Acaba de publicar la novel·la ‘Veschi. La tercera manera’, una novel·la centrada en el paper de Tortosa a la Guerra dels Segadors. Però per a parlar d’això és fonamental el gran protagonista d’esta història, que és el bisbe Veschi. Qui va ser exactament el bisbe Veschi?
Doncs, potser és molt agosarat per part meua dir-ho així, però repassant la història —i tot i que cal dir que no els conec a tots—, per a mi és el bisbe més potent que ha tingut mai la història de Tortosa. Giovanni Battista Veschi de Campagna era un bisbe que, en realitat, era un agent reial enviat per Felip IV i pel seu privat, el comte-duc d’Olivares. Bàsicament, va vindre per a fer talaia de tot el que s’estava coent a la ciutat en aquells moments, que era molt.
Recordem que a partir del 1640 la conflictivitat a la ciutat era molt elevada. Llavors l’envien aquí per a assegurar la posició, perquè Tortosa va tindre una peculiaritat, juntament amb Barcelona: primer es va generar la revolta arran del Corpus de Sang i de la Guerra dels Segadors, però després es va generar una contrarevolta. Ell ve a donar suport a esta contrarevolta. Mentre la revolta l’organitzaven les classes populars, la contrarevolta la movia l’oligarquia, i ell hi va fer costat. Va vindre a controlar la ciutat i a espiar; m’atreveixo a dir que el bisbe Veschi era un espia.
L’objectiu de Veschi era dissenyar una xarxa d’espionatge de la qual formaran part dos dels personatges protagonistes del meu llibre, Santiago Domínguez i la mateixa Anna de Brú, que són personatges que van existir. Me n’invento molt pocs, potser només algun criat; la resta són reals. Veschi és un bisbe maquiavèl·lic, sibil·lí, que actua sempre des d’un segon pla, donant poques vegades la cara, però amb un gran poder sobre Tortosa.
La novel·la arranca amb la mort del virrei de Catalunya, Dalmau de Queralt, i una de les primeres missions de Veschi és intentar tapar o silenciar el que realment va passar. Qui paper tenen els servents en este sentit?
Poques persones saben el que verdaderament va passar. De fet, plantejo la novel·la com una gran hipòtesi al voltant d’aquells fets, no amb un afany revisionista —que avui dia es considera un terme pejoratiu—, sinó amb la intenció de posar una mirada diacrònica sobre la història. Amb el pas del temps i els estudis d’historiadors anglesos que darrerament hi han posat molt d’èmfasi, possiblement Santa Coloma no va morir de qualsevol manera, sinó que va morir assassinat, apunyalat. Qui ho va manar? No està clar. Com va morir Pau Claris? Tampoc està clar. Jo em baso en estos estudis i deixo caure una sèrie de coses.
El bisbe Veschi és una figura maquiavèl·lica i sibil·lina que actua des del segon pla, però que arriba a tindre un poder increïble sobre la ciutat.
Crec que de vegades la història no s’ha de mirar ni amb maniqueisme ni amb reduccionisme, sinó amb perspectiva, de manera global i ajustada a la realitat d’avui dia.
Qüestiona la versió que ha transcendit del Corpus de Sang i el fet que Tortosa es presenta com una zona dominada o a favor de Felip IV, una zona felipista. Intenta revisar com s’ha explicat això fins ara.
Sí, el que passa és que el que han dit fins ara els historiadors tampoc és tan contundent. Ni bons ni dolents. Ni totes les oligarquies estaven a favor d’Espanya, ni totes les classes populars estaven a favor de Catalunya. Esta desafecció Espanya-Catalunya o Espanya-Tortosa també es pot traslladar al binomi Barcelona-Tortosa. L’oligarquia tortosina estava molt enfadada amb Barcelona perquè a la Guerra Civil del segle XV no ens havien recolzat. També hi havia malestar perquè la representació de Tortosa a la Diputació del General, la Generalitat, era molt escassa, especialment en el braç polític. Per tant, Tortosa estava enfadada amb Catalunya, i després no és tan clar que uns estiguessen amb Espanya i els altres amb Catalunya. Cal mirar-ho amb molta cura.
Parlem ara de la vessant més literària. És la segona novel·la històrica que escriu. Per què, este gènere?
La novel·la és la segona part d’una trilogia que em vaig proposar ja fa molts anys. Fins i tot quan treballava ja ho portava al cap i feia recerca. De fet, les primeres investigacions d’arxiu que vaig fer van ser sobre Dalmau de Queralt, que és un personatge que m’apassiona i que apareix ja mort però amb gran transcendència. Després apareix el bisbe Veschi pel camí i la seua força literària i històrica s’ho emporta tot. La novel·la històrica és una manera molt clara d’emfatitzar i traslladar determinats missatges que jo vull enviar a través de les meues novel·les. A més, penso que a Tortosa tenim una mancança considerable de novel·la històrica malgrat la història tan rica i complexa que tenim. Després de 40 anys al món de l’ensenyament, penso que és una manera important per donar a conèixer uns fets que crec que són molt importants. La primera novel·la va ser sobre el carlisme i aquí és la Guerra dels Segadors, que a Tortosa té una idiosincràsia molt particular.
Sobre la manera com està escrita, trobem un narrador omniscient, però també personatges que parlen en primera persona, amb uns pensaments molt interiors. Veiem com cada personatge viu la història.
El que més em preocupa és la literatura i, com que qualifico la novel·la més de psicològica que d’històrica, faig èmfasi en la caracterització interna dels personatges. Analitzo les seues motivacions, per què actuen d’una manera determinada, els seus temors, complexos, manies… què els passa pel cap i pel cor. Per a muntar la novel·la, primer dissenyo l’estructura: té una seqüència clara on primer parla un narrador omniscient, després parla Veschi, després Santiago Domínguez —un criat que va existir i que sabia la veritat sobre Santa Coloma— i finalment hi ha interacció a través del diàleg per a donar fluïdesa. M’interessa molt més el vessant psicològic que el purament històric, per al qual ja tenim grans historiadors com Enric Querol o Hilari Muñoz.
Hem parlat de Veschi i de Santiago Domínguez. Però qui va ser Anna de Brú?
Anna de Brú va ser una dona del segle XVII de Tarragona, casada amb Francesc de Gimenells, d’una de les famílies més poderoses de la noblesa tarragonina. Ella decideix deixar el seu home i separar-se en aquella època per idees polítiques. Ella estava a favor de Felip IV i de la corona espanyola, mentre que el seu marit defensava la causa del Principat. Vaig descobrir documentació on ella demanava ajuda econòmica a la corona espanyola perquè en separar-se s’havia quedat sense res. Estava disposada a renunciar al seu estatus benestant del que havia gaudit fins aleshores per les seues idees.
Al llibre hi ha referències a personatges i llocs reals: la família Oliver de Boteller, el palau Oriol, el castell de la Suda, el port dels Alfacs… Com ens hem d’imaginar la Tortosa de l’època, la del 1640?
Ens hem d’imaginar una ciutat de classes i una ciutat dividida. Arquitectònicament i urbanísticament devia ser molt bella i atractiva, però hi havia unes diferències socials molt marcades. Fins al punt que, a la guerra, als de dalt se’ls relaciona amb Espanya i als de baix amb Catalunya, i al mig estava la gran massa que patia les conseqüències de la guerra. Sembla que era una ciutat bastant rica però, alhora, molt conflictiva a causa de tots estos fets.
Tortosa era una ciutat de classes molt marcades; la guerra va accentuar la divisió entre l’oligarquia, vinculada a Espanya, i les classes populars, properes a Catalunya.
Una de les missions de Veschi era mantindre Tortosa al costat de la monarquia de Felip IV, especialment l’oligarquia. Però en algun moment arriba a dir que els nobles i els polítics no són necessaris.
És que quan Felip IV envia militars com Manuel de Tejada, a Veschi —i a la mateixa corona— li sembla poc. Ell creu que un bisbe farà la tasca molt millor perquè estos militars són com de segona fila. Veschi té una personalitat i un poder tan gran que ell sol pot amb tot. Mira si té poder que, fins i tot amb el primer setge dels francesos, ell pot amb ells: amb un cavall, amb dos canons i la imatge de la Immaculada, de qui era un devot absolut. Tenia tant de poder que els militars queden en un segon pla davant d’ell.
La novel·la arriba ara a les llibreries a les portes de Sant Jordi. L’altre dia la va presentar a la biblioteca de Tortosa davant molt de públic. Content per la rebuda?
Estic molt satisfet. Em van acompanyar Paco Lloret i Rafa Lahuerta, que són amics personals i quan estàs amb amics tot flueix millor. Vull donar les gràcies per l’acollida; hi havia prop de dues-centes persones i la biblioteca estava plena. Com a autor, visc el dia de Sant Jordi amb molta il·lusió, perquè suposa retrobar-me amb excompanys i exalumnes. Tinc moltes ganes que arribe el dia i estar signant llibres.
