El Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili ha complit 30 anys. La història d’este òrgan, vinculat estretament a la universitat, es repassa en el llibre ‘Societat i Universitat, 30 anys caminant junts’, un treball que ha estat coordinat pel periodista i escriptor Toni Orensanz. Per qui no conega este òrgan: quina tasca desenvolupa?
Si li preguntes a qualsevol persona que no estiga dins del món universitari i, segons com, fins i tot des del món de la universitat, qui és la màxima autoritat d’una universitat, tothom et dirà el rector. I sovint el que desconeixem és que des de fa 40 anys en este país, i en alguns llocs del món des de fa segles, existixen òrgans de govern amb la idea que siga la societat la que guie la universitat, en el ben entès que la universitat és del poble, és de la societat, és de tots. I això es traduïx en un òrgan de govern que es diu el Consell Social, en el qual hi ha un president que, en principi, és l’òrgan que, en el cas de la URV, de Catalunya o d’Espanya, aprova els pressupostos de la universitat i té la facultat de suggerir i dirigir cap a on han d’anar els estudis. Esta és la teoria sobre el paper, després a la pràctica és tot més complicat. Però sí, existix un òrgan de governança de la universitat que no és l’òrgan acadèmic, que este és el rector, que és el Consell Social i en el qual hi ha membres designats pel Parlament de Catalunya, pels sindicats, pel sector empresarial, per l’estudiantat, pel personal professional,…
Per tant, en tant que permet a la societat participar en la universitat, podem dir que és un òrgan necessari este Consell Social? Amb tot, l’actual president, Josep Poblet, deia fa uns dies que continua sent un òrgan poc conegut però, a més a més, poc utilitzat.
Hi ha països i universitats –per exemple les anglosaxones són les més exemplars, en este sentit– on qui decidix els estudis que es fan a la universitat són exclusivament un govern popular on hi ha representants de la societat. Això és així des de fa 500 anys. Aquí, té 40 anys; això no existia amb les universitats franquistes i és amb la primera Llei de Reforma Universitària de l’any 83 que es posa en marxa esta figura dels consells socials amb la idea que la societat participe de la governança universitària, marque línies de treball i busque esta cooperació necessària entre el món acadèmic i el món social. En quin sentit? Doncs, per exemple, en el sentit de quines necessitats de llocs de faena pot tindre la societat en un determinat moment.
La societat ha de participar de la governança universitària i buscar la cooperació necessària entre el món acadèmic i el món social
Per a fer este llibre, ha entrevistat els diferents presidents que ha tingut el Consell Social, també els rectors de la URV. Quines destacaria com les principals contribucions del Consell Social?
Hi ha una cosa que, en el cas de les Terres de l’Ebre, té tot el sentit del món que ho accentuem: el Consell Social ha estat una mica mosca collonera en el sentit d’intentar transmetre a la universitat la importància de la descentralització territorial. Sense la contribució de determinades persones dins del Consell Social des del primer dia, intentant que el model d’implantació universitària de la URV no fos un model gairebé centralitzat a Reus i Tarragona, i que hi hagués una expansió pel territori, este paper de vigilant i de fer pressió perquè això siga així queda absolutament constatat a través de les actes i de la documentació.
El Consell Social ha estat una ‘mosca collonera’ per a transmetre la importància de la descentralització universitària territorial
Per tant, sense el Consell Social no hi hauria campus a les Terres de l’Ebre?
Algun tipus d’estudi hi podria haver, de fet no oblidem que abans de la creació de la URV l’any 91, aquí ja hi havia uns estudis que penjaven de la Universitat de Barcelona. Però s’ha anat molt més enllà. Avui dia, quan li preguntes al rector de la URV o a altres rectors quina és la principal característica del model d’implantació de la URV, et parlen de la descentralització territorial: amb campus a les Terres de l’Ebre, amb centres tecnològics d’investigació a Falset, al Priorat, a Vila-seca de Turisme, al Vendrell, a Coma-ruga, a Vilafranca… s’ha fet un esforç important perquè esta descentralització existisca i no és casual. Jo feia de periodista a Tortosa fa 30 anys i crec que era inimaginable que poguesses acabar tenint un campus Terres de l’Ebre com el que tens aquí, amb els estudis que tens. Però esta sensibilitat i consciència que existeix un territori, en este cas les Terres de l’Ebre, que necessita una atenció universitària específica i particular, jo crec que no s’ho imaginava ningú que arribaria a esta magnitud.
Fa 30 anys era inimaginable que poguesses acabar tenint un campus Terres de l’Ebre de la magnitud que té avui
Fent balanç del Consell Social de la URV, també ens obliga a fer balanç del que ha suposat la Rovira i Virgili per a la demarcació de Tarragona i per a les Terres de l’Ebre. Estem parlant de 35 anys d’universitat, de 30 anys de Consell Social. Tothom subratlla que ha contribuït a transformar profundament este territori.
Si mires enrera –amb totes les queixes i els matisos que vulgues– és evident que la universitat ha jugat un paper important en el desenvolupament de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, en tots els sectors. Si tu formes persones i estes persones viuen a un lloc, les persones transformen el lloc on viuen. I este capital humà que ha generat la URV, donant accés a estudis de proximitat sense necessitat que tots haguem de fer l’esforç d’anar a estudiar lluny, és d’una riquesa molt evident. Formar capital humà en esta terra ha sigut important.
Si formes persones i estes persones viuen a un lloc, les persones transformen el lloc on viuen
S’ha posat damunt de la taula la limitació del model actual, ja que el Consell Social actua, diuen, més com un òrgan de validació de decisions que ja estan preses que no pas tindre un rol més actiu. Com ho valora?
És una mica contradictori. El Consell Social aprova el pressupost de la universitat, però al mateix temps el Consell Social no té NIF propi, el seu NIF és el del rectorat. Per tant, qualsevol decisió de despesa l’ha de fer amb el NIF de la universitat i amb la complicitat del rectorat. Cal un equilibri, amb una col·laboració més estreta acadèmico-social. Trobar les fórmules i creure-se-les: que se les creguen els consellers, els ministres i que al final siga un punt que no siga només un paper que ho diu perquè queda bé, perquè la participació sempre és molt cuqui, però a vegades no passa de ser un compromís que queda la mar de bé.
