L’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa va ser el primer de la demarcació en fer el primer trasplantament de còrnia. Explique’ns què és la còrnia i quines funcions té?
La còrnia és un teixit transparent en forma de cúpula que tenim a la part anterior de l’ull i que seria, més o menys, com el vidre d’un rellotge clàssic. Les seues funcions són refractives; és a dir, la llum quan arriba directament al globus ocular necessita que les imatges es puguen projectar a la retina. Per a això, la còrnia té una funció convergent.
Està formada per diferents capes, concretament per sis, però les tres més importants són: la superficial, que és l’epiteli corneal, que actua com una barrera i evita que els gèrmens penetren dins de la còrnia. Molta atenció en la gent que porta lentilles i en fa un sobreús, perquè esta barrera protectora queda deteriorada i llavors és possible que els gèrmens provoquen una infecció greu. Després, una altra capa molt important és l’estroma, que és la més gruixuda i la seua funció és donar-li rigidesa a l’ull. L’alteració d’esta capa és la causa més freqüent de trasplantament de còrnia en gent jove. Finalment, la més interna és l’endoteli, que actua com una bomba per a traure l’aigua que s’acumularia a la còrnia perquè la visió siga nítida. La disfunció de l’endoteli és la causa més freqüent de trasplantament en gent adulta.
L’epiteli corneal actua com una barrera que evita que els gèrmens penetren a l’ull; un sobreús de lentilles pot deteriorar esta protecció
Quina és la finalitat principal d’un trasplantament d’esta zona de l’ull?
La finalitat principal és l’òptica. Òbviament, si en una còrnia hi ha una cicatriu o una taca, la imatge no arriba a la retina i vostè no hi veu. Llavors, este teixit que no podem curar amb medicació el traiem i en posem un de transparent d’un donant. Però els trasplantaments també es poden fer per motius terapèutics, quan hi ha una infecció que no podem curar; quan hi ha un traumatisme greu i s’ha de taponar el globus ocular; i finalment per motius estètics, quan un ull ja no és funcional però volem millorar-ne l’aparença perquè s’ha tornat d’un color blanquinós.
Quants trasplantaments se’n fan a l’any, a l’Hospital Verge de la Cinta?
De trasplantaments de còrnia en venim a fer uns cinquanta a l’any, que és una xifra considerable. Actualment, gràcies a la logística que hi ha a Catalunya, tenim una disposició relativament ràpida. Quan una persona dona les seues còrnies, hi ha un equip especialitzat al Verge de la Cinta que fa l’extracció i s’envien a Barcelona, al Banc de Sang i Teixits. Allí les analitzen i les distribueixen segons la demanda. Nosaltres, afortunadament, en un termini d’una setmana o deu dies podem tindre una còrnia disponible. Això fa vint-i-cinc anys era inviable, perquè necessitàvem que hi hagués un donant al mateix hospital per a poder implantar-la immediatament.
Actualment, podem tindre una còrnia disponible en un termini d’entre una setmana i deu dies
Qui pot ser donant i què s’ha de fer per a ser-ho?
Si vol ser donant, o bé s’ha de registrar oficialment (es pot fer de forma telemàtica), o bé expressar-ho en les últimes voluntats o, simplement, haver-ho comunicat als familiars o als amics; amb això ja n’hi ha prou. Acceptem teixits de donants d’edats compreses entre els 2 i els 89 anys. Rebutgem, això sí, còrnies de persones que han mort per una sèpsia generalitzada, portadors d’algun tipus de virus, o certs tipus de càncers sanguinis com les leucèmies. Però la majoria de les còrnies són aptes per a poder-se trasplantar.
Estan satisfets amb el nivell de donacions que hi ha aquí a les Terres de l’Ebre?
A Tortosa anualment hi ha una mitjana d’uns trenta donants. Si fem cinquanta operacions i tenim trenta donants, vol dir que estem en números negatius. Per això fem una crida a la gent perquè se solidaritze. Jo, a títol pòstum, sempre dono les gràcies a tots els donants perquè gràcies a ells molta gent pot recuperar la vista i tornar a tindre llum a la vida. És un tema una mica tabú, el post mortem, a la gent li costa parlar del que passarà després de morir, però mos hem de conscienciar que tots mos hem de morir i, si podem ajudar des del punt de vista sanitari, sempre serà benvingut.
Gràcies als donants, molta gent pot recuperar la vista i tornar a tindre llum a la vida
He llegit que hi ha una recerca de científics espanyols que estan creant una còrnia artificial amb escates de peix, concretament de carpa. Què ens pot dir d’això?
El problema que tenim és que les donacions són limitades i des de fa anys s’intenta treballar en còrnies artificials o biosintètiques. S’ha treballat amb teixit de porc, que és el que més s’assembla a l’humà, però de moment no ha tingut recorregut. També amb sintètics purs, però donen problemes amb les sutures. Ara es comença a treballar amb cèl·lules mare i, efectivament, estos companys de Granada han investigat amb escates de peix perquè són transparents i tenen una consistència similar. Com que de carpes a l’Ebre en tenim en abundància, si això s’implementa en hòmens en un futur, seria bo per al territori en tots els aspectes.
S’està investigant l’ús d’escates de carpa per a crear còrnies artificials, ja que la seua transparència i consistència són similars a la còrnia humana
Voldria acabar amb una reflexió sobre la potència del nostre hospital en este camp.
Tortosa en el tema de trasplantaments ha sigut bastant pionera. Vam ser el primer hospital de la província de Tarragona en fer el primer trasplantament de còrnia convencional. Ara fem trasplantaments més moderns, on només canviem la capa de la còrnia que està danyada. Això permet una taxa de rebuig molt més baixa i recuperacions molt més ràpides. Este tipus de cirurgia complexa, que normalment només es fa en grans hospitals com la Vall d’Hebron o el Clínic, l’hem implementada al nostre hospital des de fa uns quants anys. Estem a la Champions, en este sentit. Això permet que la gent del territori no s’haja de desplaçar cent quilòmetres per a operar-se i puga fer el postoperatori prop de casa.
