Benvinguts i benvingudes al Mirador. El delta de l’Ebre és una zona humida molt vulnerable, degut principalment a la manca d’aportacions d’aigua i de sediments en el tram final del riu detectades des de fa 100 anys. Es fa palès una disminució en aquest període d’un 30% de les aportacions naturals d’aigua, tot agreujat pels efectes del canvi climàtic que ja comencem a notar.
En aquesta zona hi viuen més de 61.000 persones i cultius com el de l’arròs o la pesca representen una de les principals activitats econòmiques. De la seva extensió de 300 km2, els hàbitats naturals representen el 20% del total. Les pitjors previsions indiquen que de cara a l’any 2100 el 60% del delta podria quedar totalment inundat
El delta de l’Ebre té actualment tres problemes molt importants que són: la regressió (retrocés del front deltaic), la subsidència (enfonsament del delta per compactació de la seva superfície) i la salinització (penetració riu amunt de la falca d’aigua salada)
El Pla de Protecció del delta de l’Ebre impulsada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic i l’Estratègia Delta, impulsada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i el Pla de la Taula de Consens són els documents que marquen les actuacions a implantar per part de les administracions per tal de mitigar aquestes problemàtiques. Uns documents que es van començar a treballar en paral·lel però que ara es volen fusionar en un de sol.
Però, seran suficients les mesures que es volen posar en marxa per revertir la greu situació en que es troba el delta ? I sobretot: quan començaran les actuacions més estructurals ? Hi ha realment un consens per a definir quins treballs s’haurien de fer i quins no ?
