Per un costat, avui en dia les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta) afronten un repte: mantenir competitivitat en un entorn global que exigeix digitalització. Per un altre costat, actualment tenim una tecnologia digital avançada com la intel·ligència artificial (IA) que és clau per transformar sectors econòmics, millorar serveis públics i generar talent local. Amb esta situació, què poden fer les Terres de l’Ebre? Com podem aprofitar la IA? I qui podrà ser protagonista d’esta revolució socioeconòmica? Anem a donar algunes possibles respostes.
Sectors estratègics: del camp al núvol
L’agricultura, amb l’exemple del cultiu d’arròs al Delta al Baix Ebre i el Montsià, pot aprofitar la IA per optimitzar reg i sanitat vegetal mitjançant sensors IoT i models predictius. La traçabilitat digital reforça la DOP Arròs del Delta i dona valor afegit a cooperatives i pagesos.
En aqüicultura (musclos, ostres), la IA permet detectar patògens, predir creixements i planificar collites.
En aqüicultura (musclos, ostres), la IA permet detectar patògens, predir creixements i planificar collites. Experiments amb aqüicultura multitròfica als arrossars salinitzats podrien incorporar geminats digitals per simular escenaris ambientals.
La Ribera d’Ebre, amb actius energètics, és ideal per la IA aplicada a manteniment predictiu i eficiència de xarxes, i la Terra Alta amb el turisme de natura pot integrar recomanadors intel·ligents i anàlisi d’imatges per gestionar fluxos i protegir hàbitats.
Ajuntaments i consells comarcals poden aplicar la IA en la millora de serveis públics per avançar en la digitalització de tot el territori ebrenc.
Administració local: cap a serveis proactius
Ajuntaments i consells comarcals poden aplicar la IA en la millora de serveis públics per avançar en la digitalització de tot el territori ebrenc. Amb la IA es poden impulsar assistents virtuals per a tràmits administratius, extracció automàtica d’informació de documents presentats per ciutadans i empreses i/o fer una analítica de demanda per millorar serveis.
Treballar conjuntament, com ja s’està fent, amb projectes com els del Consorci AOC (Administració Oberta de Catalunya) o de la Diputació de Tarragona mostren el valor d’unificar dades i processos. A l’Ebre, això significa millorar la interoperabilitat, govern de dades i transparència algorítmica.
El Campus Terres de l’Ebre de la URV és clau per formar perfils en dades i IA
Talent i ecosistema
El Campus Terres de l’Ebre de la URV és clau per formar perfils en dades i IA, en col·laboració amb enginyeries i centres de recerca. El Clúster TIC Catalunya Sud, que properament tindrà seu a les Terres de l’Ebre, impulsa projectes digitals i atracció d’inversions, aprofitant els Fons de Transició Nuclear. Els diferents centres de Formació Professionals existents també estan davant d’una gran oportunitat d’obrir opcions de formació en IA. Tots poden ser protagonistes, només cal posar-nos a treballar en esta direcció.
A més, el Govern de la Generalitat dins de la seua estratègia Catalunya IA 2030 preveu hubs d’innovació i reptes d’IA en català (projecte AINA), així com plataformes de geodades per urbanisme i medi ambient. Tot això crea un ecosistema favorable per a empreses i administracions. Actualment les Terres de l’Ebre seran pioneres en l’aplicació real de projectes a través d’AINA.
Full de ruta per on començar
- Inventari de dades i casos d’ús: ERP, sensors, expedients. Prioritzar tres casos amb ROI clar (predicció de demanda, assistents de tràmit, manteniment predictiu).
- Proves pilot en 90 dies: amb Clúster TIC i CoEbreLab, i amb I2CAT i EURECAT, llançar pilots low-code (chatbots municipals, dashboards agrícoles, recomanadors turístics).
- Govern de dades: catàleg, qualitat, anonimització i avaluació d’impacte algorítmic.
- Formació: itineraris amb la URV i FP per perfils analista de dades i tècnic d’IA aplicada en diferents famílies formatives i estudis superiors variats.
- Escalat i sostenibilitat: migrar a núvol, mesurar impacte en VAB, qualitat de servei i reducció d’emissions.
Mirada de futur
Amb dades i talent, les Terres de l’Ebre poden ser ja actualment un laboratori IA viu: agricultura resilient, aqüicultura intel·ligent, turisme sostenible i administració local proactiva i tot en català. La finestra d’oportunitat està oberta; cal lideratge territorial i compromís amb l’ètica i la transparència. Cal que el talent es connecti i tinguem mirada llarga i solidaritat entre pobles i comarques no tinc dubte que ho aconseguirem.
Albert Pujol
tècnic superior en telecomunicacions i informàtic
