Pregunta: Com es presenta?
Resposta: Com un jove ampostí de 34 anys, enginyer de telecomunicacions i professor de secundària a una escola concertada. Una persona amb moltes inquietuds i pare d’una xiqueta de dos anys.
Prenc la decisió de fer este pas polític -presentar-me com cap de llista d’AC a Amposta- perquè, tal com està la situació, tant al país com a Amposta, crec que els drets i els deures han de ser per a tothom. El projecte que encapçalo vol trencar amb el sistema actual per a garantir-ho. Apostem per una política sensata i de sentit comú.
P: Vostè va començar a fer política amb setze anys i és regidor de l’Ajuntament d’Amposta perquè, este mandat, es presenta com a número dos de Manel Ferré…
R: Sí, vaig començar de molt jove com a militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i vaig ser un dels fundadors de la secció juvenil de Convergència. Entenc que la política o la fas o te la fan, i sempre he tingut la inquietud de participar-hi perquè els grans canvis es fan des de la base. Quan ets jove tens l’aspiració legítima de canviar el món. En aquell moment estava molt involucrat en el teixit social i era l’hora d’aportar el meu granet d’arena. La política m’ha format com a persona. Entenc que les grans transformacions socials es fan des de dins de la política. Els grans partits sempre s’han valgut de la gent jove, bàsicament per la frescor, les idees i la motivació de voler canviar les coses.
P: I com encaixa passar d’un partit com JxC a un altre assenyalat d’extrema dreta?
R: Personalment ha sigut un procés molt difícil. He perdut amics i m’ho he passat molt malament. He marxat, però al final del mandat i considero que he complert la meua carta de serveis prestats, com la gent de Junts sap. Tinc molt de caliu ells i els vaig prometre no fer política contra les persones que realment estimo, sobretot la gent del grup municipal. Però la meua idea va més enllà.
Quan estàs en un lloc on no encaixes…, quan veus que el rumb del partit ve marcat des de Barcelona o des de Waterloo, i detectes l’afany de voler d’algunes persones… Jo em considero del sector de l’antiga Convergència, una persona assenyada de centredreta, catalanista i nacionalista. I crec que ha sigut un error diluir les idees de centredreta per anar cap al centreesquerra, buscant la famosa transversalitat del processisme. Aquí és on no em sentia còmode. S’han pres decisions en l’àmbit nacional que en cap moment he compartit i que no em representen.
P: Estem davant d’un cas de transfuguisme?
R: Trànsfuga és aquella persona que necessita la política per a viure. Quan s’han fet moviments d’este calibre, gairebé sempre ha sigut per a conservar la cadira. En canvi, jo m’he llançat a una piscina sense saber si hi ha aigua, i és l’avantatge. No necessito la política per a viure. Només faig este pas per a intentar transformar la societat, començant per Amposta, perquè els grans canvis sempre arranquen del municipalisme.
Més que transfuguisme, es pot considerar un acte de valentia i de rebel·lia, perquè a mi ningú m’ha promès res. M’estic exposant públicament a què la gent m’atribuïsca tots estos estigmes i tòpics que envolten la figura d’AC, i ho faig per convicció. Entenc el ressentiment que puga tindre Junts si em tracten de trànsfuga, és legítim que ho diguen i ho pensen. Però com he dit abans, m’he buidat i he donat tot el millor de mi mateix per a tirar endavant el projecte de Junts a Amposta. Però arriba un moment que cadascú ha de fer el seu camí, i jo entenc que l’oportunitat és ara.
“Preferixo un pacte de no-agressió (amb JxAmposta)”
P: M’explicarà què ha passat de portes endins?
R: Considero que la roba bruta es renta a casa. La nova política que defensa la meua presidenta i el meu partit consisteix a fer política per a la ciutadania per a intentar canviar les coses. Entrar en picabaralles polítiques com els espectacles que es donen al ple d’Amposta… Jo opto per erigir-me en una persona sensata, conciliadora i de mà estesa. He sigut dels pocs regidors de l’oposició, per no dir l’únic, que quan s’ha hagut de felicitar Esquerra, l’he felicitat sense cap tipus de problema ni pudor. I quan es fan les coses malament, soc el primer a fiscalitzar.
Roba bruta? Evidentment, tinc molt d’argumentari que podria utilitzar, i ells saben que soc de sang calenta i no me n’amago, i si em punxen, al final m’hauré de defendre i dir-los el que hi ha. Però no és la meua manera de fer política. Sempre hi ha estira-i-arronses i desavinences, i crec que faria un mal servei tant a Junts com a mi mateix si digués coses que han passat. Per tant, preferixo un pacte de no-agressió i esta informació me la guardo per a mi.
P: De sobte, vostè compareix al Parlament acompanyat de Sílvia Orriols… Com el van fitxar?
R: Bé, si em permet, no li diré exactament com va anar la seqüència dels fets.
P: Però el busquen o s’ofereix?
R: Esta informació no la puc detallar, però el que sí que és cert és que dins de Junts jo, com a número dos, tenia bastant de pes. Però em consideraven radical perquè deia: «aquí hem de pegar més canya», «aquí som massa benèvols» o «aquí hem de dir les coses tal com són». I quan en un partit et demana baixar marxes perquè et troba massa radical i no pots dir el que penses a casa teua…, t’has de buscar una sortida. Amb Aliança, en canvi, hem establert una relació de mutu acord. Diria que ens vam buscar: ells es van assabentar de com estaven les coses i jo vaig anar a buscar-los a ells. Parlant la gent s’entén. Em sento orgullós i privilegiat que la senyora Sílvia Orriols m’haja fitxat per al seu equip.
P: Em diu que no només el fitxen com a alcaldable, sinó com el referent de les Terres de l’Ebre. És així?
R: Podem considerar que sí. Evidentment, al Baix Ebre hi ha un altre candidat confirmat, el senyor Eduard Real, una gran persona que també farà molta faena. Estem començant, som un partit jove i ens estem ajudant entre tots. Al final, tot i que cadascú provinga d’altres formacions polítiques, tots estem agafant experiència, per la qual cosa no li puc confirmar absolutament si el rol és este. El que sí que li puc dir és que des de Ripoll s’entén que les Terres de l’Ebre són unes terres oblidades, i per això buscaven un perfil potent per a encapsular este projecte polític. El que passarà ho dirà el temps. Ara cal centrar-se en les municipals i a veure què passa.
P: Però quina estructura tenen dissenyada? Comarcal, intercomarcal, vegueria…?
R: L’objectiu d’AC és conformar el màxim de llistes possibles a tots els pobles, però sempre que hi haja unes garanties. Ara mateix som una marca guanyadora i s’està aproximant moltíssima gent. Quan vaig aterrar al partit hi havia un cert nombre de militants, i des de la meua presentació han crescut gairebé un 400%; un creixement exponencial. Cada setmana tenim cafès, reunions… l’èxit és rotund. Hem d’anar amb compte perquè, quan ets cavall guanyador, s’apropa molta gent interessada, i natros el que no volem és cometre el mateix error que els partits grans. Volem fer una política nova i filtrar els interessos personals, els egos i els protagonismes.
L’estructura orgànica? L’objectiu final és construir la vegueria de les Terres de l’Ebre, però no es podrà fer fins que estiguen les quatre comarques constituïdes. Ens queda encara la Terra Alta, on serà difícil confeccionar un comitè executiu comarcal. Però ja tenim el Montsià, el Baix Ebre i, fa uns dies, vam constituir la Ribera d’Ebre. La idea és anar creixent amb coneixement i seny. Podríem començar a fer llistes a tot el Montsià i dir que es presentarà candidatura a la Ràpita, a Alcanar, etc., però volem poques llistes i molt potents.
P: Quina és l’atracció que genera la senyora Orriols?
R: Que et diu les coses a la cara. És la diferència amb alguns dirigents importants, com a Junts, que no et miren als ulls. Quan parles amb la senyora Orriols la veus honesta i veus que té un carisma innat; esta és la clau de l’èxit. Per això busquem polítics sincers que puguen mirar a la cara sense vergonya ni temor.
P: Em fa la sensació que interpreta, com quan llegixes poemes? És això o li preparen?
R: Realment té un estil propi. Té un volum de feina molt gran perquè és alcaldessa i diputada, i va bastant atabalada, i a més a més l’agenda se la porta ella mateixa. No li puc dir si li fan els discursos, però sí que té un grup de gent al Parlament que l’ajuda. L’oposició l’ataca dient que no va a les comissions, però s’ha de tindre en compte que només són dos diputades com per a arribar a tot.
P: És el primer ebrenc que conec d’AC, i em pregunto què pot aportar este partit a les Terres de l’Ebre?
R: Soc regidor electe des de 2023 i, a partir de la meua experiència, puc acreditar que a les Terres de l’Ebre, la Generalitat no hi fa cap gran infraestructura. N’és un exemple la construcció del nou hospital. Ara s’està produint l’argúcia o el pacte dels grans partits de sempre per a tornar a situar l’hospital territorial a Tortosa, amb tots els problemes que l’acompanyen. AC tard o prompte governarem i haurem d’assumir el rol de reclamar —sense menysprear el meu company de Tortosa— el que és nostre.
És el que vaig dir en el discurs al Parlament: “ei, Sílvia, ei, Aliança, recordem que a les Terres de l’Ebre tenim totes estes mancances, sobretot en infraestructures, transport públic, trens i en l’àmbit sanitari i social«. Som la gran terra oblidada. I cal tornar a situar Amposta com a cocapital de les Terres de l’Ebre (tot i assumir que Tortosa és la capital històrica), per a tindre més administració pública i més serveis de la Generalitat a la ciutat; i això passa per tindre un partit fort a Amposta i a l’Ebre.
P: Vol dir que si Aliança arribés al govern, reobrirà el debat de la ubicació del nou hospital a Tortosa?
R: Mira, soc enginyer de professió i, per tant, soc de blancs o de negres, de números i no de grisos. Què diu la lògica? Que un hospital ha d’estar ben comunicat, i Tortosa, per molt que pese als tortosins, no ho està. S’ha d’ubicar al costat de les grans vies de comunicació, com l’AP-7. Soc ampostí, però crec que l’hospital s’hauria d’ubicar, per exemple, als terrenys que va oferir l’alcalde de l’Aldea al polígon.
P: Em comentava l’últim ple a Amposta abans de posar en marxa la gravadora… què volia dir?
R: Jo vull que Amposta torne a agafar el lideratge. El senyor Adam Tomàs, quan ERC tenia 16 regidors, només va esgarrapar 300.000 euros de l’anterior Govern. I als pressupostos d’ara ens trobem en la mateixa situació: Amposta només ha aconseguit un 1 M€ per a la ciutat, mentre que la Ràpita, en este cas, s’ha emportat el paquet gros amb els 12 milions d’euros per a l’Institut de la Ràpita…
P: Aterrem als programes del seu nou partit a un any de les eleccions. Immigrants o nouvinguts?
R: Tinc carta blanca a l’hora de confeccionar el programa electoral. Hi ha unes directrius marcades des de l’àmbit nacional en temes com immigració, inseguretat i fiscalització del padró —que si vols després hi entrem en detall—. Però l’avantatge de ser d’AC és que puc planificar la ciutat que jo vull, i això passa per fer política valenta. Per exemple, i aquí et dono la primera primícia: l’Hospital d’Amposta (HA). Ara l’alcalde s’omple la boca dient que s’integrarà al CatSalut. Però l’HA se l’han carregat. Esquerra Republicana l’ha trinxat. Té un pressupost de vora 28 ME, i un 85% l’aporta el CatSalut, de facto ja és públic. Han demostrat que no tenen esta capacitat de gestió i lideratge.
Natros el que proposem és buscar una col·laboració público-privada amb una empresa del sector que sàpiga gestionar hospitals, i aprofitar esta avinentesa per a poder construir, d’una vegada per totes, el pàrquing subterrani al parc municipal. Allò va ser un error històric: quan era el moment de poder construir-lo, no es va fer per la pressió veïnal i per l’oposició política que van fer en este moment ERC.
O l’altre tema: el futur pavelló firal. Prometre un pavelló firal amb un pressupost d’entre 10 i 12 M€ és enganyar la ciutadania; l’Ajuntament no té capacitat econòmica per a assumir-ho. Com tampoc es poden abaixar impostos actualment, ja que Amposta té un deute d’uns 20 M€. Per tant, no enganyem la gent i intentem fer una política realista. Jo sí que puc prometre que, si soc alcalde, faré una auditoria, eliminaré la despesa supèrflua i destinaré una part fixa del pressupost al manteniment de la via pública. Això és fer política útil.
“Per a acabar amb els abusos, interpretarem la llei i limitarem les ajudes socials”
P: Per credibilitat, no haurien de treure’s primer l’etiqueta que són d’extrema dreta per com aborden el tema immigració?
R: El principal problema, tant a Amposta com als altres municipis, és el desgavell en la gestió del padró. Actualment, s’oferix barra lliure i s’estan empadronant okupes sense permís del propietari, o gent en magatzems, infrahabitatges i fins i tot en vehicles. Això genera un efecte crida en tota regla: s’incentiva que en vinguen més amb l’excusa de tindre accés immediat als serveis essencials. Com que molts no tenen prou recursos per a assumir el nostre nivell de vida, una part d’esta immigració descontrolada acaba lligada a l’incivisme o la delinqüència. Jo no soc racista ni entraré a anomenar races ni orígens; és una qüestió de control.
Per això, la primera mesura com a alcalde serà fiscalitzar el padró aplicant la llei de manera estricta. Quan una persona vinga a empadronar-se i no complisca els requisits, paralitzarem el tràmit durant tres mesos per a estudiar el cas. Sabrem exactament per què esta gent ve a viure a Amposta i s’evitarà que aquells que arriben amb la intenció de rebre l’ajuda de torn desistisquen. Si venen perquè tenen faena, cap problema, són necessaris en sectors com l’arròs, el secà i l’oliverar. Els que venen a treballar i busquen un futur millor per a les seues famílies tenen tot el meu suport.
L’administració ha de tindre una xarxa de seguretat per a ajudar els autònoms, empresaris o veïns d’Amposta que passen penúries, s’hagen quedat sense faena o tinguen un problema familiar. Estarem al costat de la gent vulnerable sense mirar colors ni procedències. Però el que no pot ser és que a un veí de tota la vida se li demanen escriptures, contractes o rebuts de l’IBI per a tramitar el padró, i a esta gent se’ls empadrone sense demanar res. Per a acabar amb estos abusos, interpretarem la llei i limitarem les ajudes socials de l’Ajuntament: només es podran demanar si es compta amb un mínim de cinc anys d’empadronament a la ciutat.
P: Necessita prop de trenta persones per a la seua primera llista. Trobarà tanta gent?
R: Ara mateix podria fer perfectament dos llistes. La premissa és una llista de 21 persones amb gent que no necessite la política per a viure. No vull guerra d’egos ni de cadires, vull gent honesta, que es crega el projecte i que no tinga temor, i això passa per conformar una llista principalment jove.
L’opció clàssica dels partits és buscar gent amb carisma, el president d’aquella entitat i tal, cares conegudes —alguna vegada ha passat que han ficat models o influenciadors-. I després està l’opció de buscar gent preparada per a governar. Estic buscant gent, sobretot els 11 primers, amb capacitat de gestió, que podran tindre més lideratge o menys, més carisma o més oratòria, però no em baso en noms ni en cares.
P: Qualsevol diria que està pensant en governar.
R: Per descomptat, natros ens creiem el projecte i sortim a guanyar. Les finals no es juguen, es guanyen. I l’onada, l’empenta mediàtica, les sensacions de parlar amb moltíssima gent amb qui últimament estic parlant són molt bones. Evidentment, queda clar que Esquerra Republicana perdrà la majoria, i serà el moment de natros fer un pas endavant i erigir-nos en alternativa de govern.
P: Però partix de zero. D’on pescaran els vots?
R: Abans criticava Junts per voler conformar una confluència entre convergents, gent d’Esquerra, gent independentista del procés i més… Natros ens trobem en la mateixa situació. A AC ens està venint gent de la CUP, d’Esquerra, de Convergència, de Junts o del PP… Ens està venint un popurri de gent que no mira colors ni ideologies; ve només a sumar i a aportar pel projecte perquè veuen que Aliança és l’única alternativa real de govern a la ciutat d’Amposta. D’on sortiran els vots?
Ens interessa que els socialistes puguen tornar a l’Ajuntament d’Amposta i obtinguen un, dos, tres…, els regidors que siguen, perquè això restaria, evidentment, a Esquerra Republicana. Natros ens erigim en alternativa i no estic mirant colors ni procedències. Busquem trobar aquell vot de l’abstenció perquè també hi ha molta gent desencantada de la política. Al final, l’alternativa, la sang nova i jove que té ganes de canviar les coses, i això passa per intentar pescar de tots els partits.
P: Però vostè ve de Junts, on ha estat tota la vida.
R: Li contesto sincerament: no tinc necessitat de pescar ningú de Junts. Evidentment que se m’aproxima gent simpatitzant, o del quart cercle de Junts. Gent que respecto, els aprecio i crec que em poden aportar des d’un vessant més tècnic. Però en l’àmbit de cares visibles, pescar de Junts no en tinc la necessitat. Vull evitar la política sectària, a allò de, “si tu ets dels meus, t’ho vals” i si “tu no ets dels meus, no et miro a la cara”. Ens hem tornat una societat visceral i hem de reconstruir ponts i intentar no mirar carnets ni procedències.
“Seré alcalde d’Amposta, siga el 27 o siga el 31”
P: Alimentarà un pacte de tots contra Esquerra?
R: M’agrada que em faces esta pregunta. Natros no farem a ningú el llit; els altres em faran el llit a mi. Si els altres s’alineen, per exemple, amb Esquerra sumant socialistes i fins i tot Junts amb l’abstenció, per ajudar Esquerra a continuar al poder, jo el 31 soc alcalde per majoria absoluta. És a dir, passe el que passe, siga quin siga l’escenari, tard o d’hora seré alcalde d’Amposta, siga el 27 o siga el 31. Sortim a guanyar i no pactarem amb ningú. Jo no faré a ningú alcalde, seran ells qui em faran alcalde a mi.
No penso fer concessions per a tindre una cadira, aquí no em trobaràs perquè, com he dit no necessito la política per a viure. El meu plantejament és: o em deixes fer la meua política o no jugo a este joc. Crossa d’altres partits no ho seré. Que els altres s’alineen de manera antinatura perquè Aliança no entre al poder? Ells s’ho faran. Si fan este moviment el 27, com soc jove, em puc esperar 4 anys més, i el 31 segur que soc alcalde per majoria absoluta.
P: És cert que aquesta entrevista és la segona que li fan a l’Ebre?
R: És el que diu sempre la Sílvia. Els mitjans de comunicació sempre estan amb qui els dona a menjar. Evidentment que vostè, este mitjà de comunicació com tots els altres mitjans, té les seues subvencions pertinents. Natros diem coses que la gent pensa, i el canvi de paradigma s’accelera perquè l’onada amb Aliança és imparable. Si els mitjans de comunicació estiguessen al nostre costat i ens donessen més veu el canvi s’acceleraria d’una manera exponencial. Només amb les xarxes socials ja hem crescut un 400% de militants a Amposta, i si els mitjans de comunicació estiguessen al nostre costat el nostre discurs s’amplificaria molt més i al final acabaríem… És a dir, tard o d’hora acabarem governant.
Els mitjans de comunicació fan un mal servei donant suport a l’establiment perquè, a veure, és evident que AC té un discurs que molta gent no el pot compartir; però al final AC diu el que toca. Tu pots estar més d’acord o menys, pots estar més a favor de la immigració o menys, però al final el dia a dia, els serveis, les infraestructures, tot… t’acaba abocant al fet que el principal problema que tenim és la immigració i és la inseguretat. I per això ara ens focalitzem molt en este discurs, perquè és una substitució demogràfica en tota regla del que està passant aquí.
P: A Catalunya, AC i Vox es disputen l’espai electoral? I per acabar: que li sembla que PP i Vox estiguen a un pas d’assaltar el govern de Madrid?
R: AC, per molt que vulguem vendre el relat que som el mateix, és l’antítesi de Vox. AC vol la independència de Catalunya i vol restituir l’Estat català. Evidentment que hi ha algun discurs o alguna part ideològica en l’àmbit de gestió d’immigració o de seguretat on potser sí que ens aproximaríem, però realment AC no és el mateix que Vox, tot el contrari. AC és un partit nacionalista que busca defensar els interessos dels catalans, i Vox es vol carregar Catalunya, es vol carregar l’autonomia. Per tant, natros per a res del món ens considerem com a Vox. Això és el que pretenen els mitjans de comunicació que parlàvem abans, clavar-nos a tots al mateix sac per a desprestigiar el nostre discurs.
I la segona pregunta era…?
P: La part de Madrid.
R: Bé… No ens enganyéssem: quan millor li ha anat a Catalunya és quan a Madrid ha governat la dreta. Només cal veure el procés de la independència. Si volem tornar a tindre el suflé activat i tornar a tindre la gent predisposada a tornar a fer un altre referèndum o a tornar a tirar endavant el tema de la independència, necessitem esta crispació política a Madrid. Quan estava el PP de Rajoy ja vam veure tots els problemes polítics que vam tindre a Catalunya. Però la veritat és que ens és igual perquè l’AC no es presentarà a les eleccions del Congrés, perquè natros a Madrid no tenim res a fer.
Que a Madrid hi haja un canvi de govern…? És cert que qui té les competències principalment en immigració és el govern de l’Estat; per tant, també s’hi ha d’anar a tindre una bona presa de contacte… El PP té coses bones i dolentes, com tots els partits. Per què al final els socialistes, què ens han aportat a Catalunya? Som la sucursal del govern d’Espanya. I en l’àmbit de política estatal, ni un partit ni l’altre ens aportaran res de bo al nostre país; és més, els socialistes ens han adormit, han anestesiat la societat catalana perquè ens han donat quatre engrunes de pa i amb això estem contents. I realment jo crec que Catalunya s’ha de tornar a erigir en un país i hem de defensar els nostres interessos davant del govern de l’Estat i davant també del govern d’Europa…
