L’obstetra hongarès Ignaz Semmelweis ha sigut valorat molts anys després de mort: és considerat un referent de la salvació de les dones durant el part a conseqüència de la febre puerperal, mentre exercia com a ginecòleg obstetra a l’hospital de Viena a mitjans del segle XVIII. Va ser rebutjat pels seus companys de professió, que no creien en la seua teoria de la importància de la higiene de les mans dels ginecòlegs durant els parts. Avui sabem perfectament que la seua política de rentar-se les mans era molt encertada i necessària, però li va faltar habilitat per a influir en la resta de col·legues perquè apliquessen una conducta que no era l’habitual a l’època. Parlem de la importància d’una cosa tan simple com és el rentat de mans amb nosaltres a dos professionals de la salut del territori: Vanessa Pepiol, infermera referent de les Terres de l’Ebre, i Sònia Ponce, infermera directora de la línia pediàtrica de Tortosa. Per què és tan important la higiene de les mans?
Vanessa Pepiol: La higiene de mans és, possiblement, una de les mesures més senzilles i eficaces que tenim de prevenció. Amb un gest tan quotidià com rentar-se les mans podem reduir moltíssim la transmissió de microorganismes i previndre així malalties, infeccions respiratòries, digestives i d’altres tipus. Sovint pensem en grans mesures sanitàries per a previndre, però realment una bona higiene de mans té un impacte enorme tant en la salut individual com en la col·lectiva.
La higiene de mans és possiblement una de les mesures més senzilles que tenim de prevenció i, alhora, una de les més eficaces
Esteu portant a terme un projecte sobre el rentat de mans. En què consistix i quin objectiu té?
Vanessa Pepiol: Este projecte forma part de totes les activitats que s’organitzen al voltant del Dia Mundial de la Higiene de Mans, que és el dia 5 de maig. Des de fa anys treballem per a promoure la higiene de mans no només entre el col·lectiu sanitari, sinó també entre la ciutadania. En este cas, el que fem és adreçar-nos als xiquets de primer de primària de les escoles perquè considerem que és una etapa clau per a adquirir una sèrie d’hàbits saludables. L’objectiu és ensenyar-los de manera dinàmica i divertida que rentar-se les mans correctament és una mesura molt senzilla però molt efectiva per a previndre infeccions.
Sònia, per què han triat precisament l’objectiu de les escoles?
Sònia Ponce: La higiene de mans és especialment important en els xiquets i a les escoles perquè podem aconseguir disminuir el que són els contagis de bacteris i virus, sobretot en èpoques de constipats, gastroenteritis o grips. A les escoles els xiquets compartixen joguines, compartixen material i compartixen espais. A banda d’això, els xiquets sovint es toquen la cara uns als altres i a les escoles és on s’ensenyen estos hàbits d’higiene. És un bon moment perquè quan en edats primerenques introduïm hàbits d’higiene bons, al final creixen amb això i a la vida adulta ja ho tenen molt clar.
Quan en edats primerenques introduïm hàbits d’higiene bons, els xiquets acaben integrant-ho i a la vida adulta ja ho tenen molt clar
El projecte està destinat als xiquets que tenen sis anys, que estan cursant primer de primària. Ho fem a través de tallers: primer, amb una part més informativa, en la qual anem a les escoles i els expliquem què és el Dia Mundial de la Higiene de Mans. Després els expliquem quan s’han de rentar les mans i com ho han de fer. Els ensenyem la tècnica: s’han de rentar amb aigua i sabó, han d’estar almenys 20 segons fregant-se les mans i no s’han d’oblidar de cap part: els palmells, la part de dalt, els espais interdigitals, les ungles, els canells i els polzes. Després és molt important esbandir-se bé les mans amb aigua per a llevar les restes de sabó i eixugar-les molt bé. Posteriorment, fem una part més dinàmica amb jocs interactius on ells participen activament. Acabem el taller ballant una miqueta i els fem un obsequi d’un llibre relacionat amb la higiene, que enguany és Com ser tan polit com un drac, que parla no només de la higiene de les mans, sinó també de les dents o la necessitat de dormir les hores que toquen, entre altres aspectes.
Quina participació han tingut enguany?
Vanessa Pepiol: Estem molt contents perquè la participació ha sigut molt bona. Han participat un total de 62 escoles de tot el territori, en les seues respectives 83 aules de primer de primària. Estem parlant d’un total d’uns 1.200 alumnes de totes les Terres de l’Ebre. Això denota que les escoles estan contentes de participar i que el projecte s’està instaurant molt bé al territori.
Quina és la faena específica de les infermeres en este projecte?
Vanessa Pepiol: Les infermeres som les que realitzem els tallers i les responsables de portar a terme el projecte. Cal tindre en compte que la infermeria, a banda d’aportar un valor científic, tenim una gran capacitat d’educació i de comunicació. Forma part de la nostra faena realitzar intervencions de promoció i prevenció de la salut, i és molt fàcil connectar amb els xiquets.
Què fa que este projecte siga especial respecte d’altres?
Sònia Ponce: Jo destacaria el treball en xarxa. El fet que intervinguen tants de professionals i proveïdors del territori ens permet oferir-lo a tots els centres d’educació primària de les Terres de l’Ebre. Fa tretze anys que va començar el projecte i que tinga esta continuïtat mos dona a entendre que és un projecte potent i amb molt bona acceptació.
Els xiquets entenen el perquè del rentat de mans i acaben convertint-se en agents de salut per a les seues famílies i per a la comunitat
Què hauria de tindre en compte la ciutadania, en este sentit?
Vanessa Pepiol: Sobretot haurien de quedar-se amb la importància d’este gest tan simple, com és el de rentar-se les mans. És una cosa superquotidiana que fem al llarg del dia, però que pot previndre un món de malalties i infeccions. Treballar-ho amb els xiquets ens permet que, després a casa, ho traslladen a la resta de la família
Sònia Ponce: Un gest tan senzill i econòmic mos pot previndre de tindre malalties i, al final, tindre escoles més saludables.
