Durant molts anys hem parlat de sobirania energètica, alimentària o industrial. Ara ha arribat el moment de parlar de sobirania digital. La decisió del Govern de Catalunya d’impulsar un núvol públic sobirà és, probablement, una de les iniciatives tecnològiques més importants dels darrers anys, perquè afecta directament la manera com es custodien, processen i protegeixen les dades dels ciutadans.
La major part dels serveis digitals que utilitzem cada dia funcionen sobre infraestructures de grans multinacionals, principalment nord-americanes. Això ha aportat enormes avantatges tecnològics, però també ha creat una dependència que Europa observa cada vegada amb més preocupació. Les dades ja no són només informació; s’han convertit en un actiu estratègic comparable a l’energia o a les infraestructures crítiques.
El projecte anunciat per la Generalitat pretén crear una infraestructura pròpia, ubicada a Catalunya i sota jurisdicció exclusivament europea. Amb una inversió prevista de 481 milions d’euros durant vuit anys, aquest núvol públic haurà de garantir que una part important dels serveis digitals de l’Administració puguin funcionar sense dependre de plataformes externes. L’objectiu és que cap incidència geopolítica, comercial o jurídica pugui posar en risc serveis essencials com la salut, la seguretat o l’administració electrònica.
La iniciativa arriba en un moment especialment rellevant. La irrupció de la intel·ligència artificial està multiplicant exponencialment la necessitat de capacitat de càlcul i d’emmagatzematge. Les administracions gestionen milions de documents, imatges, expedients i bases de dades que alimentaran els futurs sistemes d’IA. Si aquestes dades constitueixen el combustible de la nova economia digital, sembla raonable que una administració pública pugui decidir on es guarden i sota quines normes es processen.
Ara bé, convé evitar un error freqüent: un núvol sobirà no significa aïllament tecnològic. Les grans plataformes internacionals continuaran sent imprescindibles en molts àmbits. El repte consisteix a construir un model híbrid, en què les dades més sensibles i els serveis crítics estiguin sota control públic, mentre que altres càrregues de treball continuïn aprofitant els avantatges del núvol comercial. La clau no és substituir-ho tot, sinó reduir les dependències estratègiques.
Des d’una perspectiva territorial, aquesta també és una oportunitat extraordinària. Disposar d’una infraestructura pública d’aquest nivell pot estimular l’ecosistema tecnològic català, afavorir la creació de nous serveis digitals, impulsar empreses especialitzades en ciberseguretat, intel·ligència artificial o computació al núvol i generar talent qualificat. Catalunya pot passar de ser únicament consumidora de serveis digitals a convertir-se en proveïdora de tecnologia de valor afegit.
L’èxit del projecte no dependrà només de la infraestructura. Caldrà garantir una governança transparent, estàndards oberts, interoperabilitat, criteris exigents de ciberseguretat i una aposta decidida pel programari de codi obert sempre que sigui viable. Igualment important serà disposar de professionals qualificats capaços de gestionar una plataforma d’aquesta complexitat.
Europa fa temps que parla d’autonomia estratègica. Catalunya ara trasllada aquest concepte al món digital amb una iniciativa pionera a l’Estat. Si el projecte es desenvolupa correctament, no serà només un nou centre de dades, sinó una peça fonamental per protegir els serveis públics, reforçar la confiança ciutadana i preparar el país per competir en una economia on les dades i la intel·ligència artificial seran els principals motors de creixement.
En definitiva, el núvol públic sobirà no és simplement una inversió tecnològica. És una aposta de país. En un món cada vegada més digitalitzat, la capacitat de controlar les pròpies dades equival, en bona part, a preservar la pròpia capacitat de decidir el futur.
Aquesta iniciativa va molt relacionada en la candidatura de Móra la Nova per acollir una de les gigafactories europees d’Inteligència Artificial, formen part d’una mateixa estratègia de construir una infraestructura digital pròpia, en resum, al núvol sobirà es on s’emmagatzemaran i gestionaran les dades i a la gigafactoria serà on aquestes dades gràcies a la intel·ligència artificial es convertiran en fons de coneixement de diversos àmbits, en parlarem en propers articles ja que el nostre territori serà un actor clau d’aquesta nova estratègia.
