Quan una persona arriba als cinquanta anys, es parla de maduresa, d’expertesa, de veterania, de trajectòria, de consolidació. Encara no hi ha arribat, perquè fa quaranta-nou anys que Deltebre va esdevindre municipi. Però com veu este camí cap als cinquanta anys?
La veritat és que veig un Deltebre il·lusionat, ple d’esperança, amb força i molta persistència, que és el que hem anat treballant col·lectivament amb la ciutadania durant estos últims anys. La setmana anterior vam complir els quaranta-nou anys de Deltebre en l’acte institucional que fem tots els anys, un acte per a commemorar estos quaranta-nou anys amb Killian Bertomeu, que ens dona sempre este aire de proximitat i ganes d’emprendre coses. En este sentit, l’endemà, que va ser el vint de maig, vam tindre un plenari municipal on vam aprovar el que serà el pla d’acció dels cinquanta anys de Deltebre. No és un pla d’acció de carreteres, ponts, rotondes o equipaments, que això ja ho anem fent, sinó un pla d’acció on, treballant-lo molt des de la base, la idea és que hi haja dotze eixos temàtics que marquen estos dotze mesos que emprendrem cap al cinquanta aniversari. Això ho hem fet treballant amb la comissionada dels cinquanta anys, Elena Fabra, una persona amb una experiència brutal en l’àmbit cultural i molt detallista. També ho hem fet en l’àmbit plural amb la mateixa corporació; al plenari ja vaig agrair al grup municipal d’Esquerra Republicana i al grup municipal d’Enlairem per tindre esta altura de mires per a treballar conjuntament tot el que ens ha de representar. Volem que es puga treballar no des d’una regidoria del govern, sinó des de la corporació municipal, amb els disset regidors i regidores.
El pla d’acció dels cinquanta anys de Deltebre es basarà en dotze eixos temàtics per a marcar els dotze mesos que ens falten fins a arribar a l’aniversari
Durant anys, Deltebre ha arrossegat dèficits estructurals, sempre s’ha dit que és un municipi jove. Veu un punt d’inflexió en el compliment d’estos cinquanta anys? Quina creu que és ara mateix, o si queda, alguna assignatura pendent?
Deltebre és un municipi que s’ha caracteritzat històricament per una necessitat i un dèficit estructural de forma històrica. Temes bàsics que a qualsevol municipi ja no se’n parlen, a Deltebre avui són temes d’acció. Estem parlant que l’enllumenat públic encara és de vapor de sodi i ara hem tret a licitació el canvi d’enllumenat públic en un projecte de pràcticament tres milions d’euros. Si tot va bé, a partir del novembre podrem fer tot el canvi d’enllumenat públic, un servei bàsic que millorarà la seguretat, la qualitat de la llum i reduirà la contaminació lumínica. Avui estem gestionant línies de fons europeus i de subvencions per a poder millorar el gran llast que teníem en la xarxa d’aigua potable i clavegueram. Recordem que havíem estat reivindicant moltes vegades que no podia ser que Deltebre tingués, en un context de sequera, un rendiment de la xarxa d’aigua potable que no arribava al 30 %. Avui, amb totes les accions que hem fet en estos últims dos anys, ja estem prop del 50 %. Ara estem treballant també en els comptadors d’aigua potable per a passar-los pràcticament tots a comptadors intel·ligents homologats d’acord amb la normativa, cosa que farà que l’any 2027 haurem canviat més de cinc mil comptadors dels poc més de set mil que hi ha. A més a més, estem fent les obres de l’auditori, i ja donem per fet que tenim un Centre Fluvial que no existia i un Centre Cultural que a hores d’ara és el nucli de l’activitat cultural, d’igualtat i d’infància. Teníem una biblioteca petita i ara l’antic espai s’ha convertit en l’espai d’atenció ciutadana de l’Ajuntament. Tenim els equipaments en un nucli urbà pavimentat en més del 80 % o en un Riumar urbanitzat, amb contribucions especials, en tota la seua totalitat. Mantenim una platja tot l’any per a acollir els nostres turistes i trencar l’estacionalitat, i un triatló que passa de dos-cents triatletes a mil sis-cents en esta última edició. Per tant, s’han treballat moltíssimes coses durant estos anys que et marquen un pòsit que, malgrat els dèficits històrics que tenim —com en el tema de la salut, on necessitem més serveis al cor del Delta, o en el de la mobilitat pública, ja que a un turista li costa molt arribar a Deltebre—, estem fent tot el possible per a fixar que l’arribada als cinquanta anys siga una arribada amb el màxim de si mateix, malgrat els dèficits històrics que arrosseguem.
Hem passat d’un rendiment de la xarxa d’aigua potable de menys del 30 % a estar ja prop del 50 % gràcies a les inversions d’estos últims dos anys
Una altra de les reivindicacions històriques és la situació del delta de l’Ebre, del litoral, la regressió. Es va plantejar esta nova proposta d’atermenament, una resposta massiva de la ciutadania amb prop de deu mil al·legacions presentades. Heu obtingut algun tipus de resposta? Com està la situació?
L’expedient d’atermenament va caducar al setembre. L’Ajuntament de Deltebre havia intentat per tots els mitjans arribar a un acord amb l’Estat abans que caduqués el vint-i-dos de setembre per a assumir un equilibri, un win-win, i que no fos tot una amenaça efectiva. Finalment, l’expedient d’atermenament va caducar, i la sorpresa nostra va ser que al gener o febrer torna a sortir l’expedient d’atermenament sense haver-nos parlat i a més sortint no en el punt en què ens trobàvem el setembre del 2025, sinó en el punt de l’any 2023, agafant informes que el mateix informe deia que eren temporals, dels anys 2020 i 2021 del temporal Glòria, que havien quedat obsolets. En este cas, l’Ajuntament de Deltebre forma part de les nou mil quatre-centes cinquanta-quatre al·legacions que es van presentar el dia dos de març en finestreta única. Natros no vam fer una al·legació com a tal, sinó que vam fer un recurs previ de jurisdicció que reclamava al Ministeri retornar a la lleialtat institucional i a les converses prèvies al 22 de setembre. Com a expedient d’atermenament no estem d’acord, perquè el que volem és que primer s’acorde un pla de protecció per a preservar la línia morfològica de la costa, defensar el dret de la propietat privada i l’activitat econòmica i turística. A finals d’abril, l’Estat ens ha contestat i ens ha inadmès el recurs previ de jurisdicció. Un cop el Ministeri contesta a l’Ajuntament de Deltebre que no podem retornar a la lleialtat institucional, entra la via de decidir què fem. Tenim dos opcions: podem esperar tot el tràmit de l’expedient d’atermenament i tornar a viure estos vint-i-quatre mesos d’agonia, o bé reaccionar d’altres formes. Per tant, hem optat per això segon i formalitzem davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una demanda contra la resolució del Ministeri per la qual ha tornat a incoar un expedient d’atermenament, amb una sèrie de vicis, de faltes de forma, i demanem la suspensió d’este expedient per la via judicial perquè entenem que no podem tornar a viure el que hem passat amb el primer expedient d’atermenament.
Hem presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una demanda contra la resolució del Ministeri per a demanar la suspensió de l’expedient d’atermenament
S’arriba a la via judicial. En l’anterior procediment no es va arribar a la via judicial, per tant, és la primera vegada que decidiu fer este pas?
Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estem en una altra demanda pel tema del Ministeri d’haver-nos enderrocat el voltador del final del passeig marítim de Riumar, i provocar-nos una problemàtica greu de mobilitat, amb un perill flagrant, sense cap projecte ni informació a l’Ajuntament. En este cas vam presentar una demanda contenciosa administrativa per la via de fet fa un any i mig, que porta el seu curs. Avui el que es fa és presentar esta demanda contenciosa administrativa contra l’acord d’inici de l’expedient d’atermenament d’este segon expedient, perquè el primer va caducar.
Repassem també les principals obres en marxa a Deltebre. Abans ho explicava: hem parlat d’esta renovació d’enllumenat led, també totes les accions en tema d’aigua potable de la xarxa. Tenim les obres del Rialto, el Préstamo que va avançant… Fa poc que també inauguraven el canvi de gespa dels dos camps de futbol municipals…
Així és, no parem, estem en transformació permanent. Hem fet els dos camps de gespa artificial en cinc mesos, tant de les instal·lacions Josep Maria Torres com de les instal·lacions Nova Mingola, que vam aprofitar a proposta del Club Deportiu la Cava per a canviar la denominació del camp recordant a aquella gent que l’any 31 va engegar tot este projecte esportiu. Són dos instal·lacions esportives de primer ordre per a donar cabuda a les nostres escoles de futbol, als xiquets i xiquetes, als primers equips i a tota la comunitat esportiva. No s’ha limitat només al canvi de gespa, sinó que també s’han fet millores en seguretat, megafonia, zones d’entrenament i graderies, aprofitant el pla de xoc d’instal·lacions esportives que va traure la Generalitat i el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Per una altra banda, el passeig del Carrilet és una obra que en la seua primera fase compta amb més de dotze milions d’euros de diferents línies de fons europeus, de la Generalitat, de l’Estat, de la Diputació i una gran aportació de l’Ajuntament per a minimitzar els riscos d’inundacions a tot el que és el nord de la zona de la Cava, millorar la façana urbana, aplicar la via cicloturística d’unió i circumval·lació de la via verda cap a la desembocadura, en un futur. És una obra estratègica i estructural que fa tres anys que gestionem i que ens queda encara un any per a tancar esta primera fase.
Fa poc han viscut una nova edició de Mescla, una edició de rècord. Abans d’acabar-la, van donar la xifra al tancament de cent quaranta-quatre mil dos-cents noranta-tres tiquets de degustació venuts.
La xifra la vam sobrepassar totalment. L’any passat vam arribar a cent vuit mil tiquets de degustació, i estos cent vuit mil tiquets a les nou i mitja del passat diumenge s’havien convertit en cent quaranta-quatre mil, però esta setmana que hem fet el recompte final de màquines de TPV i més hores de faena, ens trobem que la xifra final acaba sent de cent cinquanta-vuit mil sis-cents seixanta-cinc tiquets de degustació venuts. Això vol dir que vam tindre durant estos dos dies i mig pràcticament trenta-quatre mil persones úniques que van passar per Mescla, el que significa prop de cinc mil persones úniques més que l’any passat. Vull donar les gràcies a tot el personal i servidors públics de l’Ajuntament de Deltebre, capitanejats per la regidora Lola Casanova i per la directora de la fira Mar Pagà, així com a la Policia Local, Creu Roja, Protecció Civil i brigada. També als patrocinadors, com Nomen Foods, i la DO Terra Alta, que va fer una aportació qualitativa important en els maridatges de vins, i a tots els productors. El nostre objectiu amb vista a l’any vinent no és superar en quantitat, sinó mantindre i guanyar en qualitat, oferint més espais d’ombres, més taules i cadires, i més vaixells, que han sigut tot un èxit. Volem treballar en temes encara més singulars per a millorar la fira.
📝 TITULAR:
Lluís Soler (alcalde de Deltebre): «Avui formalitzem davant del TSJC una demanda contra la resolució del Ministeri per a demanar la suspensió de l’expedient d’atermenament.»
🖍 SUBTÍTOL:
L’Ajuntament del municipi comença el camí cap al seu 50è aniversari amb una ferma oposició judicial a les mesures del Ministeri sobre el litoral de Riumar. El batlle destaca també la superació de dèficits estructurals en aigua potable i enllumenat led, així com el balanç històric de la fira Mescla amb més de 158.000 degustacions.
