Com a representants de l’assemblea de docents, volem expressar públicament la nostra preocupació per la gestió d’una situació administrativa i organitzativa que ha afectat la direcció del nostre centre durant els darrers mesos. Ho fem des del respecte a totes les persones implicades, sense voluntat d’assenyalar ningú, i amb l’únic objectiu de demanar transparència, garanties procedimentals, proporcionalitat i respecte als drets de les persones que treballen en el sistema educatiu públic.
El dia 20 de gener del 2026, el claustre va rebre un correu de la directora del centre en què comunicava que es trobava en situació de baixa mèdica i explicava una reorganització temporal del funcionament intern. En aquell missatge, la directora traslladava al professorat la seva voluntat que el centre continués funcionant amb normalitat i indicava com s’havien d’assumir determinades funcions mentre durés la seva absència.
Segons la informació que posteriorment s’ha traslladat en l’àmbit del centre, el motiu de la baixa mèdica hauria estat l’impacte personal i professional provocat per un informe o pla de millora d’Inspecció vinculat a la seva tasca directiva. Aquest document, segons se’ns ha explicat, contenia defectes de forma que encara no haurien estat esmenats i incorporava retrets de naturalesa disciplinària. Tot això resulta especialment preocupant perquè, segons la informació de què disposem, durant els tres anys anteriors de direcció no constaven advertiments formals previs, plans de seguiment ni retrets professionals comparables.
Com a docents, entenem que qualsevol procés de millora professional hauria de basar-se en l’acompanyament, el seguiment, la concreció d’objectius i l’oportunitat real de corregir allò que sigui necessari. Quan una administració considera que cal millorar algun aspecte de la tasca d’un professional, el procediment hauria de ser clar, proporcionat i respectuós amb la persona afectada. Primer caldria orientar, ajudar i establir mesures de seguiment; només si aquestes mesures no funcionen haurien d’activar-se altres vies administratives. Per això genera tanta inquietud que, després d’anys sense incidències conegudes, en un període molt breu s’hagin acumulat actuacions que haurien tingut un impacte directe sobre la salut i la situació professional de la directora.
L’endemà, 21 de gener, el claustre va rebre un altre correu relatiu a l’organització de l’equip directiu i a la col·laboració amb Inspecció Territorial. Aquesta nova comunicació va generar preocupació entre part del professorat, ja que provenia d’una persona vinculada a l’organització interna del centre i podia interpretar-se, a la pràctica, com una modificació de la manera com la directora havia organitzat el centre durant la seva baixa mèdica en el correu enviat el dia anterior. També s’hi feia referència a l’inici d’un expedient informatiu, fet que alguns docents van entendre que podia afectar la directora. Per aquest motiu, s’ha traslladat la qüestió als organismes competents perquè siguin ells qui valorin si aquella comunicació va ser adequada o no. Segons se’ns ha informat, la directora ha presentat una denúncia davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades, que hauria estat admesa a tràmit i hauria comportat el nomenament d’una instructora.
La nostra preocupació no pretén substituir cap investigació ni avançar conclusions jurídiques. Precisament per això demanem que siguin els òrgans competents qui analitzin els fets amb totes les garanties. El que sí que considerem legítim és reclamar que qualsevol comunicació interna que pugui afectar la imatge professional, la salut o la situació administrativa d’una persona es faci amb la màxima prudència, discreció i proporcionalitat.
També consta que el mateix 21 de gener la directora hauria rebut diverses comunicacions administratives per eValisa en un sol dia. Segons se’ns ha informat, en van ser cinc. Sense entrar a valorar el contingut jurídic d’aquestes comunicacions, considerem que una situació de baixa mèdica hauria d’exigir una especial cura en la manera, el moment i la intensitat de qualsevol requeriment administratiu.
Posteriorment, la directora hauria tingut coneixement que aquell mateix 21 de gener una persona vinculada a l’organització interna del centre havia presentat una queixa relacionada amb la seva actuació. Considerem que, davant d’una situació així, Serveis Territorials hauria d’haver informat la directora amb diligència i de manera immediata, perquè pogués conèixer els fets, exercir el seu dret de defensa i, si esqueia, activar vies de mediació o aclariment intern.
Segons se’ns ha traslladat, això no es va fer així. La directora no hauria tingut coneixement efectiu d’aquesta queixa fins mesos després, i encara resulta més preocupant que una qüestió que inicialment podria haver estat valorada, com a màxim, com una falta lleu —i que, segons la informació de què disposem, podria estar caducada— acabi servint de base per a una nova proposta d’expedient disciplinari greu elevada a Barcelona contra la directora. Aquest encadenament de fets genera una preocupació profunda sobre la proporcionalitat, els terminis, el dret de defensa i les garanties del procediment.
També demanem que qualsevol discrepància interna, incidència organitzativa o queixa professional sigui gestionada preferentment mitjançant vies de mediació, diàleg i aclariment, sempre que la normativa ho permeti. En un centre educatiu, la confiança institucional i el respecte entre professionals són imprescindibles per preservar el bon funcionament del servei públic.
Un altre element que ha generat inquietud és la incertesa sobre la continuïtat de la direcció del centre. Segons converses mantingudes amb altres professionals, en alguns casos de direccions en quart any ja s’haurien comunicat orientacions sobre la renovació. En el nostre cas, segons la informació de què disposem, aquesta comunicació encara no s’hauria produït. Aquesta manca de certesa incrementa la preocupació d’una part del claustre, sobretot en un context administratiu ja complex.
Volem deixar clar que no pretenem atribuir responsabilitats personals ni fer judicis paral·lels. El que demanem és senzill: que els fets siguin analitzats amb rigor, que es protegeixi la salut de les persones, que es respecti la confidencialitat de les dades, que s’evitin exposicions innecessàries i que cap professional sigui qüestionat públicament abans que els procediments corresponents hagin estat resolts.
A tot això s’hi afegeix un altre fet que considerem rellevant. Segons se’ns ha traslladat, tres docents del centre volien fer el curs d’habilitació per a l’exercici de la direcció, però no haurien estat seleccionats per Serveis Territorials. Aquesta circumstància genera preocupació: si l’actual directora no fos renovada, una persona vinculada a l’organització interna del centre i relacionada amb algunes de les actuacions descrites podria quedar en una posició singular per accedir a la direcció. Sense atribuir cap intencionalitat, aquest escenari exigeix la màxima transparència, perquè qualsevol decisió sobre la continuïtat o el relleu de la direcció ha de ser objectiva, documentada i plenament verificable.
En aquest context, no podem deixar de recordar el que se’ns ensenya a les formacions de convivència i prevenció de l’assetjament, com les vinculades al programa #aquiproubullying: davant d’una situació de patiment, mirar cap a una altra banda també té conseqüències.
Per això ens preocupa que aquests principis semblin perdre força quan la persona afectada és una directora, funcionària pública, amb una trajectòria reconeguda, que es troba en situació de baixa mèdica i sotmesa a actuacions administratives successives.
De què serveix un expedient professional impecable si, davant d’una decisió administrativa o política, tot pot quedar en segon terme?
Com a representants de l’assemblea de docents, no demanem privilegis. Demanem coherència, garanties i transparència. Si defensem una escola pública justa, també hem de defensar que cap docent, cap directora i cap funcionària pública pugui sentir-se desemparada davant l’Administració. I evidentment amb aquest escrit no volem ser observadors, volem lluitar per la justícia i fer un retret a una Administració de Serveis Territorials que té molt de marge de millora.
