La gigafactoria d’intel·ligència artificial projectada a la Ribera d’Ebre pot esdevenir una oportunitat estratègica per transformar el model productiu del territori, segons l’anàlisi de la Càtedra per al foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’entitat considera, però, que l’impacte del projecte dependrà de la capacitat d’atreure activitats d’alt valor afegit, com ara la recerca, l’enginyeria, els serveis digitals o la formació especialitzada, i de consolidar un ecosistema innovador arrelat al territori.
Aquesta és una de les conclusions de l’Informe de conjuntura econòmica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre del segon trimestre de 2026 i del monogràfic ‘L’ocupació industrial al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre: reindustrialitzar o modernitzar’, presentats per la Càtedra amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Fundació URV.
L’estudi assenyala que el principal repte del territori no és tant recuperar el pes de la indústria com avançar cap a una indústria més competitiva, tecnològica i sostenible. Per aconseguir-ho, defensa la modernització de les manufactures, l’augment de la productivitat, la digitalització, l’automatització i la descarbonització del teixit empresarial.
En aquest context, una de les principals propostes és impulsar una estratègia industrial compartida entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, aprofitant les fortaleses i complementarietats dels dos territoris. L’objectiu és reforçar els serveis avançats vinculats a la indústria, atraure i retenir talent tecnològic, distribuir de manera més equilibrada les activitats de recerca i innovació i aprofitar la gigafactoria d’IA com a palanca per generar un ecosistema tecnològic propi.
L’estudi també posa el focus en la necessitat d’adaptar la formació a les noves demandes del mercat laboral i de situar la qualitat de l’ocupació com un dels objectius centrals de la política industrial. Segons els autors, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre disposen dels actius necessaris per afrontar aquesta transformació, amb una universitat amb capacitat de recerca i transferència de coneixement, centres tecnològics, clústers empresarials i una potent base industrial i energètica.
Pel que fa a la conjuntura econòmica, l’informe apunta que l’economia mundial entra en una fase de creixement més moderat, marcada per l’encariment de l’energia, les tensions geopolítiques i unes perspectives menys favorables per a les principals economies. Malgrat aquest context, Espanya manté un creixement superior a la mitjana de la zona euro, mentre que Catalunya conserva un diferencial positiu impulsat principalment pels serveis i la construcció.
Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, l’estudi constata un comportament econòmic favorable, amb una població que ha assolit un nou màxim històric, una activitat econòmica que manté el dinamisme i una evolució positiva de l’ocupació en termes interanuals. També destaca la reducció de l’atur registrat durant la primavera i l’increment en la creació d’empreses des de la pandèmia. Tot i això, adverteix que l’elevada rotació empresarial evidencia la necessitat de consolidar projectes innovadors, amb capacitat per generar ocupació estable i de qualitat.
