Com cada any, Onada Edicions presenta per la diada de Sant Jordi més d’una vintena de novetats. Un catàleg extens.
Sí, bé, ja a poc a poc s’ha anat consolidant la idea que Onada, com a leitmotiv fundacional, té la promoció del patrimoni del territori, ja siga en l’àmbit de la creativitat o en l’àmbit de la generació de coneixement, més enllà que fem d’altres coses. Per a nosaltres és fonamental poder fer d’altaveu al talent territorial. Enguany tenim vint-i-una obres que fan molt de goig.
Es fa difícil comentar tot el catàleg. En tot cas, pel que fa a les novetats de narrativa, n’hi ha llibres com el de Carme Abril, Amors impossibles, que s’estrena en la novel·la, o la Marta Tena, que ja és també una autora coneguda aquí al territori, per posar dos exemples.
Efectivament. En l’àmbit de la narrativa tenim nou propostes. Enguany fa molt de goig la proposta narrativa. Gent que, efectivament, s’estrena, que són escriptors emergents en literatura, i gent que ja està consolidada. En l’àmbit de l’emergència, jo destacaria dos coses: una, la Carme Abril, que està fent un recorregut amb el seu llibre excepcional, un llibre que està tenint una requesta importantíssima i que ens dona moltes alegries. És un llibre d’una temàtica que està enganxant, amb el teló de fons de l’amor lliure, les relacions no normatives, l’anarquia relacional… tot un conjunt de sintagmes que jo m’he anat aprenent també a propòsit del que subjau a la narrativa de la Carme. D’altra banda tenim una altra obra de dos tortosins que també s’estrenen, que és Llibera, de la Marta Pulido i del José Altaba. És una distopia que ens planteja un món paral·lel, un altre planeta governat per dones. Per tant, el tema de l’empoderament femení en estes dos obres emergents és un fil conductor.
Després tenim, si vols en parlem, un catàleg de gent consolidada on segurament Marta Tena acaba tenint un protagonisme important, perquè és la tercera obra d’una trilogia que ha publicat Onada Edicions: Somnis de sal i de cendra. Aquí és on ella reprèn les aventures, les trames i les intrigues d’esta mena de literatura nòrdica. A mi em sona molt a novel·la de crims, a partir d’una protagonista, la Jana, esta Mossa d’Esquadra que és una miqueta el fil de les tres obres.
Per a nosaltres, a Onada Edicions, és fonamental poder fer d’altaveu al talent territorial.
Altres obres, com Arrianbanda, l’últim pirata de l’Ebre de Josep Pitarch o Veschi, la tercera manera de Bernat Navarro, exploren la novel·la històrica. Per tant, també conèixer la nostra història.
Una literaturització, per dir-ho d’alguna manera, d’esdeveniments històrics i de personatges que han tingut una acció específica en determinats moments de la història. Efectivament, Josep Pitarch ja sabem que, com a historiador, és una persona que té un decantament molt clar per fer literatura d’esdeveniments històrics. En definitiva, la literatura és ficció, però pot acabar descansant en fets històrics. Vam tindre Les minves de gener, el seu darrer llibre amb nosaltres, i ara tenim Arriambanda, l’últim pirata de l’Ebre, que són els avatars d’un vell mariner que viu en el moment del carlisme. És una obra molt adequada per a adquirir certes nocions de l’univers existencial del carlisme a partir de la narració d’un personatge que ho fa molt bé.
L’altre llibre que citaves, de Bernat Navarro, Veschi, la tercera manera, també forma part d’una trilogia. El llibre anterior va guanyar el Sebastià Juan Arbó. Ara continua amb nosaltres amb una obra que crec que ens donarà moltes alegries. Encara estic sota l’impacte d’una presentació multitudinària a la biblioteca; poques vegades l’he vista tan plena.
Per a tancar este catàleg de narrativa, tenim per exemple a Fèlix Edo amb El món exterior, també Jesús Serrano, Funiculistes d’emocions amb el Premi de Narrativa Breus Ciutat d’Amposta, o Lluís Ortega que ens presenta Evan i l’enigma de Galileu, que en este cas continua una saga.
Sí, t’adones que n’hi ha escriptors que planifiquen l’obra i la seua contribució a la literatura a partir de tota una sèrie de lliuraments. Lluís Ortega, el canareu, ja ens va sorprendre amb L’amagatall d’Evan i ara entra amb este Evan i l’enigma de Galilea, que és una història trepidant que s’ubica com una espècie de marc sensorial en aquell univers artístic i musical dels anys vuitanta i noranta del segle passat.
I, efectivament, tenim a Jesús Serrano, que és un escriptor ampostí molt prolífic que ha anat guanyant premis. Amb Funambulistes d’emocions ens oferix una obra premiada que jo diria que és un elogi de la quotidianitat, una narració al voltant de petits gestos i d’allò no destacat. És una obra molt interessant, llegidora, de narrativa curta. I encara et destacaria un altre rapitenc, Miquel Reverté, que va guanyar el premi de narrativa de la Sénia amb Qui dubta de’n Clint Eastwood, una obreta molt ben travada que ens situa en un relat quasi cinematogràfic al voltant d’una trama policial. M’ha agradat de manera especial; són llibres molt llegidors.
Seguim en este apartat de no-ficció amb les reflexions de Xavier Vega a Maragall i la mosca espanyola.
Sí, Xavier Vega és el meu filòsof de capçalera. Ens coneixem des de la meua primera etapa a l’ensenyament, un any que vaig estar a Flix, el curs 1985-1986. Ja vaig conèixer un Vega que em va fascinar i n’he fet un seguiment. Ha tingut responsabilitats en el món educatiu i cultural des de l’àmbit polític. És un filòsof amb molt de criteri i capacitat de relat. Aquí ens oferix un Vega en estat pur a partir de tres vèrtexs. Un seria Maragall, que va ser una de les persones que amb l’Oda a la Pàtria i allò de «Adéu, Espanya», ja va posar damunt de la taula unes males relacions cròniques entre Catalunya i Espanya. Esta via porta a la segona part, que és l’exploració ideològica d’estes males relacions històriques. Finalment, hi ha una anàlisi de la construcció simbòlica a partir del transvasament i d’un nou establiment de la cosmovisió a l’Ebre. L’Ebre agafa un protagonisme important que ell ja va començar a desenvolupar en un llibre anterior, Terres de l’Ebre, frontera i frontissa.
És una reflexió molt interessant d’un Vega que escriu molt bé, és extremadament graciós. I et faré un petit espòiler sobre la «mosca espanyola», que no era ni mosca ni espanyola. La mosca és un insecte que, convenientment triturat i ingerit, té funcions afrodisíaques. Vega fa befa d’un monarca espanyol a qui la seua dona, per a aconseguir una activitat sexual que havia de tindre com a objectiu un infantament, una successió, li proporcionava el beuratge en qüestió. És un escriptor molt bo, certament.
Tancant la no-ficció, veig el llibre d’Àlex de la Guia, 100 pel·lícules i 50 sèries doblades al català. Reivindica el doblatge per a la normalització lingüística.
I tant. Com tu saps, este és un tema que m’interpel·la directament. El llibre té molta utilitat en la mesura que el consumidor de cinematografia i de televisió en català acaba tenint problemes per a trobar l’oferta. Avui vivim en la societat plataforma on el consum és a petició. En la mesura que hi ha un consum a petició, has de conèixer on trobaràs productes en català si tens un criteri lingüístic. Àlex de la Guia fa una faena molt interessant per a visibilitzar esta oferta en català, que és important, però sovint l’hem d’anar a buscar perquè no ens surt per defecte. Hem d’aspirar que les coses ens surten per defecte en la nostra llengua.
També tenim este llibre homenatge a Ramon Miravall, escrit a partir de converses que el periodista Xavier Garcia ha tingut amb ell.
Efectivament. Xavier Garcia és una persona especialment dotada per a biografiar, per a saber traçar els eixos fonamentals de la vida i l’obra dels homenots. Ja va fer una sèrie de llibres dedicats als homenots del sud, tarragonins i de les Terres de l’Ebre. Reprenem amb este llibre la col·lecció «Gent Nostra», que ens fa il·lusió anar ampliant perquè ens explica les principals bondats de trajectòries reeixides de gent com Verges, Perez Bonfill, Massip o Zoraida Burgos. Ara tenim un dels homenots importants, Ramon Miravall Dolç, que ha tingut una participació acadèmica, de recerca i de gestió cultural molt gran. És un pou de coneixements. El llibre vol ser un reconeixement a una tasca immensa. Hem de mimar la gent que ens ha ofert coses importants i que ha ajudat a construir el territori.
Hem de mimar la gent que ens ha ofert coses importants i que ha ajudat a construir el territori i la nostra autoestima.
I no ens oblidem del catàleg de poesia.
Tenim tres poemaris. L’arquitectura dels nostres dies de Maria Mingorance, una artista senienca multifuncional: teatre, música i literatura. Maria és un fenomen de la natura que irradia vitalitat i és important donar-la a conèixer. Carme Cruelles ja la coneixem; és una de les veus poètiques, jo no diria del territori exclusivament, sinó que té una fortalesa important cada vegada més gran. Sap molt bé què es porta entre mans. L’obra és Aiguatge, guanyadora del premi Terra de Fang del Deltebre, juntament amb una obra d’un tarragoní, Òscar Palazón, que es diu Quiquiriquic. Aiguatge és una molt bona opció per als amants de la poesia. Com també ho és l’obra d’un barceloní afincat a la Ràpita, Albert Gavalda, una de les veus de la lírica catalana més importants.
Onada Edicions fa una aposta pel talent d’aquí, per la narrativa, la recerca i el coneixement, però també és una aposta pel català i per la nostra variant lingüística.
Sense cap mena de dubte. Al final, el territori és el que dona sentit a la nostra existència, més enllà que fem altres coses on el territori no juga un paper preeminent. La llengua és fonamental. El català, dins de les dificultats que té, encara planteja una vitalitat i un múscul important aquí, tot i la preocupació que ens genera la trajectòria descendent. El català d’aquí el volem mimar i potenciar. Som conscients que vivim en una comunitat lingüística sencera, però ho fem des d’una especificitat que ens permet mostrar una identitat que, en termes d’autoestima, ens va molt bé.
Com es pot fer lloc la literatura d’àmbit local en un mercat tan globalitzat de grans editorials i títols mediàtics?
Ho hem d’intentar entre tots. Més enllà del que crega Onada Edicions com a proposta, hi ha d’haver uns consumidors i uns lectors. Ha d’haver-hi gent que entenga que per a nosaltres és fonamental la seua complicitat. El nostre lema és «consumiu cultura», perquè la cultura és clau per a fer societats modernes i avançades. Que la cultura siga en català i que tinga un biaix cap al territori. Els lectors que agafaran els nostres llibres no quedaran decebuts; veuran que tenim gent extraordinària que explica històries fantàstiques.
