Autor: Beatriz Álvarez

Es diu que l’època més meravellosa i feliç és la infantesa…temps de joc, temps infinit, de descoberta, d’imaginació desbordant, d’un demà on tot brollarà com el dia d’avui, innocència inusitada que s’exclama davant un món  càndid i espontani  sense regles ni grisors, de mirades transparents que només anhelen les aventures i passatemps més entranyables. L’endemà

“Siempre pensando que el amor jamás mira el reloj, que nunca dice adiós, sólo hasta mañana….” recitaba Luis Eduardo Aute amb extraordinària dolçor. L’amor, com l’esperança, la tristor, l’alegria o la solitud conformen els eterns sentiments en el devenir de la vida, ens otorguen aquella capacitat gairebé trascendent de sentir, de traspassar el temps, d’emmirallar-nos

La tecnologia és part de la nostra vida. Ja entenem l’existència lligada als avenços de les darreres dècades, els nostres joves ja utilitzen recursos i eines científiques que en temps passats haguéssim cregut inimaginables, com la intel·ligència artificial o tutors intel·ligents, interactius i adaptatius. Innovació a l’aula amb tota mena d’experiències tecnològiques per joves en