El sindicat Unió de Pagesos ha tornat a posar damunt la taula la greu problemàtica existent al voltant de la restricció d’ús de productes fitosanitaris al sector de l’arròs. La manca de productes alternatius eficaços per a combatre les diferents plagues obliga els productors a deixar d’utilitzar les varietats d’arròs autòctones, que paradoxalment són les més resilients i millor adaptades al medi. Com a conseqüència d’esta limitació, els arrossaires s’han vist empesos a fer servir altres tipus de llavors que han acabat generant resistències als fitosanitaris. A més a més, l’ús d’estes llavors alternatives no ha donat els resultats productius esperats en els assajos realitzats, per la qual cosa no se’n pot garantir l’efectivitat en el conreu. Es calcula que enguany un 80% del conreu d’arròs s’ha hagut de cultivar utilitzant este tipus de llavor alternativa, amb el risc econòmic que això comporta per a les explotacions.
Un exemple clar de la gravetat d’esta situació ha sigut la proliferació de la plaga del corc aquàtic, detectada per primer cop l’any 2018, la qual ja ha provocat pèrdues importants de rendiment en les explotacions arrossaires. La indignació del sector és notable després que el Govern espanyol haja denegat l’autorització d’un producte específic per a combatre esta plaga, un tractament que, en canvi, sí que està plenament autoritzat i s’utilitza a Itàlia. Així mateix, els productors lamenten profundament les fortes restriccions que es patixen a Catalunya pel que fa a l’ús de drons per a l’aplicació de tractaments fitosanitaris, ja que consideren que és un sistema molt més eficient, precís i amb un impacte ambiental significativament menor.
Des del sindicat s’alerta de manera contundent que esta prohibició administrativa a l’hora de combatre les plagues deixa els agricultors totalment desemparats i sense defenses davant les amenaces que patixen els seus conreus. Esta acumulació de problemàtiques de caràcter tècnic i burocràtic ja està tenint un impacte directe en l’estructura agrícola del territori, provocant que el nombre d’explotacions haja baixat un 39,7% en el període comprès entre els anys 2015 i 2025, una xifra alarmant que posa en perill la viabilitat d’este motor de l’economia ebrenca.
