Els ratpenats s’han convertit en sentinelles de l’estat ecològic del Delta de l’Ebre. Aquesta és una de les línies de treball del projecte europeu Syberac, en què participa l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), i que busca analitzar l’impacte que tenen els pesticides utilitzats en el cultiu de l’arròs sobre la biodiversitat. La investigació parteix de la idea que estudiar aquests mamífers permet obtenir una visió global de la salut de l’ecosistema, ja que es troben en una posició elevada dins de la cadena tròfica.
“Fem servir els ratpenats com a sentinelles per estudiar l’estat del Delta i l’impacte que poden tenir els insecticides que es fan servir en l’arròs sobre la biodiversitat”, explica Ana López Antía, investigadora de l’IDAEA-CSIC i científica titular del projecte. El fet que siguin animals insectívors i que consumeixin una gran quantitat d’insectes fa que estiguin exposats als contaminants que circulen per la xarxa tròfica. D’aquesta manera, la seva anàlisi pot oferir informació sobre el que passa més enllà d’una espècie concreta i ajudar a entendre l’estat del conjunt de l’ecosistema.
El delta de l’Ebre és un escenari especialment adequat per a aquesta investigació per la seva combinació d’activitat agrícola i espais naturals protegits. El cultiu de l’arròs ocupa una part molt important del territori i es desenvolupa en unes condicions singulars: és un cultiu inundat. Segons les investigadores, aquesta particularitat fa que existeixi un buit de coneixement sobre com avaluar l’impacte d’estos productes sobre aus i mamífers. Per això, el Delta es converteix en un laboratori natural per avançar en esta qüestió a escala europea.
La investigació analitza els productes químics sintètics autoritzats que s’utilitzen en el cultiu de l’arròs i estudia com arriben al medi i com es distribueixen. Per estudiar aquesta exposició, l’equip de Berta Pérez, investigadora predoctoral del projecte, ha recollit durant la temporada de cultiu mostres d’aigua i sediments, per analitzar la distribució i permanència dels plaguicides, així com mostres d’insectes, que constitueixen l’aliment principal dels ratpenats. També s’han analitzat els excrements dels animals i, al final de la temporada reproductiva, mostres de sang i pèl, a més de paràmetres relacionats amb la seva condició corporal.
Els ratpenats estudiats viuen en caixes-niu instal·lades al Delta, que ocupen ràpidament per formar-hi colònies de cria. Aquesta metodologia facilita el seguiment de les poblacions i permet obtenir mostres al llarg de la temporada. El moment de la recollida també és important, ja que coincideix amb el període de cultiu de l’arròs i amb les diferents fases d’aplicació dels tractaments fitosanitaris.
Els primers resultats mostren diferències entre les poblacions de ratpenats que viuen en zones pròximes a cultius més intensius i les que habiten en àrees més naturals. En els excrements dels animals de les zones agrícoles s’hi han detectat nivells més elevats de pesticides, mentre que les poblacions situades en espais més naturals presenten concentracions menors. Tot i això, els contaminants també s’han detectat en aquestes zones naturals, encara que de manera més diluïda.
Aquesta dada és especialment rellevant per al projecte perquè evidencia la connexió entre els espais agrícoles i els espais naturals del Delta. Els contaminants no queden necessàriament confinats als camps on s’apliquen, sinó que poden arribar a altres ambients a través de la xarxa d’aigua i dels moviments que es produeixen dins de l’ecosistema. “Detectem els contaminants agrícoles també a les zones naturals”, explica López Antía. Ara bé, les investigadores assenyalen que encara cal determinar quin impacte tenen aquestes concentracions sobre la biodiversitat.
En aquest sentit, les investigadores han observat que algunes colònies presenten una millor condició corporal que d’altres, especialment les situades en zones més naturals o més allunyades dels cultius intensius. Ara bé, encara no poden determinar si aquesta diferència està causada directament pels pesticides. Podria respondre a efectes directes sobre els animals, però també a factors indirectes, com una menor disponibilitat d’aliment, o fins i tot a les característiques de l’hàbitat.
Entre aquests factors, el projecte també estudia la importància de la gestió dels marges entre els camps. Els marges amb vegetació espontània poden actuar com a petits refugis d’hàbitat natural dins d’un entorn fortament antropitzat, afavorint la presència d’invertebrats i, per tant, la disponibilitat d’aliment per a espècies com els ratpenats. En canvi, els marges tractats amb herbicides, sense vegetació, poden tenir un efecte negatiu perquè redueixen la fauna i interrompen part de la cadena tròfica.
La investigació apunta així a una qüestió de fons: com compatibilitzar la producció d’arròs amb la conservació de la biodiversitat. Segons Ana López Antía, el Delta ha millorat respecte de dècades enrere, quan s’utilitzaven productes molt més tòxics, però encara hi ha marge per reduir l’impacte ambiental de l’activitat agrícola.
Les investigadores consideren que no necessàriament cal apostar per un model completament ecològic, que actualment presenta una productivitat més baixa, sinó explorar sistemes intermedis que permetin reduir l’ús de productes químics, evitar tractaments preventius innecessaris i afavorir una millor gestió dels marges. Una reducció dels tractaments també podria tenir un impacte econòmic positiu per als agricultors, que disminuirien la despesa en productes fitosanitaris.
El projecte Syberac busca, en definitiva, entendre millor com els contaminants es mouen entre els arrossars i els espais naturals i quins efectes tenen sobre el conjunt de l’ecosistema. I en aquesta tasca, els ratpenats exerceixen el paper de sentinelles: la seva exposició als pesticides, la seva alimentació i el seu estat de salut poden ajudar a obtenir una imatge global de la qualitat ambiental del Delta de l’Ebre i a trobar un equilibri entre productivitat agrícola i conservació de la biodiversitat.
