Les excavacions d’este estiu al jaciment protohistòric de l’Assut de Tivenys han aportat noves dades que obliguen a replantejar la història de l’assentament. Els treballs han confirmat l’existència d’una estructura militar de les guerres sertorianes, però també han descobert estrats ibèrics més antics del que es coneixia fins ara, fet que permet redefinir l’evolució urbanística del poblat i reforça la seva importància com un dels principals jaciments protohistòrics del curs inferior de l’Ebre.
La campanya, dirigida pel Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), s’ha desenvolupat en dos sectors del jaciment amb l’objectiu d’aclarir la cronologia de diferents fases d’ocupació. Un dels principals objectius era confirmar la naturalesa d’unes estructures localitzades fora de la muralla principal.
Els treballs han permès delimitar una estructura turriforme situada davant de la porta monumental del poblat. Les monedes i altres materials recuperats confirmen que correspon al període de les guerres sertorianes, entre els anys 80 i 70 aC. Segons els investigadors, es tractaria d’una torre de vigilància destinada a controlar el pas de Barrufemes, un punt estratègic sobre el riu Ebre tant per al trànsit comercial com militar durant la guerra civil romana entre Sertori i Pompeu.
Però la principal sorpresa de la campanya ha arribat a la part alta del jaciment. Les excavacions han posat al descobert nivells arqueològics més antics dels previstos i noves estructures al vessant sud que indiquen que l’assentament va començar a créixer abans del que es pensava. Aquestes evidències obliguen a revisar la seqüència cronològica del poblat i reforcen la idea que l’Assut és un jaciment protohistòric amb una ocupació continuada de més de sis segles, des de la primera edat del ferro fins a la romanització.
Segons els arqueòlegs la reutilització de l’espai després de l’abandonament del poblat confirma la importància estratègica de l’emplaçament. La nova torre militar s’aixeca davant de l’antiga porta d’accés, que ja no estava en ús, i formaria part del sistema defensiu creat pels partidaris de Sertori per controlar la navegació pel riu Ebre durant el conflicte romà.
Entre les peces recuperades enguany hi ha un segell probablement vinculat a un comandament militar, diverses monedes, una fíbula romana, un stilus d’ivori utilitzat per escriure sobre tauletes de cera i nombrosos fragments ceràmics que ajudaran a precisar la datació de les diferents fases del jaciment. La campanya també ha permès recuperar un anell amb pedra d’ambre del segle I aC i un ullal d’ós, dues peces singulars que reforcen el context militar de l’assentament durant l’època sertoriana.
Ara, un cop acabada la campanya de camp, l’equip inicia la classificació i estudi dels materials al laboratori. Les anàlisis serviran per acabar d’ajustar la cronologia del jaciment i definir noves línes de recerca en un enclavament que, després de 27 anys d’excavacions, continua aportant descobertes clau per entendre la protohistòria i el procés de romanització de les Terres de l’Ebre.
