L’exgerent de la Cooperativa de l’Aldea, Daniel Ferré, s’ha espolsat la responsabilitat de la fallida i ha assegurat que desconeixia la situació econòmica de l’entitat fins pocs dies abans que es fes públic, l’1 de desembre de 2011. En la declaració feta aquest divendres a l’Audiència de Tarragona, ha explicat que ell només tenia poders i funcions en la secció hortofructícola i que mai va intervenir en les inversions que es feien des de la secció de crèdit. «El director Enric Sabater tenia els seus poders i feia el que creia convenient, invertir, acomiadar gent, havia d’informar el consell rector, jo mai vaig demanar-li informació», ha dit. El principal acusat també ha assegurat que tampoc va demanar «a ningú que fes sobrefacturacions«.
Durant més de dues hores, l’acusat principal ha respost totes les preguntes del fiscal i lletrat de l’acusació particular i de la seva defensa. En la seva declaració, Ferré ha explicat que va començar a treballar com a administratiu a la Cooperativa de l’Aldea el 1980 i que el consell rector el va nomenar gerent el 13 de febrer de 1996. Ha detallat que li van concedir els poders a partir del mes de març d’aquell mateix any i que només era l’encarregat de la secció hortofructícola.
A més, ha assegurat que el president, el tresorer i el secretari de l’entitat tenien coneixements comercials, ja que tots ells tenien negocis. Pel que fa a les actes del consell rector, ha indicat que el president el convocava a les reunions i que el secretari prenia notes que després ell passava a net. «Li mostrava l’esborrany, li deia si era correcte, ho modificava si calia i després es passaven al llibre de les actes», ha assenyalat.
No va demanar que s’inflessin factures
Segons el fiscal, Hage International B.V, Barniol France S.A. i Ille Rousillón S.A.S. van ser clients de la cooperativa entre els anys 2008 i 2011 i es van registrar part del cobrament de les vendes d’aquestes empreses internacionals en un compte genèric de l’entitat anomenat ‘bancs’, en el qual hi havia saldos pendents de cobrar que s’enfilaven a més de 2 milions d’euros. L’investigat ha explicat que va ser coneixedor de les factures durant la instrucció i que li va cridar l’atenció que qui les va fer no era coneixedor de la part comercial, ja que s’hi van incloure conceptes com l’api quan des de la cooperativa mai els van enviar aquest producte.
Preguntat per part del fiscal si s’havien alterat els comptes, Ferré ha respost que li «estranyava» que l’empresa Hage «no hi havia ni direcció ni país, les factures no tenien albarà, mai pot sortir una factura, sense albarà». Així mateix, ha assegurat que «mai he demanat a ningú que faci una sobrefacturació«. En relació amb les auditories, ha explicat que el director de la secció de crèdit entregava la documentació als auditors i que la resta ho feia el departament de comptabilitat. «Finques i subvencions m’ho demanaven a mi, jo li demanava algun document a la comptable, el que es va dir durant la instrucció que jo sempre ho controlava és totalment fals, a ningú se li va negar cap document», ha manifestat. Alhora, ha assegurat que «mai» va controlar la comptabilitat de la cooperativa.
Desconeixement de la situació financera
Ferré ha fet una cronologia dels dies previs a la fallida de la Cooperativa de l’Aldea. Ha detallat que el 25 de novembre de 2011, Enric Sabater li va trucar per demanar-li que l’acompanyés a una reunió el següent dilluns al Departament de Finances de la Generalitat. «Em va dir que podríem tenir problemes financers a finals d’any», ha dit. L’exgerent ha assenyalat que durant el viatge a Barcelona Sabater no li va explicar res dels problemes de liquiditat. «Quan vam arribar allà, no van voler escoltar cap explicació ni es van dignar ha mirat el que portava Sabater», ha afegit.
Després de la reunió amb el Departament, diu, es van reunir amb l’advocat de la cooperativa que els va recomanar que informessin els membres del consell rector sobre la situació. «El 29 de novembre Sabater va trucar al president per informar-lo de tot el que s’havia parlat amb Finances i el 30 de novembre a la tarda ens van reunir, allí Sabater va exposar la situació i l’advocat va dir que blindéssim la cooperativa», ha indicat. A partir d’aquí, ha explicat, el consell rector va presentar un concurs de creditors. «L’endemà es va produir el caos que tothom coneix», ha lamentat.
«Mai vaig demanar informació a Sabater»
L’exgerent ha defensat que ell s’encarregava de la secció hortofructícola i que era una àrea totalment «independent» de la secció de crèdit. Ha subratllat que ell tenia els seus poders i funcions mentre que Sabater les seves. «Mai vaig demanar informació de Sabater, jo feia la meva feina, mai vaig intervenir en inversions, creia que les coses funcionaven», ha declarat. Alhora, ha destacat que en la reunió feta el 15 de novembre de 2011 amb el consell rector, Sabater no va explicar la situació financera. «Perquè no ho va comunicar que hi havia problemes? hi tenia confiança total amb ell», ha afirmat. «Mai he estat per damunt de Sabater, ell no m’ha demanat mai res, cada un feia les seves funcions», ha insistit a preguntes de l’acusació particular.
Retirada de 160.000 euros
L’exgerent ha justificat la retirada de 160.000 euros del seu compte bancari de la cooperativa pocs dies abans del col·lapse explicant que el seu fill volia comprar-se un habitatge a Barcelona i que no volia fer-ho a través de la secció de crèdit de l’Aldea perquè era més «àgil» i «operatiu» fer-ho a través de la Caixa, ja que hi havia oficines. «Sabater em va dir que hi havia un dipòsit fix de 160.000 euros al Banesto, llavors ell va parlar amb el director de la sucursal perquè em fes un taló per aquesta quantitat, en aquell moment tenia un termini fix de 250.000 a la secció de crèdit», ha detallat. La petició va ser el 21 de novembre.
Segons ha explicat, l’endemà va cobrar el xec i el va ingressar al compte bancari de la Caixa. «Vaig portar la fotocòpia del xec a la secció de crèdit i Sabater em va descomptar els 160.000 euros del meu termini fix amb data retroactiva de 30 de setembre, llavors ja no cobrava l’interès, quedant un saldo de 95.000 euros», ha asseverat. L’exgerent ha assenyalat que aquests diners els va dividir a parts iguals entre els dos fills i ha subratllat que quan va retirar els diners no era coneixedor de la situació financera de l’entitat.
«La cooperativa fins al 2010 no va tenir pèrdues, en els comptes auditats no s’exposa que hi ha pèrdues», ha declarat. També ha afirmat que els danys que va suposar la fallida van ser «terribles» i que ell és un dels impositors que ha tingut «més repercussions econòmiques», ja que com a subordinat, no ha pogut cobrar els diners que encara hi té. El judici es reprendrà a principis de setembre amb les conclusions i informes finals de les acusacions i defensa.
