El Govern, amb el suport de partits polítics, entitats socials, culturals i agents econòmics, ha formalitzat aquest dimarts el Pacte Nacional per la Llengua, un acord històric que busca garantir el futur del català amb una inversió mínima de 200 milions anuals fins al 2030. L’objectiu és reforçar l’ús social de la llengua, incorporar 600.000 nous parlants i assegurar-ne la presència en tots els àmbits de la vida pública i privada. El Pacte Nacional per la Llengua s’ha signat amb el suport del Govern i els partits PSC, ERC, els Comuns, i una vintena d’entitats i agents socials i econòmics. L’acord preveu un full de ruta fins al 2030 i un pressupost mínim anual de 200 milions d’euros per reforçar el català. L’objectiu d’aquest pacte és incorporar 600.000 nous parlants i garantir-ne l’ús a institucions, empreses, serveis i l’educació. També es vol potenciar l’aprenentatge entre adults, especialment nouvinguts, i la presència del català als àmbits digital, cultural i laboral. El pacte inclou accions per promoure una consciència lingüística col·lectiva i intergeneracional. Salvador Illa ha qualificat l’acord com un «anhel llargament esperat». El pressupost per aquest 2025 és de 255 milions, el més alt fins ara en política lingüística. El procés participatiu es va iniciar el 2021 i ha recollit més de 2.500 aportacions. Junts, la CUP i el sindicat USTEC no han signat el pacte, però es manté obert a noves adhesions.
