Fins ara l’equip del GRAP plantejava la hipòtesi que es tractés d’una gran residència-palau fortificat amb dues torres, muralla i porta fortificada, que tindria diversos espais de magatzem. En aquest gran palau residiria el cabdill i el seu nucli familiar. I des d’allí controlarien un territori més ampli que es complementaria amb els assentaments de la moleta del Remei -també a Alcanar- i amb els del Castell, la Cogula i la Ferradura d’Ulldecona. Ara, però, David García Rubert i el seu equip consideren la possibilitat que realment Sant Jaume fos directament una base fenícia fixa al territori. I això, si s’acabés confirmant, donaria un fort sotrac a tot el que fins ara s’havia publicat sobre aquest període. Sempre s’havia descartat la possibilitat d’un assentament fenici fix més al nord de la desembocadura del riu Segura. Per tant, el GRAP planteja la possibilitat que hi hagués un assentament tres-cents quilòmetres més amunt. I per acabar-ho de rematar, suposaria que, els grecs d’Empúries, no serien el primer poble vingut per mar en establir una colònia en el territori de l’actual Catalunya.
Els arqueòlegs del GRAP aquest any han centrat la seva actuació en 6 àmbits del jaciment. I a cada troballa, sorgeixen més preguntes. Forns de grans dimensions, vaixella d’estil oriental, vasos de diferents tipologies, però sobretot pesos de teler. La residència-palau de Sant Jaume, igual que els assentaments del Remei, el castell d’Ulldecona, la Cogula i la Ferradura foren destruïts, a conseqüència d’una violenta guerra, cap als sis-cents abans de Crist. Mai més tornarien a ocupar-se. Tret de l’assentament del Remei, que cent cinquanta anys després fou reconstruït per un nou poble, els ilercavons.