El jaciment de l’Assut, al terme de Tivenys, ha revelat noves evidències sobre l’activitat militar i religiosa a la zona durant el segle I aC. Les darreres excavacions han tret a la llum estructures defensives, ofrenes rituals i materials singulars que apunten a un intens control territorial en temps de conflicte. Aquesta nova fase d’investigació aporta una mirada renovada sobre la presència romana a l’Ebre. Els treballs arqueològics han estat realitzats per un equip especialitzat en protohistòria. L’assentament es confirma com un enclavament clau per entendre la romanització del sud de Catalunya. El jaciment de l’Assut, a Tivenys, ha estat protagonista de dues campanyes arqueològiques decisives. Aquestes han permès aprofundir en el coneixement del territori durant la transició cap al món romà. El projecte, liderat pel GRESEPIA, ha coincidit amb el 25è aniversari d’excavacions ininterrompudes. La primera intervenció es va centrar en la conservació de la porta monumental i en la descoberta d’estructures posteriors a l’ocupació ibèrica. A partir d’aquí, es va planificar una segona campanya per estudiar una torre de vigilància d’època sertoriana. Aquesta estructura, clau per controlar el pas de Barrufemes, confirma la presència militar romana. També s’han localitzat espais de circulació i restes rituals. Entre les troballes més singulars destaca un anell amb ambre i un ullal d’ós, indicis d’intercanvis en temps de guerra. Aquests resultats ofereixen una visió més completa del paper estratègic de l’Ebre durant la guerra civil romana. Les noves dades obren camí a futures línies de recerca sobre la romanització i la resistència indígena.
