Segons l’informe elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la salut genera fins a 6.844 llocs de treball, entre directes i indirectes, i mobilitza una despesa pública anual de 335 milions d’euros. Estes xifres situen el sector sanitari en un nivell d’importància econòmica equiparable a branques tradicionals com la construcció o l’hostaleria.
Marta Berenguer, autora de l’estudi: «Juntament amb els establiments, parlem de gairebé 500 centres d’atenció a la ciutadania dedicats a la salut. Per tant, crec que són dades importants respecte als centres sanitaris. També vos diria, a més, que hem trobat ja 3.600 persones que treballen directament en la salut; realment és molta gent que està al voltant de nosaltres i de la nostra salut».
Durant l’exercici de 2024, es van comptabilitzar 1,5 milions de visites a l’atenció primària, a més de 256.000 urgències i 20.000 altes hospitalàries. Este volum de treball recau sobre una plantilla de 5.000 professionals a temps complet.
Gerard Mora, autor de l’estudi: «Vam creure convenient incorporar una part qualitativa perquè teníem moltes dades, però també volíem captar el que eren les opinions, percepcions i necessitats dels professionals i dels usuaris de salut aquí a les Terres de l’Ebre. Una de les coses que es posa de manifest és la dispersió geogràfica; és a dir, som un territori molt dispers».
L’informe no només analitza les dades quantitatives, sinó que posa el focus en les dificultats estructurals del model. La dispersió territorial apareix com un factor crític que condiciona l’equitat en l’accés als serveis.
Pau Galiana, autor de l’estudi: «Estos 3.600 treballadors en salut impacten perquè consumeixen en qualsevol altre sector: primari, comerç, construcció o educació, i generen alhora molts altres llocs de treball. Hem calculat que, al final, més de 6.800 llocs de treball són els que, sumant els directes i els indirectes, genera el sistema de salut al territori».
