Hi ha frases que han perdurat segles perquè contenen veritats irrefutables. Una d’elles és la de la dona del Cèsar: no n’hi ha prou en ser honrat, també cal semblar-ho. En una època on la confiança en els càrrecs públics és més fràgil que mai, qui governa ha d’evitar qualsevol decisió que puga generar la mínima sospita de benefici personal.
Una denúncia veïnal ha donat a conèixer que s’ha asfaltat el camí del xalet de l’alcaldessa de Tortosa, la senyora Lleixà. Els veïns han denunciat que no s’hagi asfaltat tot el camí, sinó només el primer tram d’uns 150 metres, fins poc més enllà de l’entrada de la seua propietat. Una actuació inclosa en un contracte directe que abastava 4 camins, amb un cost total de 35.000 euros.
I és aquí on apareix la primera ombra. Si un camí d’uns 1.225 metres presenta un mal estat general, costa d’entendre que l’actuació s’hagi limitat just al tram d’accés al xalet de la senyora Lleixà.
Tampoc es pot entendre com és que el govern municipal no havia informat d’esta actuació, com sí que difon a tort i dret altres obres menors, com pintar un pas de vianants o instal·lar una font. De fet, s’han arribat a fer fins a quatre rodes de premsa per instal·lar una font d’aigua.
A més, hi ha un altre element que encara fa més difícil justificar esta decisió. Al pressupost de 2025 només s’ha executat el 70% de la partida destinada a camins municipals, fet que deixa sense usar 30.000 euros. Per tant, en estos 30.000 euros s’hauria pogut actuar a tot el camí i no només fins al xalet de la senyora Lleixà.
I, si l’actuació és discutible, encara són pitjors les excuses donades per la senyora Lleixà a un mitjà de comunicació, afirmant que l’actuació «entrava dins de la programació calendaritzada d’arranjaments» i que «es té previst també actuar en la totalitat tant del seu recorregut com a la resta de camins».
Tenint en compte que Tortosa compta amb més de 250 quilòmetres de camins, actuar «a la resta de camins» tal com s’ha fet al camí de l’alcaldessa suposaria una inversió de més de 8,5 milions d’euros. I, a raó de 70.000 euros l’any (que és l’import total destinat a camins pel govern municipal el 2025), caldrien 121 anys per completar-ho.
El govern municipal ha d’aclarir si realment hi havia una planificació per fases i un informe que justifiqui actuar només al primer tram del camí. Perquè, si no hi ha una explicació tècnica convincent, podríem estar davant d’un tracte de favor. I la senyora Lleixà hauria de ser la primera interessada en donar tota la informació i no amagar-se. Perquè ser transparent no vol dir fer cafès per quedar bé o penjar moltes fotos, vol dir explicar allò que la ciutadania vol saber, encara que li incomodi.
Perquè ja ho deia Ciceró: meos tam suspicione quam crimine iudico carere oportere; és a dir, no n’hi ha prou amb ser honrat, també cal semblar-ho. Seran el temps i els informes tècnics els qui acabaran desvetllant si el fet que la senyora Lleixà s’hagi fet asfaltar el camí fins la porta del seu xalet ha estat o no una actuació honrada, però el que és evident és que, vistos tots els antecedents, no ho sembla gens.
