Les Terres de l’Ebre freguen actualment els 190.000 habitants després de registrar el sisè any consecutiu de creixement demogràfic, consolidant una dinàmica de recuperació de la població que acosta el territori als seus màxims històrics de les últimes dècades. Segons l’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2025, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV), este increment demogràfic presenta una distribució clarament desigual. Mentre que les comarques del litoral ebrenc concentren l’augment d’inscrits, la Terra Alta continua patint pèrdua de població de manera progressiva. L’estudi també revela que el creixement de la població es deu a l’arribada de ciutadans procedents de l’estranger.
En l’àmbit laboral i econòmic, el balanç del període analitzat a l’informe és notablement favorable, destacant especialment una reducció progressiva de l’atur que ha situat la taxa de desocupació en els nivells més baixos registrats des de l’any 2008. Esta millora de l’ocupació ha anat estretament lligada a la creació de nous llocs de treball en diversos àmbits del teixit productiu. No obstant això, la diagnosi de la universitat advertix que les Terres de l’Ebre continuen situant-se per sota de la mitjana catalana pel que fa a la generació de valor afegit. Esta circumstància posa de manifest les dificultats de capturar major riquesa i posa de relleu la necessitat de reformar determinats models productius per a fer el territori més competitiu de cara al futur.
Finalment, l’anàlisi de la Càtedra conclou que l’estructura econòmica de les quatre comarques continua molt condicionada pel gran pes del sector primari i de la indústria manufacturera, mentres que el sector serveis disposa encara de molt de marge de creixement per assolir el seu nivell òptim. Els autors de l’estudi reiteren el missatge d’alerta sobre els desequilibris territorials interns, remarcant la diferència estructural que s’aixample entre els municipis costaners, amb major dinamisme econòmic, i els de l’interior. El despoblament de la Terra Alta és assenyalat, una vegada més, com el repte estructural de major urgència que s’haurà de gestionar a curt i mitjà termini amb polítiques públiques específiques de dinamització econòmica i d’arrelament de la població jove.
