Els primers en arribar a l’incendi forestal que es va originar a Paüls va ser l’ADF del municipi. Van tindre un paper clau durant els primers moments i les hores posteriors a l’inici del foc. L’incendi, de ràpida propagació a causa de la topografia abrupta i la densitat de sotabosc, va obligar a evacuar diverses finques disseminades i va posar a prova l’estructura de prevenció i resposta del territori.
Els voluntaris es van centrar en tasques de suport als bombers, com ara guiatge per pistes forestals, localització de punts d’aigua i assistència en l’evacuació de veïns. Durant la nit i l’endemà, van continuar col·laborant en la logística de l’incendi i en el manteniment de les bases d’aigua utilitzades pels equips d’extinció.
Els voluntaris assenyalen diverses mancances que van dificultar la gestió de l’incendi: manca d’un vehicle propi de l’ADF per accedir als punts de difícil accés, escassa cobertura de comunicacions durant el foc i una xarxa de camins forestals insuficient. També destaquen la manca de prevenció, com l’absència de ramats de bestiar que contribuïsquen al control del sotabosc, una de les causes de la virulència del foc.
