El musclo és un cultiu molt depenent del canvi climàtic i això ha fet que en els últims anys s’haguessen d’adaptar avançant o escurçant la campanya. És així?
Exacte, fem les dos coses: comencem abans i ens toca plegar a primers de juliol, quan abans acabàvem a mitjan setembre. Això permet collir en millors condicions pel que fa a la qualitat de l’aigua. Intentem treure el producte el més ràpid possible perquè, quan arribem a juliol, pràcticament tota la collita estiga fora.
L’any passat van patir una mortalitat important de la cria de musclo. Com afecta este fet a la campanya actual?
Afecta perquè s’ha de fer la sembra igualment i ens toca anar fora a comprar la llavor, principalment a Itàlia i Grècia. És una inversió bastant important; en un marc teòric on es morís tota la cria, necessitaríem un milió i mig de quilos de llavor, i això són molts diners. Molts productors van i proven com una loteria a veure si enguany se salva la cria autòctona, però la temperatura de l’aigua a les badies arriba gairebé cada any als 30 o 31 graus, el que es considera un mar tropical.
El canvi climàtic ens obliga a comprar la cria a Itàlia i Grècia, el que suposa una inversió de diners molt important per al sector aqüícola
A banda de la temperatura, quins altres problemes tenen les badies del Delta respecte a altres llocs del Mediterrani?
Tenim el problema de la poca profunditat. A la badia del Fangar estem a una mitjana de dos metres i mig o tres, mentre que a Itàlia o Grècia tenen profunditats de vint metres. Quan la temperatura augmenta tant, l’aigua comença a escalfar-se per dalt i va matant el musclo; si tinguéssem més fondària, seria més fàcil que el producte sobrevisqués. Treure les muscleres a mar obert és una opció, però és molt complicat perquè s’haurien de tindre línies i vaixells preparats, i els números han de sortir.
Quina producció s’espera per a enguany?
La producció serà menor que la de l’any passat; creiem que estarem sobre els dos milions i mig o tres milions de quilos. Al tindre l’amenaça de la calor, la gent s’arrisca menys i sembra menys quantitat per por que es morga el musclo comercial. Tot i això, este hivern plujós amb un cabal de l’Ebre important hauria d’afectar positivament la qualitat, ja que com més aigua dolça i fitoplàncton hi haja, millor.
La temporada ja ha començat, però encara no hem arribat al moment més fort, veritat?
Efectivament. El moment més important serà durant els mesos de maig i juny. D’aquí a quinze dies podem arribar, ja, al punt més àlgid.
La ventada Oriana, al febrer, va causar danys importants a la badia del Fangar. Quina va ser l’afectació?
A nivell de producció global no hi ha hagut una gran afectació, però sí que ha afectat productors concrets, que han perdut entre 50.000 i 100.000 quilos de musclo a la badia del Fangar. El dany més gros ha estat en les infraestructures; s’han quantificat pèrdues d’uns dos milions d’euros. El temporal va arrasar estructures que s’han de netejar i tornar a comprar de nou, el que surt més car que fer la musclera de zero. Va coincidir el vent fort amb un nivell del mar molt alt, uns 40 o 50 centímetres per damunt del normal.
Les pèrdues pel temporal Oriana pugen fins als dos milions d’euros en infraestructures, i reparar-les sortirà més car que si les construïssem des de zero
S’han promès ajudes al sector per a pal·liar estos danys?
De moment, les ajudes es vehicularan a través dels fons FEMPA [Ajuts del Fons Europeu Marítim de la Pesca i d’Aqüicultura]. Esta setmana tenim una reunió amb l’Institut Català de Finances perquè estes ajudes s’han de pagar primer i justificar després, i per a fer front a este desemborsament inicial necessitem el suport de l’administració.
Paral·lelament, s’ha anunciat un pla per a descarbonitzar el sector aqüícola. En què consisteix?
És un pla d’innovació amb una aportació inicial de cinc milions d’euros. L’objectiu és que totes les casetes de les muscleres tinguen plaques solars per a evitar l’ús de grups electrògens. També volem que les 55 barques auxiliars que tenim vagen amb motors elèctrics o bateries. Això suposarà un estalvi important en combustible, ja que ara mateix no tenim cap subvenció per a la gasolina i els preus s’han incrementat molt. El pla abasta del 2026 al 2029 i esperem que la resposta dels productors siga bona.
És cert que s’està apostant cada cop més per l’ostra en detriment del musclo?
Sí, la producció de musclo ha baixat un 35% en els darrers anys i la d’ostra ha augmentat gairebé en la mateixa proporció. L’ostra no patix tant les temperatures elevades de l’aigua i, a més, es pot treballar durant tot l’any. El musclo ens genera molts problemes per a trobar gent disponible per a treballar només tres mesos. Tot i que costa més comercialitzar l’ostra perquè no som un país tan consumidor com a França.
L’ostra és una alternativa més resilient al canvi climàtic, que ens permet mantindre la faena durant tot l’any, a diferència del musclo
Juntament amb l’IRTA, esteu cultivant llavor pròpia d’ostra del Delta. L’estiu passat vau submergir les primeres 150.000 llavors. Com està anant, la prova?
L’ostra del Delta creix el doble de ràpid que a França pel fitoplàncton que tenim. Estem fent proves submergint les primeres 150.000 llavors i l’adaptació està sent molt bona. El sector en necessitaria uns 20 milions per any, que ara comprem a França.
