Article enviat per David Cervera amb dret a rèplica per l’entrevista a Felip Monclús, president de la Vegueria de Junts a les Terres de l’Ebre publicada el 6 de juny del 2026.
Les declaracions sobre el cas de l’Ampolla per part del president de Junts per Catalunya a les Terres de l’Ebre, Felip Monclús, a Canal Terres de l’Ebre, són d’una gravetat considerable. Ho són no només perquè acusa el grup municipal al qual pertanyo de voler embrutar el bon nom del govern per motius electorals, sinó també perquè ens atribueix una suposada “mala praxi política” que no documenta ni pot provar. Segons ell, actuem per dividir el poble i generar desgast. Doncs bé: això és fals, injust i profundament irresponsable.
Nosaltres hem posat el poble per davant dels interessos dels partits. I precisament per això hem defensat els diners del poble davant una possible malversació de fons públics i prevaricació. I no ho hem fet a la primera de canvi, ni per càlcul electoral, ni per fer mal a ningú. Ho hem fet després d’haver advertit prèviament el govern incomptables vegades, de manera diplomàtica i formal, per diferents vies, entre elles els plens de l’Ajuntament. Si el senyor Monclús vol parlar de mala praxi, que comenci pels seus delegats de partit a l’Ampolla, que no van atendre advertiments previs i van decidir continuar actuant igual.
Monclús també va voler confondre la ciutadania parlant de “procediment administratiu” i venint a dir que arribar a parlar de corrupció és una barbaritat. I fins i tot va voler caricaturitzar-ho amb allò de “posar la mà a la caixa”. El primer que cal dir és molt clar: afirmar o insinuar que la prevaricació i la malversació no són corrupció només demostra dues coses possibles: o bé un gran desconeixement del Codi Penal per part del senyor Monclús, o bé el que tant li agrada fer a Junts quan es veu acorralat: mentir i manipular la ciutadania. La prevaricació i la malversació són corrupció, aquí i a Extremadura.
El segon que cal dir és que, abans de pontificar, potser li haurien d’ensenyar els informes de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que són molt clars i concisos. Potser així podria parlar amb coneixement de causa, cosa que ara no fa. De fet, li podria ensenyar perfectament el seu alcalde, Paco Arasa.
Monclús va voler comparar el cas de l’Ampolla amb el de Joan Ignasi Elena. “Las comparaciones son odiosas”, però ja que ha estat ell qui ha volgut obrir aquesta porta, comparem. A Altafulla es parla de fragmentació de 22 factures en dos anys per uns 25.000 euros. A l’Ampolla, només en dos dels grans blocs de fragmentació, parlem, d’una banda, de 103 factures per valors superiors als 150.000 euros i, de l’altra, de 84 contractes menors per un valor també entorn dels 150.000 euros. Sense entrar a valorar altres grans irregularitats detectades. I a això encara s’hi ha d’afegir una cosa decisiva: l’existència d’un mecanisme premeditat per fer-ho, amb coneixement i voluntat de saltar-se la llei. Això no és una frase feta ni un eslògan polític: ho avalen, entre altres elements encara més greus, els aixecaments de reparo del secretari-interventor a l’alcalde. Per tant, de “mala praxi administrativa” res: del que parlem és d’un sistema que la mateixa Fiscalia denuncia i descriu durant deu anys. Com va escriure encertadament un periodista del territori: “Les acusacions de la fiscalia són contundents i concises. Les de Junts, tan genèriques com greus.”
També va parlar del cas del Consorci d’Aigües de Tarragona, dient que era “molt més greu”. Això és fals, confús i irresponsable. El cas del CAT és, pel que s’ha explicat públicament, un possible cas de licitació incorrecta per una qüestió vinculada a la mesa de contractació, i a més amb informes favorables dels tècnics que avalaven la legalitat del procediment. Comparar això amb el cas de l’Ampolla, on es parla de prevaricació i malversació, és desinformar. I encara és més irònic que el senyor Monclús vingui a dir que ERC hauria de mirar dins de casa abans de parlar. Que ho digui precisament ell, quan el gruix del cas de l’Ampolla és abismal comparat amb els exemples que ha volgut posar, retrata bastant bé fins a quin punt prefereix confondre abans que explicar.
Quan Junts diu que això “es fa” en altres organismes, consells comarcals, consorcis o ajuntaments, el que fa és encendre el ventilador. És una acusació greu i irresponsable. Quan algú està tan esquitxat, abans de parlar dels altres ha de passar primer la fregona per casa seva.
Perquè recordo, a més, que la presidenta local de Junts està investigada en aquesta causa per pagaments —cobraments, en el seu cas— indeguts. Per tant, potser sí que hi ha hagut mà a la caixa, i no precisament en abstracte, sinó en benefici d’una empresa vinculada a Junts. Possible malversació de diners públics en favor d’una empresa de l’entorn del partit. Això no ho diu cap rival polític: ho apunten els informes d’Antifrau i la denúncia de la Fiscalia. Per això, des d’aquí li dic al senyor Monclús que reflexioni abans de sortir a negar categòricament allò que no s’ha llegit o que no vol veure. I a sobre acusar els altres de voler fer mal.
El que hauria de fer Junts és analitzar la documentació, assumir la gravetat del que s’investiga i apartar les persones afectades: l’alcalde i la presidenta local, que recordem que també forma part de l’executiva de Junts a les Terres de l’Ebre. Això seria el responsable. Fer net a casa seva davant d’uns fets que, pel seu abast, són gravíssims. Sabem que això els costa als hereus de CiU, tacats durant dècades per nombrosos casos al territori i al país, fins i tot amb alcaldes i alcaldables encara investigats.
I diré una cosa més, perquè crec que també s’ha de poder dir. Estic segur que Paco Arasa no ha posat personalment la mà a la caixa per embutxacar-se directament els diners. I també estic segur que Paco Arasa ha estat utilitzat per l’entorn local de Junts perquè alguns càrrecs i algunes persones del seu entorn se’n beneficiessin. Però parlant clar, ell també s’ha deixat utilitzar. Li ha anat bé mantenir durant anys un sistema de contractació fraudulent per beneficiar el seu entorn. Gràcies a coses com això -entre altres- ha pogut conservar l’alcaldia, la cadira i un sou enorme, sostingut en part per una xarxa clientelar construïda al marge de la legalitat i pagada amb diners de tot lo poble. I quan de veritat t’estimes el teu poble, per damunt de colors i sigles, el responsable és fer net i impedir que això torni a passar.
Perquè tots els ampolleros i ampolleres són iguals. Tots tenen dret a treballar en igualtat de condicions i dins del marc legal. Fer-ho com ho feia Paco Arasa no és l’únic sistema. De fet, no és ni el legal ni el correcte. N’hi ha de legals i de millors.
I acabo dient una cosa molt simple: lo responsable no és mentir a la ciutadania. És dir la veritat. Lo responsable és parlar amb coneixement de causa, amb base documentada, amb proves i amb fets. I, sobretot, abans de parlar dels altres, netejar casa teva.
