El PLATER no reparteix molins a l’atzar: reparteix justícia territorial. Molts en parlen com si fos un problema. Jo els diria exactament el contrari: és la millor oportunitat que ha tingut Terres de l’Ebre en una generació, i deixar-la escapar sí que seria un problema, i greu.
Convé no confondre’s: l’energia renovable no és una moda ambiental, és el recurs que decidirà, aquest segle, quins territoris lideren l’economia i quins queden a remolc. Cada període històric ha tingut el seu recurs decisiu, i qui l’ha sabut controlar i produir ha marcat el pas als altres. Ara toca decidir de quin costat volem ser. La finestra és estreta i no tornarà a obrir-se: qui no hi entri a temps, perdrà un altre cop el tren del futur, els temps ara passen més ràpid que mai, difícilment hi haurà segona oportunitat.
Diguem-ho clar, perquè és el fons de tot plegat: durant dècades, algunes comarques amb un recurs eòlic i solar excel·lent han pogut blindar-se contra la instal·lació de renovables, mentre que a Terres de l’Ebre se’ns ha exigit assumir-ne una part més gran. Tots coneixem comarques del nord amb condicions immillorables de vent i gairebé cap parc eòlic. La pressió política hi ha pogut més que la lògica tècnica. El PLATER hi posa fi: reparteix la potència segons el que cada territori pot oferir realment, no segons pressions polítiques.
Aquesta és, per a mi, la gran discussió política de fons: si Catalunya es planifica amb criteris tècnics i de país, o si cada comarca conserva la capacitat de veto que li doni el seu pes electoral. Fins ara ha guanyat la segona opció, i Terres de l’Ebre n’hem pagat el preu.
I mentre discutim el mapa, el rellotge no s’atura. Catalunya just arriba al 20% d’electricitat renovable; Espanya ja frega el 60%. Quan al segle XIX Catalunya es va industrialitzar i Espanya no, vam guanyar cent anys d’avantatge. Avui la fotografia s’ha girat.
Un tercer argument que no podem amagar sota la catifa: les nuclears tancaran, tard o d’hora. No és una opinió, és un fet. Si deixem que el PLATER s’encalli per l’oposició de sempre, el dia que Ascó apagui els reactors serem nosaltres els qui quedarem endarrerits.
Tenim tot el que cal per no quedar-nos enrere: sol, vent, aigua i dècades d’experiència produint energia. Això ens converteix en el lloc ideal per a un hub industrial d’alt valor: la Gigafactoria de Móra la Nova, el centre de dades de Flix, el projecte GIRA, el magatzem d’energia renovable més gran de l’Estat. No parlem de futuribles, parlem de projectes que ja caminen.
Hi ha una raó afegida que sovint es passa per alt: a diferència del que va passar amb el temps de les nuclears, avui els governs i les pròpies elèctriques busquen la màxima eficiència en la producció, i això vol dir consumir l’electricitat com més a prop millor d’on es genera, per no haver d’aixecar línies de transport cares ni perdre energia pel camí. Produir-la a tocar d’on es gasta és el que la fa més rendible, i aquesta equació és precisament la que ja fa que moltes empreses vegin en el nostre territori una oportunitat per instal·lar-s’hi.
I perquè no ens enganyem: no hi haurà agricultura, ni pesca, ni turisme sense energia renovable. Els regants necessiten electricitat per bombar aigua, els pescadors per conservar el peix, els hotels per encendre els llums. Si no la produïm aquí, la pagarem més cara i seguirem depenent de decisions preses lluny d’aquest riu.
El Govern no imposa, dialoga: ha obert un segon període d’informació pública perquè les al·legacions dels ajuntaments s’incorporin al pla. Aprofitem-lo per millorar-lo, no per enterrar-lo. Terres de l’Ebre ha produït energia per a d’altres durant massa temps, sense veure’n mai el retorn. El PLATER és la primera vegada que aquesta equació es pot girar: ara toca produir-la, consumir-la i créixer amb ella. Aquesta vegada, l’oportunitat és nostra.
Manel de la Vega
Senador i primer secretari del PSC a Terres de l’Ebre
