En la tasca de revitalització de llengües i cultures és fonamental aconseguir una acció sinèrgica polinivellada. Una acció on confluïsquen les accions “des de dalt, des de baix i des del mig”. Des de l’administració, doncs, amb tota la seua potencialitat reguladora, al capteniment dels individus anònims, tot passant per l’associacionisme dels col·lectius cívics organitzats. L’article d’avui el dedicaré a l’acció “des del mig”, amb el focus posat en una entitat maestratenca, Maestrat Viu, i els premis que atorga anualment. Enguany, en una gala itinerant, els ha acollit la població de Tírig, on encara ressona la jornada matinal destinada a reflexionar sobre la situació del valencià (III Jornada per la llengua al Maestrat. “Valencià, jóvens i xarxes socials: les generacions Z i alfa”) i l’extraordinari acte de lliurament dels guardons a la plaça del poble un capvespre encisador. Abans de referir-nos-hi, permeteu-me situar-vos en context.
Els Premis Maestrat Viu tenen un objectiu que va més enllà del simple reconeixement honorífic. Van ser creats l’any 2014 per reconèixer persones, col·lectius i entitats que contribueixen a la divulgació, promoció i prestigi de la llengua i la cultura dels valencians. D’aquesta manera es pretén posar en valor iniciatives culturals, socials, científiques, cíviques i tècniques vinculades al Maestrat. Tot plegat amb la voluntat d’incentivar nous projectes i compromisos que continuen la tasca de defensa i promoció cultural portada a terme fins ara. I un horitzó: el de l’enfortiment de la cohesió territorial del Maestrat i la identitat compartida amb els territoris que parlen la mateixa llengua.
Tírig, on encara ressona la jornada matinal destinada a reflexionar sobre la situació del valencià (III Jornada per la llengua al Maestrat. “Valencià, jóvens i xarxes socials: les generacions Z i alfa”) i l’extraordinari acte de lliurament dels guardons a la plaça del poble un capvespre encisador
La significació dels premis és especialment rellevant perquè el Maestrat, com reiteradament he assenyalat des d’aquesta columna, és un territori de cruïlla entre el País Valencià, les Terres de l’Ebre i les comarques del Baix Aragó. Maestrat Viu, doncs, entén els guardons com una eina per fer visibles referents culturals que sovint treballen des de l’àmbit local o comarcal; com una manera de reforçar la consciència de pertinença a una comunitat lingüística i cultural compartida i, alhora, defensar el valencià com a llengua de cohesió social i de projecció cultural. En definitiva, l’associació treballa per reforçar el paper del Maestrat com un espai central i actiu de creació cultural, i no una perifèria territorial somnolent.
Fer visibles referents culturals que sovint treballen des de l’àmbit local o comarcal; com una manera de reforçar la consciència de pertinença a una comunitat lingüística i cultural compartida i, alhora, defensar el valencià com a llengua de cohesió social i de projecció cultural
La mateixa escultura que reben els premiats té una càrrega simbòlica notable. L’artista Pedro Marín la va concebre amb tres troncs d’arbre units, que representen el passat, el present i el futur del territori. La unió entre aquests elements la simbolitzen la llengua i la cultura, representades per una màscara teatral. És una metàfora de la continuïtat històrica i de la voluntat de transmetre el patrimoni cultural a les generacions futures.
Dit curt, els Premis Maestrat Viu s’han convertit en un dels principals reconeixements cívics i culturals del nord valencià, amb una clara vocació de defensa de la llengua, promoció de la cultura i cohesió del territori del Maestrat.
Els Premis Maestrat Viu s’han convertit en un dels principals reconeixements cívics i culturals del nord valencià, amb una clara vocació de defensa de la llengua, promoció de la cultura i cohesió del territori del Maestrat
Els Premis Maestrat Viu, amb tretze edicions al darrere, es divideixen en quatre categories, dos d’honor (trajectòria) i dos d’iniciativa anual. Qui són els personatges que donen nom als premis? Vegem-ho.
Carles Salvador (1893–1955): mestre, escriptor i gramàtic de Benassal, una de les figures clau de la normalització del valencià al segle XX. El premi reconeix una trajectòria individual destacada en favor de la llengua i la cultura. Pere Labèrnia (1802–1860): de Traiguera, filòleg i autor d’un dels diccionaris català-castellà més importants del segle XIX. El premi porta el seu nom per distingir trajectòries col·lectives. Alfred Giner Sorolla (1919–2005): investigador, escriptor i activista cultural nascut a Vinaròs, molt vinculat a la defensa de la llengua i la cultura del Maestrat. El premi reconeix iniciatives anuals individuals. I Seidia: no correspon a una persona concreta sinó a un element simbòlic de la tradició i la cultura del Maestrat, el gran poema èpic de Joaquim Garcia Girona, emprat per Maestrat Viu per denominar el premi a la iniciativa anual col·lectiva.
Els premis són atorgats per un jurat amb representacions diverses. En destacaré un parell per la rellevància simbòlica que contenen: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans. Enguany, l’autor d’aquest paper n’ha format part en representació de l’IEC (Secció Filològica). I tal com s’ha fet públic els guardonats han satisfet un conjunt de bondats en funció de la categoria del guardó. També us en faré cinc cèntims.
El Premi Carles Salvador (trajectòria individual) ha estat atorgat al vinarossenc Tian Gombau per la llarga projecció internacional del seu teatre d’objectes i visual; la qualitat artística de la seua producció teatral, creada en valencià; el compromís continuat amb la llengua i la cultura pròpies; i la contribució a la modernització cultural, especialment amb la creació de la Mostra de Teatre Reclam.
El Premi Pere Labèrnia (trajectòria col·lectiva) l’ha guanyat la Cooperativa Agrícola Sant Bertomeu d’Atzeneta del Maestrat. Les qualitats que se n’han destacat han estat el model de governança cooperativa, desenvolupat de manera constant i innovadora; la capacitat de fer sostenible l’economia local i rural; el manteniment de serveis essencials i del teixit comercial del poble; el compromís amb la identitat lingüística i la ruralitat; i la generació d’oportunitats econòmiques i socials que contribueixen a fixar població al territori.
El Premi Alfred Giner Sorolla (iniciativa anual individual) ha estat per a l’arquitecte Josep Jordà Sala, pel llibre La casa tradicional de Xert. Entre murades, naies i patrimoni industrial (Onada Edicions). Se n’ha destacat el rigor tècnic i la qualitat documental de l’estudi; la combinació de recerca arquitectònica, mirada antropològica i divulgació; l’ús de fonts diverses (text, fotografia i planimetria); la capacitat de fer accessible al públic general el coneixement del patrimoni; i el seu valor com a obra de referència per a la conservació del patrimoni arquitectònic i històric del Maestrat.
El jurat ha premiat quatre àmbits diferents: creació cultural en valencià (Tian Gombau), desenvolupament rural cooperatiu (Cooperativa Sant Bertomeu), recerca i divulgació del patrimoni (Josep Jordà) i mobilització social a favor de la llengua catalana (Associació del Correllengua Nacional)
El Premi Seidia (iniciativa anual col·lectiva) ha recaigut en l’Associació del Correllengua Nacional. Les bondats associades han estat la dinamització dels vincles entre tots els territoris de parla catalana mitjançant el Correllengua Agermanat; la defensa de la llengua catalana i de la seua unitat; la gran capacitat mobilitzadora de la iniciativa; el lideratge exercit per col·lectius joves de diferents territoris; la creació d’una xarxa transversal i descentralitzada d’entitats i persones; i la notable resposta popular aconseguida durant el recorregut.
En síntesi, el jurat ha premiat quatre àmbits diferents: creació cultural en valencià (Tian Gombau), desenvolupament rural cooperatiu (Cooperativa Sant Bertomeu), recerca i divulgació del patrimoni (Josep Jordà) i mobilització social a favor de la llengua catalana (Associació del Correllengua Nacional).
Dit això, només em resta reiterar l’enhorabona més sentida als guardonats. I, sobretot, més enllà d’enaltir els valors de l’entitat organitzadora, desitjar llarga vida al treball, rigorós i constant, d’una associació, Maestrat Viu, avui més necessària que mai.
Miquel Àngel Pradilla Cardona
Catedràtic de Sociolingüística Catalana de la URV
Membre Numerari de la Secció Filològica de l’IEC
