La nit de dissabte a diumenge, tornarem a viure el tradicional canvi d’hora estacional. En esta ocasió, quan les agulles del rellotge marquen les dos de la matinada, s’hauran d’avançar fins a les tres. Este ajust marca l’inici oficial de l’horari d’estiu, una mesura que, tot i estar plenament integrada en el calendari anual des de fa dècades, continua generant un intens debat social i institucional.
Els experts en cronobiologia alerten que esta transició no és innòcua per a l’organisme humà. El desajust del ritme circadiari pot provocar símptomes com fatiga, irritabilitat i una notable pèrdua de concentració durant les jornades posteriors al canvi.
En l’àmbit polític, la Comissió Europea va posar sobre la taula la possible eliminació d’esta pràctica ja l’any 2019, després d’una consulta pública on la gran majoria dels ciutadans europeus es van mostrar favorables a mantindre un horari fix. Malgrat este posicionament social, la falta d’acord entre els diferents estats membres sobre quin hauria de ser l’horari definitiu —el d’estiu o el d’hivern— ha mantingut la mesura bloquejada. Sònia, ciutadana: «D’este canvi en concret n’estic a favor, però és de l’únic que n’estic a favor».
La divisió d’opinions també és patent a peu de carrer, on els arguments oscil·len entre el benefici del lleure i l’adaptació biològica.
