El Baix Ebre es convertix en zona d’interès nacional. Així titulava La Veu del Baix Ebre l’any 1970 una notícia sobre l’interès que començava a despertar el llavors Canal Xerta-Càlig. Tres anys després començaven les obres sota el nom de Canal Francisco Franco Margen Derecha, com a part del Tercer Pla de Desenvolupament Econòmic i Social. Tot i això, a mitjans dels anys 70 l’obra s’interromp i el traçat que havia de portar aigua també fins a Sagunt queda incomplet aturant-se abans del riu Sénia. A finals dels anys 80, la Generalitat comença a planificar la reforma i reconversió del canal abandonat amb finalitats de regadiu per al Baix Ebre i Montsià. Tot i això, continua apareixent la temor a un transvasament cap al País Valencià. Així ho denunciava la portada de l’Ebre Informes, deien, amb l’excusa d’acabar el canal Xerta-Riu Sènia. Ja als anys 2000, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre concedeix una concessió d’aigua de 72 hectòmetres cúbics anuals. És llavors quan el canal apareix en els plans del Pla Hidrològic Nacional del 2002 com a possible infraestructura per a un transvasament cap al sud. Amb l’època del tripartit al govern català, la Generalitat invertix 91 milions d’euros entre el 2007 i el 2012, però un altre cop, les obres no s’acaben.
