i es recorda que teníem un familiar i, arran d’aquí, va començar tota la recerca. Jo penso que és un moment de justícia i sobretot que per a les generacions futures que vegin el que va passar i que no es repeteixi. Desgraciadament estem en un moment històric terrible on moltes de les coses s’estan repetint. És molt trist.»
El conseller Espadaler ha remarcat la importància de traslladar esta memòria a les generacions més joves com una ferramenta pedagògica clau contra el feixisme. També les famílies dels deportats han reivindicat el significat de l’homenatge com un acte de justícia i reconeixement, expressant la seua gratitud pel suport comunitari rebut. En l’acte de cloenda, tots els presents han remarcat la necessitat de preservar la memòria per a evitar la repetició de la història, especialment davant l’auge global dels discursos d’odi.
