El 29 d’abril es va reunir el Consell Rector de l’Idece, en el qual es va presentar la memòria d’activitat de 2025. Una de les línies de treball clares és impulsar la navegabilitat del riu Ebre.
Sí, és una de les línies que mos hem marcat este mandat. La veritat és que ja estem treballant en algunes coses directament des de l’Idece, i hi ha altres que mos estan arribant des d’altres institucions i a les quals també mos sumem. Fa molts anys que l’Idece treballa i impulsa la navegabilitat, però ara li volem donar este enfocament turístic, perquè és una oportunitat que tenim. És un riu únic a Catalunya i quasi bé a Espanya, i, per tant, hem d’aprofitar estos actius que tenim aquí al territori.
L’Idece treballa des de fa molts anys en la navegabilitat, però ara volem donar-li un enfocament turístic perquè és una gran oportunitat per al territori.
Ara parlarem d’estos projectes més de futur. En tot cas, encara fent balanç d’esta activitat del 2025, per exemple, esteu treballant en la redacció del projecte de reparació de l’embarcador de formigó a Xerta, tot això vinculat a la navegabilitat.
L’any passat es va fer la redacció del projecte i enguany hem d’adjudicar l’obra. Va començar primer amb uns petits desperfectes, però, donades les crescudes del riu, es va anar degradant cada vegada més i la veritat és que està en bastant mal estat. Són unes peces molt grans de formigó. S’ha de dir que és l’únic embarcador de formigó que té l’Idece, els altres són tots embarcadors de fusta i flotants, i s’ha de reparar perquè, damunt, a Xerta és l’embarcador que trobes després de passar la resclosa i és important que estiga tot en condicions. El que passa és que l’Administració no som tan ràpids com voldríem i tot això comporta un poc de temps.
També, per exemple, vau treballar en l’adequació de l’accés al riu de la població de Ginestar per a la sortida i arribada de caiacs.
Era una reivindicació que feien les empreses que operen al riu. Com també es recull a la mateixa memòria, els caiacs i les piragües representen un 95% dels usuaris i, per tant, es genera molta activitat. Era una rampa que s’emportava el riu per les crescudes i hem aprofitat per a millorar-la i fer-la tipus grada, fet que facilita més l’accés que quan és en format rampa.
Ara feia referència a la campanya de navegabilitat. Tots els anys comença per Setmana Santa al riu Ebre i enguany podem dir que ha vingut molt marcada per estes crescudes del riu a la primavera, que han condicionat este inici de la campanya.
Sí, de la mateixa manera que l’any passat també recordo que vam fer la roda de premsa i no podíem tirar les barques al riu perquè la llera anava molt alta. Enguany crec que fins i tot ha anat alguns dies més que l’any passat, donada la situació dels embassaments i també que ha nevat moltíssim. Per tant, quan comença el desgel, es comença a deixar anar aigua. Jo sempre dic que és una molt bona notícia per al riu i per al Delta sobretot, el que passa és que algun dia fa la guitza a les empreses que operen al riu.
I precisament les empreses que treballen al riu en la navegabilitat s’han queixat dels avisos, sobretot de la CHE, perquè no els avisen amb prou antelació d’estes crescudes, les programades del riu Ebre.
Sí, vam tindre una reunió amb ells. Ells sabien que nosaltres no controlem el cabal, sinó que mos encarreguem de la navegabilitat, i me vaig comprometre a parlar directament amb la CHE per a intentar que en properes crescudes no passe això.
S’han produït estes converses amb la CHE?
No, hem demanat hora però encara no hem pogut parlar amb ells. Ja sabem que quan demanes hora a segons quins organismes tampoc no te la donen tan ràpid com voldries, però ja està demanada.
Estes crescudes sobtades del riu afecten l’activitat turística, pero també es posava de relleu el fet de la perillositat que pot tindre en alguns punts navegar amb el cabal del riu tan alt i sense previ avís.
Sí, de fet, quan està per damunt de 800 m³/s no es pot navegar perquè és bastant perillós. Qualsevol persona que passege per la vora del riu pot veure com de ràpid baixa l’aigua i, a més a més, hi ha algun punt que pot ser un poc més problemàtic que ells coneixen perfectament. Quan el cabal és normal és completament segur navegar pel riu, prenent les mesures de seguretat que es poden prendre fent qualsevol activitat. Però sí que és veritat que, com que creix molt ràpid perquè obren les comportes, si t’agafa en plena activitat podria comportar un perill.
Parlem ara de números. Crec que l’any passat es va tancar la campanya de navegabilitat al voltant dels 36.900 usuaris, i això són xifres que van en ascens.
Sí, cada i any veiem com va havent-hi un ascens i, al final, això és com les enquestes, que si la tendència és de pujar, també preveiem que enguany pujarem d’usuaris i, per tant, això és una bona notícia.
Parlava d’impulsar la navegabilitat, sobretot des del punt de vista de l’enfocament turístic. Per exemple, vam conèixer pel pont de l’1 de maig una prova pilot amb remers alemanys que van fer una ruta pel riu Ebre, per escales, fins a arribar a la Ràpita. Quina és l’objectiu d’esta prova pilot i si veieu viable en un futur que puga ser una ruta que puga ser oferta als visitants?
De fet, esta és una de les iniciatives que no és de l’Idece, pero que sí que mos hem sumat. És a través d’un contacte que es va fer des de l’Estació Nàutica de la Ràpita a Düsseldorf. La Federació Alemanya de Rem estava buscant noves rutes, perquè actualment estan anant al Duero, a Portugal, i estaven buscant noves rutes. Se’ls va facilitar una embarcació que va adquirir l’Idece, una embarcació que no és com les que estem acostumats a veure per aquí. És per a gent que sap remar, no és com les muletes tradicionals d’aquí, que sense saber remar te pots posar dins, sinó que per a la gent que no domina molt el rem, que en sap però no ho domina molt, també és adient, i també és adient per a iniciar-se. És una embarcació que és modular i que, depenent dels tripulants que van, pot ser més llarga o més curta, pot anar fins a deu persones, i servix tant per al riu com per a la mar. Se’ls va oferir poder fer tot el tram navegable del riu Ebre, anar pel riu Mitjorn fins al mar, creuar pel mar, creuar una altra vegada el Trabucador i arribar fins a la Ràpita. Però per la meteorologia que va haver-hi aquells dies, van haver de parar a l’embarcador de Sant Jaume i després ja vam fer un altre tram per la badia. Vam tindre una reunió després d’esta aventura, perquè jo més que una experiència ho veuria com una aventura, i la veritat és que van quedar molt contents. Mos van demanar algunes coses que s’han de millorar, que això també mos ajudarà a millorar per a serveis per a les piragües i per als caiacs. Mos van dir que estaven molt contents i que a l’octubre tornarien, que els havia agradat molt l’experiència. També va servir per a veure quines necessitats tenien, què és lo que més els agradava, perquè igual com molta gent anem de turisme i vas en autobús, a ells els agrada fer turisme remant. Per tant, tenen una altra visió, van parant als llocs on poden parar, visitant diferents coses i demanen fer activitats. Va ser molt positiu i crec que va en la línia del que volem impulsar des de l’Idece.
La prova pilot amb els remers alemanys ha sigut molt positiva; mos han dit que estan molt contents i que a l’octubre tornaran.
Una ruta per etapes, que permetia això, fer un tram remant i parar a fer diferents parades a diferents poblacions, i combinar turisme i esport. No sé si aquí veieu un filó per a obrir noves rutes, sobretot turístiques.
Sí, la veritat és que tot lo que sigue noves experiències obre un filó i, a més a més, en la bona nova de què igual com quan tu ets aficionat a un esport tens unes pàgines de referència, també mos van dir que s’inclourà a una pàgina de referència de rem a nivell europeu i a nivell mundial. Per tant, pot ser que d’aquí a un temps veiéssim més embarcacions com esta per aquí al riu, que és gent que venen de turisme, venen a gaudir dels nostres paisatges, de la nostra gastronomia i de tot lo que els podem oferir, tant turisme cultural com des de la vessant històrica.
Fent un símil, seria com els aficionats al ciclisme, que tenen rutes cicloturístiques per a fer. En este cas seria el mateix però amb els aficionats al rem, ho entenem més o menys així?
Sí, seria exactament això. I la veritat és que està molt bé que s’haja fet esta prova pilot i que els haja agradat, perquè això vol dir que tenim la oportunitat d’atraure este tipus de turisme aquí.
Parlem ara del projecte Life Migratoebre, també se’n va fer balanç en esta reunió del Consell Rector. Es van a lliberar exemplars a finals d’any, el projecte té continuïtat tot i que per a enguany crec recordar que no es preveuen lliberaments.
No, este és un projecte que crida molt l’atenció i que a les xarxes té molt de ressò, es fa més viral que altres notícies, perquè l’esturió és un peix que va desaparèixer del riu Ebre a finals dels anys setanta i ara s’està intentant reintroduir. De fet, els resultats no els veurem fins d’aquí a divuit o vint anys pel mateix cicle de vida dels esturions. Este 2026 no en podrem lliberar, perquè les femelles d’esturió que hi ha a França, que són els que mos cedixen per alliberar-los, enguany no s’han reproduït i, per tant, no en podrem lliberar. Quan els lliberem tenen poc més d’un i any, per tant, ja sabem que enguany no en tindrem.
En tot cas sí que es va fer un lliberament al desembre, tots els animals recordem que podeu fer-ne un seguiment.
Sí, van tots en uns xips i també van marcats i amb uns emissors. També tenim uns receptors instal·lats a diferents punts, fet que mos ha permès veure el comportament. Els científics que se n’encarreguen del projecte mos diuen que tenen el comportament que s’espera d’estos animals. Es queden unes setmanes per l’estuari del riu Ebre, això és l’ideal perquè el que han de fer és recordar l’olor de les aigües i recordar lo lloc per on han passat, i després se’n van al mar. I de fet, van ser dos pescadors que van trobar dos exemplars, no vam tindre la sort que estiguessen vius, però això també dona molta informació. Per primera vegada s’han trobat exemplars a l’Ampolla i a Peníscola, fet que també mos dona una idea de per on se van movent. De fet, el pescador de Peníscola mos va explicar que al lloc on el va trobar hi ha un corrent d’aigua dolça que entra de la costa i que té explicació que el trobés allí per este motiu.
Este 2026 no podrem lliberar esturions perquè les femelles a França no s’han reproduït, però continuem fent el seguiment dels exemplars lliberats
Este projecte Life Migratoebre va més enllà de la recuperació de l’esturió i també va al voltant de tots els peixos migradors que viuen a l’Ebre.
Bé, de fet és que ara estem en lo post-Life, perquè la rampa de peixos que hi ha a l’assut de Xerta és una rampa per a afavorir este trànsit de peixos migradors, sobretot peixos autòctons com és l’anguila i la saboga, i també l’esturió, el que passa és que l’esturió tardarà més temps a veure’s. I de fet, en els estudis que tenim de veure quin comportament hi ha, estem veient com sí que estan remontant les anguiles, que és lo que interessa perquè és un animal autòcton que sabem que poc a poc ha anat baixant la seua població, també per canvis que hi ha al riu. I de fet, els esturions van desaparèixer en gran part quan es va construir l’assut que ara hem construït la rampa per a poder-los salvar, va ser quan van començar a disminuir la població fins que finalment als anys setanta van desaparèixer. Però això és un projecte que revitalitza la població del riu, ajuda a que puguen salvar este impediment que se troben, que és l’assut. També hi ha una rampa per a salvar l’assut de la nuclear d’Ascó, que no és tan gran com el que tenim a Xerta perquè l’altura de l’assut d’Ascó no és tan elevada. I, per tant, tot el que siga recuperar l’hàbitat del riu és una de les competències que tenim des de l’Idece, i per això mos vam acollir a este projecte Life i ara la reintroducció dels esturions amb el post-Life.
Un l’altre dels projectes en el qual també ha participat l’Idece és este projecte de Mosaics Agroforestals Vius, juntament amb l’Associació L’Aube.
Sí, després de l’incendi de Paüls encara s’ha pres més consciència d’esta necessitat de tornar a treballar la terra, perquè es va veure molt bé com l’incendi es comportava de manera molt diferent als llocs que estaven treballats i als que no. I al final, apostar per estos mosaics agroforestals vius també és apostar per la biodiversitat. De fet, una de les activitats d’este projecte, que és bastant gran, és fer pedagogia entre els alumnes de diferents col·legis de les Terres de l’Ebre. Allí es mostra molt bé en uns plafons molt grans que hi ha, el bosc que tenim actualment, el que passa quan hi ha un incendi i el bosc que tindríem si això estigués treballat. Veiem com hi ha persones que estan treballant, veiem agricultors, veiem gent que fa pasturatge, veiem apicultors, veiem que hi ha molta més diversitat i, per tant, també des de menudets s’ha de conèixer totes les oportunitats que hi ha.
Finalment, està oberta la convocatòria dels Premis Idece 2026. Enguany s’ha obert la convocatòria abans, de fet està a punt d’acabar ja el termini de presentació de treballs.
El 31 de maig s’acaba el termini. Encoratjo a tots els alumnes que hagen fet un treball este curs que es presenten, els que siguen de temàtica Terres de l’Ebre. Val molt la pena perquè el premi és interessant, pero el més interessant és que després això ho publiquem a la pàgina web de l’Idece i se’n fa ressò. Cada i any hi ha molt de nivell, veiem que s’estan treballant molt bé els temes i això també ajuda els alumnes a tindre un millor coneixement de les Terres de l’Ebre. I els alumnes que esteu pensant quin tema fer l’any que ve, que sapigueu que l’any que ve tornarem a fer els premis i, si trieu un tema que tinga que veure amb les Terres de l’Ebre, tindreu l’oportunitat de poder-vos presentar a estos premis.
