Que bé, ha arribat el dia de viatjar. El dia de tornar a casa, de la família, de la mistela a la sobretaula i dels pardals de la morera del veí. Ens carreguem de paciència per suportar, a pas de processó, el suplici natzarè aeroportuari i, empalmant vehicles com qui empalma nits de ball, arribem a la tan nostrada ciutat comtal, que creix en mida a mesura que l’avió fa un tímid aterratge.
A la memòria s’hi dibuixa un llenç blau cel, i els ulls el busquen amb la il·lusió i l’enyorança del bon temps. I… de veritat que avui plou? Quina mala sort.
Davant d’aquesta situació, em plantejo: ha estat la sort l’artífex a l’ombra? Què és allò que arbitràriament catalogo com a sort? Referències més objectives la defineixen com “la causa desconeguda” d’un esdeveniment, ja sigui favorable o advers. En les nostres vides, però, la lliguem sine qua non a l’atzar. Aquells escenaris favorables d’entre tots els possibles. Com més alta la ràtio, més afortunats. Però és això, i ja està, la sort?
Dic jo: si a una fira sento el hit de l’estiu “Siempre toca: si no, un pito, una pelota”, i em toca la pilota, seré “afortunat”? Probablement. Però, si us dic que per al gran premi (quimèric i a gust del firataire), l’amo no hi havia posat cap tiquet, som llavors desafortunats, tot i que mai l’haguéssim pogut guanyar? I si ho havia fet intencionalment o no, canvia com d’afortunats ens sentim?
Un altre cas exemplificador és el del colom. Camino per un carrer i sento una primera gota de pluja a la closca. La pluja ara és blanca? Quin fàstic… una cagada al cap. He tingut mala sort? En mirar cap a terra, en veig d’arcaiques, i si miro cap amunt, veig els criminals presumint de malifeta. Era un fet evitable si hi hagués estat atent. Mala sort o falta de preparació?
De tot això se’n deriva una màxima: la sort és hipervariable i atén moltes raons. El mateix resultat serà diferent per a dos amics, en tant que la sensació de mereixença, la percepció pròpia i la cultura sentenciaran l’efecte en cadascú.
Curiosament, la sort no és un ens tan distant, impossible de seduir. A la sort se la pot influenciar, quasi cridar. Les accions que fem i les experiències que vivim ens poden apropar a aquests cops de sort. Qui no ha sentit mai a parlar del “tren de les oportunitats”? Al tren t’hi has de pujar quan passa, amb les maletes que portis fins aquell moment. Ara bé, per poder veure el tren, saber a quina hora passarà i des d’on sortirà, necessites experiència, informació i coneixement. El millor equipatge.
I, tot i això, podem perdre igual. La sort no és una garantia, és una dama capritxosa que es presenta davant d’alguns, en ocasions francament comptades. La sort no convé esperar-la asseguts, però tampoc menysprear-la quan truca a la porta. Perquè, si arriba, encara que sigui tard, despentinada i sense avisar, prepara-li xampany, pastes i coc, perquè sempre, i dic sempre, és motiu de celebració.
