Fa quatre anys que la Festa del Renaixement de Tortosa ha fet un gir evident. No cal ser expert en gestió cultural per adonar-se’n. Només cal passejar pels carrers. Hi ha més espectacles, més varietat, més qualitat, més propostes gratuïtes i una aposta clara perquè la festa es visqui al carrer i a les hores en què la calor dona una mica de treva. En definitiva, hi ha una sensació que feia temps que no es respirava: la festa torna a tenir ganes de sorprendre.
I això és una bona notícia.
Perquè, siguem sincers, la Festa del Renaixement havia entrat en una certa rutina. Durant els últims anys del govern de Junts, agreujats després de la pandèmia, la sensació era que es repetien massa espectacles, que l’ambientació havia perdut força i que aquella capacitat de meravellar el visitant s’anava esmorteint. No era un desastre, ni molt menys. Però tampoc era aquella festa que anys enrere havia convertit Tortosa en una referència de la recreació històrica.
Ara s’ha recuperat una part d’aquella il·lusió.
Això no vol dir que tot sigui perfecte. De fet, hi ha un repte que preocupa: el nombre de visitants. Però seria molt injust atribuir aquesta situació exclusivament a l’organització actual. El context ha canviat. Fa vint-i-cinc anys la Festa del Renaixement era gairebé una rara avis. Avui Catalunya, l’Aragó, el País Valencià, Castella o el sud de França estan plens de mercats medievals, recreacions històriques i festivals similars. La competència és enorme i el públic reparteix molt més les seves sortides.
Precisament per això és quan toca ser més creatius que mai. Continuar innovant, promocionar millor la festa, atreure nous públics i evitar caure en l’autocomplaença. El pitjor enemic d’una festa no és la crítica; és pensar que ja està tot inventat.
Ara bé, hi ha una cosa que em preocupa molt més que qualsevol debat sobre la programació: convertir la Festa del Renaixement en una batalla política cada juliol.
És gairebé una tradició. Acaben les festes i, puntual com les orenetes, apareix la roda de premsa de l’oposició explicant per què tot ha anat malament. Sembla que alguns esperen més el recompte dels errors que l’inici dels espectacles.
I crec sincerament que aquí ens equivoquem.
Perquè quan convertim la principal festa de la ciutat en un camp de batalla polític, no perjudica l’alcalde de torn. Perjudica Tortosa. El visitant que llegeix titulars de baralla política no sap qui governa ni qui és a l’oposició. Només rep el missatge que alguna cosa no funciona.
La Festa del Renaixement és molt més gran que qualsevol govern municipal. És, probablement, el millor projecte cultural i turístic que ha construït Tortosa en les últimes dècades. Un patrimoni col·lectiu que ha costat molts anys consolidar i que no hauria de servir per guanyar quatre titulars o un grapat de «likes».
Critiquem, sí. Debatem, també. Però fem-ho amb intel·ligència. Rentem la roba bruta a casa, escoltem les aportacions de tothom i continuem fent créixer una festa que ens representa.
Perquè, al capdavall, el Renaixement més important no és el del segle XVI. És el que està vivint avui la mateixa Festa del Renaixement.
