El Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre (CESTE) ha celebrat este dimecres una nova sessió plenària. A diferència d’altres reunions, habitualment enfocades a qüestions d’infraestructures, esta sessió ha volgut posar l’accent en altres sectors com la cultura u la investigació en agroalimentària, amb una incidència cada vegada més creixent en el desenvolupament econòmic i social del etrritori.
Des de l’Idece han destacat la importància de mantenir un calendari de reunions del CESTE de manera periòdica, la qual cosa permet obrir nous espais de debat i coordinació entre els diferents agents del territori. “Tot el que sigue poder tindre estos espais de trobada sempre és positiu”, ha assegurat la directora de l’Institut, Bibiana Porres, tot afegint que les reunions permeten incorporar noves propostes i abordar qüestions rellevants per al futur de les Terres de l’Ebre.
Un dels punts destacats de la sessió ha estat la participació de Col·lectiu Cultura i la marca Festivals Terres de l’Ebre, que han exposat l’impacte econòmic i social que genera l’activitat cultural al territori. La seva representant, Xènia Gaya, ha recordat que els festivals ebrencs generen “un impacte directe de més de 2 milions d’euros”, però ha remarcat que l’objectiu és ampliar la mirada i reivindicar el conjunt del sector cultural com a factor de desenvolupament. També ha reclamat més implicació del teixit empresarial en el finançament de projectes culturals mitjançant mecanismes de desgravació fiscal. “Volem que els diners, en comptes que se’n vagin fora, retornin o es quedin al territori”, ha explicat Gaya, que considera aquesta fórmula una oportunitat per connectar empreses i esdeveniments culturals sense generar costos addicionals per als promotors.
La representant cultural també ha defensat la necessitat de continuar reforçant la marca Festivals de les Terres de l’Ebre i ha recordat que el territori compta actualment amb quatre Premis Nacionals de Cultura. A més, ha advertit que cal seguir millorant aspectes com la mobilitat i els serveis per garantir un creixement sostenible de l’activitat cultural i turística.
La sessió també ha servit per donar a conèixer diversos projectes impulsats per l’IRTA al territori. El delegat de l’organisme a les Terres de l’Ebre, José Miguel Campos, ha exposat quatre iniciatives vinculades a diferents àmbits de la recerca agroalimentària. Entre els projectes presentats destaca una unitat portàtil d’aquaponia que integra el cultiu de plantes i peixos i que es desenvolupa en col·laboració amb la Fundació Mercè Pla, incorporant una dimensió social i inclusiva.
També s’ha explicat una línia de treball centrada en la bioeconomia, que estudia l’ús de digestats procedents de plantes de biogàs com a fertilitzants orgànics per al cultiu de l’arròs. Un altre dels projectes exposats ha estat el programa de control biològic del cotonet de Sud-àfrica, una de les principals plagues dels cítrics. Després de sis anys de treball, l’IRTA ha aconseguit demostrar l’eficàcia de l’alliberament d’un insecte parasitoide per reduir la presència d’aquesta plaga i minimitzar l’ús de productes fitosanitaris.
Finalment, Campos ha detallat els objectius del projecte CarboniSoil, orientat a estudiar la capacitat dels sòls agrícoles i forestals per captar i emmagatzemar carboni. “Mitiguem l’efecte que tenim sobre el canvi climàtic i al mateix temps millorem l’estructura i les condicions del sòl”, ha explicat el responsable de l’IRTA.
La reunió ha conclòs amb la intervenció del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, que ha presentat les principals actuacions i inversions incloses als pressupostos de la Generalitat per al 2026 que afecten el territori.
