En aquest article explicarem algunes dades curioses sobre el que està passant actualment a l’espai i, en particular, sobre els nous satèl·lits d’òrbita baixa (LEO, Low Earth Orbit), que orbiten a uns 500 km d’altura, en lloc dels aproximadament 36.000 km dels satèl·lits geoestacionaris tradicionals (com Hispasat o Meteosat).
Una de les empreses amb més presència en aquest sector és Starlink, liderada per Elon Musk, que disposa de milers de satèl·lits en òrbita i ofereix cobertura d’internet pràcticament global.
Aquest conjunt de satèl·lits, anomenat constel·lació, permet que les antenes d’usuari sempre tinguin algun satèl·lit disponible per establir la comunicació. A diferència de les antenes parabòliques tradicionals, orientades de manera fixa cap a un satèl·lit geoestacionari com l’Hispasat, aquestes noves antenes utilitzen tecnologia de feixos electrònics que els permet seguir els satèl·lits mentre es desplacen pel cel.
Els satèl·lits de baixa òrbita fan una volta a la Terra aproximadament cada 90 minuts i tenen una vida útil d’entre tres i cinc anys. A causa de la seva proximitat, el temps que tarda un senyal de ràdio a viatjar entre la Terra i el satèl·lit és només d’uns pocs mil·lisegons, molt inferior al dels satèl·lits geoestacionaris.
Expliquem millor aquestes dades tècniques: la velocitat de l’enllaç entre l’antena i el satèl·lit és de 300.000 Km/s (és una ona electromagnètica), amb lo que el temps que tarda una petició entre nosaltres i el satèl·lit és de tan sols 2 ms aproximadament, a raó de 1 ms per cada 300 Km), si fem la comparativa amb una connexió entre nosaltres i un servidor per exemple a Madrid mitjançant fibra òptica, el temps seria d’uns 3 ms (dins la fibra òptica el senyal òptic es mou aproximadament a 200.000 km/s).
Aquestes xarxes formen part del concepte de xarxes no terrestres (NTN, Non-Terrestrial Networks), on els satèl·lits es connecten amb estacions terrestres i, en alguns casos, també entre ells mitjançant enllaços làser, creant una infraestructura global de comunicacions.
La reducció de la latència i la capacitat d’oferir cobertura a qualsevol punt del planeta expliquen l’enorme interès per aquestes constel·lacions. A més de Starlink, altres grans empreses com Amazon estan desenvolupant les seves pròpies xarxes de satèl·lits, mentre que nombroses empreses i governs estan llançant petites constel·lacions destinades a aplicacions d’Internet de les Coses (IoT), observació de la Terra i nous serveis digitals.
Catalunya també participa en aquesta nova economia de l’espai amb satèl·lits com el Menut, el Minairó i el 6GStarLab, així com amb empreses com Sateliot, que treballen per posicionar-se en l’avantguarda de les comunicacions espacials.
La tecnologia espacial, juntament amb la intel·ligència artificial i la ciberseguretat, és una de les tecnologies digitals avançades amb més potencial de creixement. La combinació d’aquestes tecnologies transformarà la manera com ens connectem a escala global i representarà una gran oportunitat per als territoris rurals, millorant la connectivitat de les empreses i de la ciutadania.
