El nou pla hidrològic s’ha d’aprovar l’any que ve i marcarà el nou cicle hidrològic 2027-2031. El que ha fet la Plataforma en Defensa de l’Ebre és presentar al·legacions al document, de temes importants. Anteriorment, ja n’havien presentat als documents inicials.
Sí, la planificació té tres estadis. El primer són els documents inicials, als quals vam presentar al·legacions ara fa tot just un any. Ara estem en l’esquema de temes importants, on hem presentat estes al·legacions, i a final d’any tornarà a sortir el Pla de conca a aprovació però, prèviament, hi haurà un procés d’al·legacions i al juny de l’any que ve tornarem a fer al·legacions, en este cas al pla definitiu, que és el document que tindrà vigència els pròxims sis anys.
En este document d’esquemes importants heu presentat tres al·legacions pròpies com a Plataforma en Defensa de l’Ebre. D’entrada, sobre el tema dels sediments, insistiu que no es concreta res o molt poc en este nou pla hidrològic.
Podríem dir que, respecte a fa de deu o quinze anys, hem avançat perquè abans era un tabú, però creiem que el tema dels sediments és un tema que no avança a la velocitat que hauria d’avançar. Les proves pilot que s’han de fer a Riba-roja d’Ebre, que són les que són realment determinants, ja vam dir en el pla anterior que si es fixaven per a complir fins al termini del 2027, no es complirien. El temps ens està donant la raó perquè, per al pròxim pla, tornen a fixar les mateixes proves, però perquè s’acaben al 2033. Per tant, el que veiem és que, tot i que han millorat els estudis i hi ha més activitat que no hi havia fa uns quants anys, encara no hi ha les proves necessàries i definitives, que consistixen a fer una prova des dels sediments de Riba-roja d’Ebre. Una vegada s’haja fet això, sabrem o començarem a saber com han de baixar estos sediments al llarg del riu i com s’han de repartir. També haurem de saber després, perquè tots els sediments estesos per la conca de l’Ebre no estan només a l’embassament de Riba-roja d’Ebre o de Mequinensa, sinó que la resta de rius també en tenen. Si el primer pas important l’anem demorant en el temps, passant del 2021 al 2027, i ara al 2033, és que al Delta no tenim temps i, d’això, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre no en són conscients.
El tema dels sediments no avança a la velocitat que hauria de fer-ho i al delta de l’Ebre no tenim temps. La CHE no n’és conscient
En este tema de reclamar la prova pilot de Riba-roja d’Ebre, en certa manera també denuncieu la passivitat de la Generalitat, que en algun moment s’havia posat al davant per a intentar impulsar esta prova pilot.
Davant de la Confederació, durant molt de temps havia sigut una negativa total a tirar endavant. Gràcies al treball fet des de la Generalitat i també de l’Associació Sediments, a la qual se li ha de reconèixer que ha tingut sempre un paper fonamental, els sediments van començar a estar damunt de la taula. Nosaltres anàvem al costat de la Generalitat, que treballava pel que fa als estudis i la informació, però ara, si ho fa, nosaltres en tenim un desconeixement total. No veiem en els plans de conca, ni en la part dels ETIs, ni en al·legacions ni en documentació pública, que hi haja cap treball actiu. Si la Generalitat no espenta este tema, a Saragossa [seu de la CHE] el problema dels sediments no els afecta; els afecta només perquè s’acumulen als embassaments, però la desaparició del Delta no els afecta i, per tant, qui dia passa any empeny. La Generalitat és la responsable de la zona de la Xarxa Natura 2000, és a dir, cada pam de terra que perd el Delta és un pam de terra del qual és responsable la Generalitat. Hauria de ser la primera interessada al costat de la gent de les Terres de l’Ebre, i veiem que este interès no es traduïx en treballs ni en estirar el debat polític, i fa falta que ho faça.
Cada pam de terra que perd el Delta és una zona de la Xarxa Natura 2000 de la qual n’és responsable la Generalitat i no està estirant el debat polític sobre el tema
Sí que la Generalitat està actuant pel que fa a l’Estratègia Delta, però entenc que trobeu a faltar esta mateixa insistència en el tema dels sediments.
És que l’Estratègia Delta, que seria la part que afecta la part interior de llacunes i badies, és competència de la Generalitat i fa la seua faena, que creiem que està en la línia del que fa falta. Però les actuacions en l’àmbit de costa i de sediments són competència de l’Estat. Que siguen competència de l’Estat no vol dir que la Generalitat, com a part responsable d’este espai, no puga demanar-li, igual que li demana ampliar els regadius del Segarra-Garrigues. Volem per al tema dels sediments la mateixa força de treball que es fa per a altres temes que al final ens acaben perjudicant. Esta part està una mica oblidada. Ara mateix no us sabria dir qui està portant el tema de la mobilització de sediments a la Generalitat, ni quina és l’última vegada que hi ha hagut algun treball públic o constància de treball al respecte.
En el tema dels sediments, com comentàveu abans, si mirem quinze anys enrere no podem dir que no s’haja avançat gens, s’ha vist alguna prova d’arrossegar sediments de la cua de l’embassament de Mequinensa o cabals extraordinaris.
L’única prova que més o menys podríem dir alguna cosa és el tema de les crescudes controlades, però les fan per a evitar el tema dels macròfits. Sí que és cert que aquell moment es pot utilitzar per als sediments. Jo em vaig indignar quan van presentar la prova de Mequinensa com la prova pilot que començava la mobilització de sediments. No era així, a Mequinensa tenen un problema perquè se’ls acumulen els sediments davant del poble, una llengua de terra que els dificulta tindre actiu el camp de regates. Era un problema que arrencava del 2007 o 2008, que tenia projectes, i ara això ho han venut com el procés de mobilització. Jo crec que no és així. Que d’allí se’n traurà informació important? Sí, segur, però que ens diguen que allò és el procés d’iniciació del tema dels sediments crec que no és del tot encertat. Quan des de l’administració diuen que comencen una activitat com esta, creen una expectativa que després no és real per a la població. La prova de mobilització de sediments que fan a Mequinensa no és la prova real que fa falta per a veure com hem de moure els sediments a les Terres de l’Ebre.
Van dir que començaven una prova pilot per mobilitzar sediments de l’embassament de Mequinensa, però no era així
Les al·legacions concretament el que demaneu és esta prova pilot de Riba-roja d’Ebre.
Demanem sobretot una mica més d’interès, perquè les hem classificat com a maniobres d’entreteniment. El més pràctic és això. La resta que hi ha són estudis que tornen a estudiar coses que potser ja estan estudiades. Necessitem coses més concretes, més interès i més inversió. Pensem que la mobilització de sediments a Riba-roja d’Ebre, que ja ve de l’anterior pla, són cinc milions d’euros, dins d’un pla que pot valdre tres mil milions d’euros. És una part molt ínfima de tot el pressupost, quan el problema dels sediments l’ha ocasionat tota la gestió de la conca. Si al llarg d’anys de gestió has creat un problema, no li pots dedicar a la seua resolució una part irrisòria.
Estan proposant estudis per estudiar coses que ja estan estudiades
L’altre tema important d’estes al·legacions és la demanda d’un cabal ecològic per a les llacunes i badies del delta de l’Ebre. En este cas, demaneu que este cabal se sume al de l’eix central de l’Ebre.
El cabal de l’eix central de l’Ebre és el mateix cabal que teníem al pla hidrològic de l’època d’Aznar, lleugerament inferior, repartit de manera que a l’hivern en són cent metres cúbics per segon i a l’estiu en són vuitanta. Al final, el valor global de l’any és el mateix. Per tant, el cabal ecològic actual és el mateix que teníem l’any 2000. Ara, la sequera ha evidenciat que a les llacunes i badies no va arribar la quantitat d’aigua necessària perquè es van haver de reduir les dotacions de reg. Les llacunes i badies del Delta, que són les zones de la Xarxa Natura 2000 més importants de tota la conca de l’Ebre, són les úniques que no tenen cabal ecològic, i és obligació legal que en tinguen. Demanem que hi haja un cabal ecològic per a llacunes i badies i que este cabal, quan vinga una sequera, no es veja alterat. Creiem que això beneficiava els regants i que era un moment de fer força els regants i tots els pobles de les Terres de l’Ebre. La sorpresa que ens vam trobar és que la proposta de la Taula de Consens és, precisament, establir este cabal ecològic a partir de reduir un 20 % el cabal de l’eix central de l’Ebre. Això no ho podem acceptar, no es tracta de despullar un sant per a vestir-ne un altre. Si ara reduïm el cabal del centre del riu, despullem l’illa de Buda, el Garxal i totes les basses que depenen directament del riu i, per tant, no té cap sentit. El que hem de fer és exigir a la Confederació que revise les seues dotacions de reg i que hi haja un cabal ecològic suplementari per a estos espais.
No es tracta de despullar un sant per a vestir-ne un altre; reduir el cabal de l’eix central de l’Ebre perjudicaria greument espais com l’illa de Buda o el Garxal
Una de les qüestions que també heu demanat és desvincular este cabal ecològic de la dotació de reg, perquè el Pla hidrològic ja preveu anar a la baixa en el tema de regadius.
Nosaltres diem que les llacunes i badies han de tindre un cabal ecològic. Per la situació que siga, estes llacunes i badies necessiten les infraestructures del reg, per tant, no estem en contra que se seguisquen utilitzant i que esta aigua servisca per al reg, tal com està passant en estos moments. El que estem en contra és que, en cas de sequera, es reduïsca per a les llacunes i badies perquè es reduïxen les dotacions de reg. Vam parlar amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i ens deia que això seria com un tracte de favor cap a les comunitats del Delta. Però l’objectiu no és que les comunitats tinguen el cabal, el que exigim és que el tinguen les llacunes i badies, i els regants simplement se’n beneficiaran de manera col·lateral. Era una cosa que ens afavoria a tots per a no tindre problemes en les dotacions de reg en sequera o en reduccions de dotacions, perquè la Confederació també planteja reduir-les.
Tant en el tema dels sediments com en este tema del cabal ecològic, des de la Plataforma insistiu molt en el fet que hi haja un front comú des del territori, perquè este és l’últim Pla hidrològic, una de les qüestions que heu anat alertant.
Teòricament, segons la planificació i per exigència de la Directiva Marc de l’Aigua de la Comissió Europea, este és el darrer Pla hidrològic de la conca de l’Ebre. Això no vol dir que, després, el govern de torn no seguisca la mateixa dinàmica de planificació, no ho sabem. Però per exigències europees, este és el darrer pla. Potser la Comissió, vist que no s’assolixen els objectius, en fa un cinquè, de manera que les coses que es puguen tindre enllestides, acabades i ben definides, com més prompte millor per a tots: per al riu, per a la gent del territori i per als espais naturals. Esperem que la Taula de Consens siga conscient que podem demanar millorar els cabals per a tots i que faça un pas, i que la Generalitat sobretot no se sume a esta proposta de reducció. Si la Generalitat se suma a esta proposta ens deixarà sols una vegada més a la societat de les Terres de l’Ebre. Seria com tornar a l’any 2000 i seria una pena que, ara que celebrem els vint-i-cinc anys de la Plataforma, ens tornéssem a sentir sols davant del perill.
Heu notat algun canvi o voluntat d’escolta per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre en estos darrers estadis?
La Confederació sempre ha sigut amable i ens ha escoltat, de vegades una cosa és que t’escolte i l’altra és que et faça cas. Sempre hem tingut un bon tracte, però normalment els seus interlocutors són uns altres actors, majoritàriament els usuaris, que són regants i les hidroelèctriques, i les administracions autonòmiques d’altres llocs. Sí que ens tracten bé com a persones, però nosaltres portem demanant coses que el temps ens dona la raó, però que en el seu moment no ens van fer cas. Estem segures que les coses que ara estem demanant, el temps ens tornarà a donar la raó, però ara en este moment estem perdent un temps meravellós perquè no ens fan el cas que ens haurien de fer.
La tercera al·legació que heu presentat fa referència al riu Siurana, on demaneu revertir este transvasament fins al pantà de Riudecanyes.
El Siurana té una oportunitat històrica amb la posada en marxa de la regeneració de l’aigua de la depuradora de Reus. És una oportunitat històrica perquè el Priorat recupere l’aigua del riu Siurana. En este moment, fins que no estiga la regeneració feta, que està en projecte, tampoc cal escanyar la gent del Baix Camp, però en el moment en què estiga esta actuació acabada, hauríem de fer front comú des del Priorat fins al final de les Terres de l’Ebre perquè el Siurana es recupere i que els usos que s’hagen de donar al Priorat siguen amb l’aigua del Siurana. No té sentit, si tenen una aigua, que no utilitzen la seua aigua i s’haja de transvasar o buscar invents de pujar aigua de l’Ebre o del Segre.
