El prestigiós sociolingüista Miquel Àngel Pradilla ha posat de manifest la transcendència que té la varietat tortosina com a peça fonamental per a la unitat de la llengua catalana. Segons Pradilla, catedràtic i una de les veus més autoritzades en la matèria, el parlar propi de les Terres de l’Ebre, el nord del País Valencià i el Baix Aragó no és només una variant dialectal, sinó un eix estratègic que garantix la cohesió de tot el domini lingüístic. Esta anàlisi destaca que, en un context marcat per la fragmentació administrativa entre diferents comunitats autònomes, la continuïtat lingüística que oferix el tortosí actua com un pont natural indispensable.
Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de Sociolingüística: «Perquè el contínuum nostre, esta funció del tortosí, és clau. És fonamental que nosaltres puguem mantindre esta varietat amb la tasca exemplaritzant que suposa evidenciar que estem parlant una mateixa llengua amb matisos escassos. Això no ho podem perdre de cap de les maneres. Hem d’assumir com a línia, com a leitmotiv, la centralitat de la comunitat lingüística.«
D’altra banda, l’expert subratlla que la supervivència i la consolidació del tortosí no depenen només de l’ús al carrer, sinó que requerixen un compromís ferm per part de tres pilars bàsics: el sistema educatiu, l’aparell de l’administració pública i, de manera molt destacada, els mitjans de comunicació.
Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de Sociolingüística: «Jo crec que el món de l’ensenyament és clau aquí. Hi ha tres espais: un és el món de l’ensenyament, l’altre és el món de l’administració i l’altre és el món dels mitjans de comunicació. Aquí hi ha d’haver un acord general en la modelització lingüística perquè la cosa pugui avançar correctament. L’acord no és fàcil perquè hi ha pressions, no de la norma, que la norma l’emet l’Institut d’Estudis Catalans i per tant la podem emprar per a justificar el que volem, sinó de l’estàndard dels mitjans de comunicació. Però des de l’ensenyament podem fer molta pedagogia sobre això.«
