La tecnologia és part de la nostra vida. Ja entenem l’existència lligada als avenços de les darreres dècades, els nostres joves ja utilitzen recursos i eines científiques que en temps passats haguéssim cregut inimaginables, com la intel·ligència artificial o tutors intel·ligents, interactius i adaptatius.
Innovació a l’aula amb tota mena d’experiències tecnològiques per joves en edat escolar, i és que les nostres són generacions de joves brillants i compromesos amb destreses digitals extraordinàries en un món en contínua evolució, frenètic i delirant, anhelant de futures promeses que rebin un llegat encoratjador i prometedor.
Què n’hem fet, però, de l’humanisme i la tan necessària part emocional i sensible? Necessita el tangible aquesta dualitat antagònica per arribar a ser i complementar tota la saviesa possible? Com hauriem de reaccionar i sentir sobre l’art que ens envolta arreu?
Com podem assimilar tota la inabastable bellesa del món i com comprendre-la?
Amb carreres acadèmiques talentoses i excepcionals formacions, totes aplicades a l’intel·lecte i raciocini és gairebé necessari una educació en la sensibilitat, l’observació del que ens envolta, fer-nos preguntes de la mateixa incertesa del fet de viure, qüestionar-nos com a éssers humans.
Indispensable també formalitzar una educació lectiva que acollís les arts com una valuosa eina formativa, laboral i sobretot personal, educant els infants en aquesta actitud contemplativa, receptiva, generosa cap als altres entenent la realitat amb la mirada oberta i el més important: adquirint un criteri propi.
Benvingut sigui, doncs, el talent sensible, aquell que ens regala un món millor, aquell que ens fa descobrir talents desconeguts i inimaginables i fa creure al nostre jovent que totes les destreses poden ser conciliadores i compatibles.
La intel·ligència artificial no és més important que la intel·ligència emocional, l’aprenentatge interdisciplinari aplicat a la vida real i socialitzada, el que ajuda a entendre un món hiper digitalitzat i sovint mancat d’estímuls humans i propers.
Les emocions, la sensibilitat extraordinària que ens embolcalla lluny d’aquesta competitivitat acadèmica i social d’altre banda indispensable, el talent sensible que ens guia per prendre consciència i expressar la nostra resposta subjectiva i sentimental.
La poesia, la música, la literatura, el poder de la paraula aplicada al debat i la comunicació, els talents pictòrics, teatrals o esportius, les capacitats de recerca social i cultural… són moltes les habilitats a adquirir i desenvolupar per una ment creativa, dúctil, sensible amb el món en el que vivim.
“Hem de mirar tota la vida a través dels ulls d’un nen”, ens deia l’artista Henri Matisse.
Els talents sensibles són més que mai una eina valuosa i necessària en un món globalitzat i hiperconnectat, l’educació emocional i sensible ens obre el camí, ens regala contemplar la vida amb altres ulls, reafirmar els avenços aconseguits i complementar-los.
La paradoxa de la robòtica aplicada, la computació quàntica o els microxips, la intel·ligència artificial per absolutament tot a la nostra vida i tanmateix la necessitat de comprendre un món encara misteriós i inexplicable.
